Cultura14/05/2016

Bruce Springsteen en 10 cançons que han fet història: escolta-les aquí

‘Born to run’, ‘The river’ i ‘Born in the USA’ són els discos preferits dels lectors de l’ARA

Xavier Cervantes
i Xavier Cervantes

BarcelonaL’ARA va fer una crida perquè els lectors triessin les millors cançons de Bruce Springsteen. El resultat evidencia que Born to run, The river i Born in the USA són els discos amb més material memorable, però no hi falten peces d’altres àlbums que permeten construir la història del Boss en deu cançons.

1. The river

Cargando
No hay anuncios

El final de la innocència de la classe obrera blanca

La cançó The river és un retrat tan empàtic com gairebé resignat de la classe obrera nord-americana que a finals del anys 70 havia d’entomar els estralls de la crisi i que Michael Cimino va descriure a la pel·lícula El caçador (1978). I tanmateix, la vida seguia. L’harmònica fixa el to de la història de dos joves amants que es casen quan ella es queda embarassada. “Sense somriures el dia del casament”, canta Springsteen, que es va inspirar en la història de la seva germana i el seu marit per compondre la cançó que va donar títol al disc que va publicar el 1980.

2. Thunder road

L’última oportunitat per fugir de les males terres

Cargando
No hay anuncios

Springsteen va manllevar el títol d’una pel·lícula dirigida per Arthur Ripley el 1958 i protagonitzada per Robert Mitchum, però la història respira l’alè del film Males terres (1973) de Terrence Malick; això sí, sense els crims. L’home canta a la dona, que també es diu Mary, per convèncer-la que és hora de fugir “d’un poble ple de perdedors”. La mitologia de la fugida en cotxe per deixar enrere una vida no volguda. L’harmònica i el piano dibuixen el prec de l’home que es transforma en cançó desesperada, i d’alguna manera frustrada, perquè Thunder road, que forma part del disc Born to run (1975), sembla el capítol anterior a The river, el que podria haver sigut i no va ser: finalment els joves amants no van fugir.

3. Born to run

La vida és el camí, i en el camí s’estima amb bogeria

Springsteen vivia a Freehold, un poble de Nova Jersey castigat per la falta d’oportunitats. Com explica l’escriptor Carlos Zanón, “la comunitat, la família, el poble, és la identitat de Springsteen, però alhora és el plom a les ales”. El camí més ràpid per marxar era la Route 9, la carretera del nord-est, que és justament el que fa el protagonista de Born to run, la cançó titular de l’àlbum que va convertir el Boss en un músic d’èxit. El to major encomana l’anhel de llibertat en una peça que podria ser la versió obrera de la pel·lícula Easy rider, però amb la il·lusió d’arribar a un final menys cruel. La clau: fer camí i estimar-se amb bogeria.

Cargando
No hay anuncios

4. Born in the USA

L’himne dels que se sentien estafats després del Vietnam

Com recorda el músic Jaume Pla (Mazoni), Born in the USA és bàsicament “una melodia supercurta” que es va repetint i que enlaira una cançó sobre la fractura que la Guerra del Vietnam va causar en la classe obrera nord-americana. Novament El caçador de Michael Cimino ajuda a contextualitzar el monòleg d’un home “nascut en un poble de mala mort”, enviat a la guerra i que, en tornar, no troba feina. Springsteen hi afegeix complexitat quan explica la frustració d’aquell home, que va deixar un “germà” vietnamita “lluitant contra el Vietcong”. Born in the USA, del 1984, és una cançó de ràbia -d’una generació que se sentia estafada perquè l’havien convençut que el que feien era correcte- prou ambigua perquè la faci seva gent amb postures polítiques divergents, com el film Taxi driver (1976) de Martin Scorsese.

5. Dancing in the dark

Cargando
No hay anuncios

Una estranya cançó d’amor per ballar en una ciutat hostil

Com diu Lluís Bòria, del grup Estúpida Erikah, als anys 80 Springsteen es va deixar portar per “les tendències que marcaven el moment en alguna producció dels seus discos”. Un cas molt clar és Dancing in the dark, del disc Born in the USA (1984), construïda a partir d’un riff. En aquest cas l’estètica s’adiu amb una estranya cançó d’amor en què Springsteen sembla expressar que la ciutat és un entorn hostil.

6. Streets of Philadephia

Oscar a la millor cançó per a una de les lletres més curtes

Cargando
No hay anuncios

El cineasta Jonathan Demme va demanar a Springsteen una cançó per a la pel·lícula Filadèlfia (1993), i el Boss li va entregar aquest lament sobre les vides que s’esvaïen a causa de la sida. El tema, amb una de les lletres més curtes de Springsteen, va guanyar l’Oscar a la millor cançó.

7. Brilliant disguise

Crònica d’un trasbals sentimental en primera persona

Quan Springsteen va publicar el disc Tunne of love (1987), quedaven lluny els retrats de classe. Eren temps de crisi personal, quan trontollava el seu matrimoni amb Julianne Phillips. Brilliant disguise és un exemple poderós de cançó d’amor, dubtes i desamor en què Springsteen no juga la carta fàcil del despit sinó que assumeix que del fracàs en són responsables tots dos.

Cargando
No hay anuncios

8. Youngstown

La història de l’explotació de la classe obrera nord-americana

Amb el disc The ghost of Tom Joad (1995) va tornar l’Springsteen cronista, que a Youngstown no es conforma a narrar un episodi sinó el relat de l’explotació de la classe obrera. La cançó, una balada folk indignada, parla de la gent que va construir el país amb les mans des del segle XIX i que al llarg de la història va ser menystinguda i desposseïda: “Quan vaig fer-te prou ric, vas oblidar el meu nom”. Tanmateix, els desposseïts potser no són els més representats en concerts amb entrades a més de 80 euros.

9. Hungry heart

Cargando
No hay anuncios

El rodamón que busca companyia fora de casa

El primer senzill de The river (1980) podria ser un blues, perquè explica la història d’un home que abandona la dona i el fill per buscar companyia. Però Springsteen vesteix la lletra de pop, com els Ramones quan transparentaven la influència de la Motown. Hungry heart : la necessitat de buscar l’amor fora de casa.

10. Waitin’ on a sunny day

Mantenir l’esperança fins i tot en els temps més durs

Cargando
No hay anuncios

Springsteen la va escriure abans de l’11-S del 2001, però la va incloure a The rising (2002), el disc en què reflexiona sobre l’impacte d’aquells atacs en la societat nord-americana. El to de la cançó s’adiu amb la necessitat de trobar un motiu per tirar endavant malgrat “els núvols”.