Brandon Cronenberg triomfa a Sitges i guanya el premi que mai va aconseguir el seu pare

SitgesDavid Cronenberg és un dels directors vius més estimats per la parròquia del Festival de Sitges, un mite vivent que ha marcat la història del cinema amb el seu terror víric, cerebral i transgressor. I Sitges ha reconegut al llarg del anys la seva importància capital en el gènere amb premis com el de millor direcció per Venen de dintre de... i Spider, el de millor guió per Ràbia o la Màquina del Temps honorífica per la seva trajectòria. Però vet aquí que el primer Cronenberg que guanya el premi a la millor pel·lícula de Sitges ha sigut Brandon, el fill del veterà cineasta, que amb la seva segona pel·lícula, Possessor, ha arrasat aquest dissabte el palmarès emportant-se també el premi a la millor direcció.

El triomf de Possessor és tan contundent que potser expressa millor les debilitats de la competició oficial que les virtuts d'una pel·lícula tanmateix molt notable –sens dubte un salt abismal respecte a la irregular opera primaAntiviral–, un tecnothriller ultraviolent protagonitzat per una assassina a sou que implanta la seva ment en altres persones i, quan executa les seves víctimes, torna al seu cos: el crim perfecte, tret que la ment subjugada es rebel·li i les dues identitats lluitin pel control. La pel·lícula no és cronenbergiana només de nom: la influència paterna és patent en la fredor de les imatges i el to, el tractament asèptic de la violència i, sobretot, la preocupació de fons per la dualitat entre cos i ment: ¿som una ment que controla un cos o és impossible separar una cosa l'altra? Seria interessant veure què podria fer Brandon Cronenberg si algun dia es decideix a matar el pare i sortir de la seva ombra, perquè de talent va sobrat.

L'altra gran triomfadora del palmarès és, merescudament, la fascinant La nube, opera prima de Just Philippot que s'emporta el premi especial del jurat i el de millor actriu per a la seva protagonista Suliane Brahim, clara candidata a doble de Charlotte Gainsbourg que interpreta al film una mare vídua al capdavant d'una granja de llagostes que està a punt de fer fallida fins que, per accident, les llagostes s'alimenten de sang i la seva productivitat creix exponencialment. El film és un bon representant de l'altre cinema de terror que s'ha obert camí a Sitges en els últims anys: allunyat dels codis tradicionals del gènere i abordant directament temàtiques polítiques i socials com, en aquest cas, el poder depredador del capitalisme.

Pel que fa a la resta del palmarès, destaca la sorpresa del premi del públic a La vampira de Barcelona de Lluís Danés i el reconeixement a Grégoire Ludig i David Marsais, que comparteixen el premi al millor actor per la hilarant Mandibules de Quentin Dupieux, en què interpreten dos brètols molt brètols en una història d'amistat tan absurda i joiosa, la més rodona del director francès. El millor guió ha sigut el de la comèdia negra hongaresa Comrade Drakulich, els millors efectes especials els de Mosquito state i la millor música la de Baby, sorprenent aposta sense diàlegs de Juanma Bajo Ulloa. Mencions a les notables Relic i The dark and the wicked (que també s'ha endut el premi a la millor fotografia) completen un palmarès que, com el festival, ha estat a l'altura del moment excepcional.