Helmut Böttiger reviu la poesia després d'Auschwitz a l'assaig 'Die Gruppe 47'

BerlínEl llibre del crític alemany Helmut Böttiger 'Die Gruppe 47' (El grup del 47) és finalista en la categoria d'assaig del premi de la Fira de Leipzig. Böttiger fa una anàlisi de les relacions entre autors i crítics que van formar part del grup del 47, format per autors que van participar en la recuperació de la literatura alemanya després de la postguerra.

Tot i el seu títol, l'assaig és més que una història del grup del 47, ja que a partir de les anàlisis dels autors que en van formar part i de les relacions entre ells acaba teixint un panorama general de la literatura a la República Federal d'Alemanya. Això va des de la presentació d'autors concrets, com ara Günter Eich, Günter Grass, Heinrich Böll, Ingeborg Bachmann, Paul Celan i Hans Magnus Enzensberger, fins a l'anàlisi de fenòmens com la difícil recepció de Thomas Mann en els primers anys de la postguerra.

Böttiger insisteix en el seu llibre que en els començaments el grup del 47 estava lluny de representar la posició dominant en la literatura alemanya. Hans Werner Richter, A. Andersch i W. Kolbenhoff van crear el grup amb la intenció de recuperar la literatura alemanya interrompuda durant el nazisme. El grup el van formar diversos escriptors i crítics alemanys que compartien un fort compromís social. Böttiger destaca que els escriptors del grup no eren necessàriament joves –Richter, un dels iniciadors, havia nascut el 1908, i Eich, el 1907–, però sí relativament desconeguts.

Richter va sentir que el llenguatge de molts autors, com el de Rudolf Alexander Schröder, un poeta de moda en l'època que en certa manera representava una continuïtat pel que fa a la literatura anterior a la guerra, no tenia res a veure amb l'experiència de la guerra ni amb la catàstrofe que havia carregat de culpes els alemanys des del 1933. Richter defensava que calia una mena de constatació d'una 'hora zero' a partir de la qual es pogués començar de nou a escriure. La idea de l'hora zero ha estat relacionada sovint amb dos poemes de Günter Eich, 'Inventari' i 'Latrina'.

Els escriptors del grup 47 van acabar generant, des de diverses posicions estètiques, una mena de versió de la realitat i de la cultura que s'oposava al discurs oficial dels anys 50, marcat per la voluntat d'oblit i nul·la disposició a confrontar-se amb l'era nazi. "Els nostres fills no saben el que va passar fa deu anys. Aprenen noms de ciutats que relacionen amb un insípid heroisme: Leuthen, Waterloo, Austerlitz, però d'Auschwitz no en saben res", es queixava Böll en un article sobre Celan publicat el 1954 a 'Die Literatur', una de les diverses revistes creades pel grup.