El Born Centre de Cultura i Memòria vol explicar-se millor

BarcelonaEl Born Centre de Cultura i Memòria és una matèria molt sensible. Inaugurat per la Diada del 2013, ha tingut una vida força convulsa i té molts reptes pendents. Potser el més important és que l'equipament atreu visitants, però que molts es queden a les portes. Les xifres són força clares: al llarg del 2017 van entrar al Born 1.500.000 persones, però només van visitar el jaciment i les exposicions 79.000. És a dir, més del 90% van abandonar l'equipament sense conèixer-ne ni la història ni el context. "Hem de deixar de parlar d'exposició permanent. La inversió va ser molt important i no podem parlar de renovació total, però sí de modificacions per fer més eficients els recursos", assegura la directora de l'equipament, Montserrat Iniesta. "Volem ampliar les possibilitats de gaudir del jaciment; ara només es pot fer una visita perimetral des de la balconada o visites en hores concertades on s'explica el jaciment de manera molt especialitzada", ha afegit en la seva primera compareixença pública com a directora del centre. Iniesta vol que el jaciment es pugui visitar de manera autònoma.

Més experiències de visita

El Born va ser inaugurat després de deu anys d'obres i d'una inversió de 74 milions d'euros el setembre del 2013. Iniesta, que va guanyar un concurs públic el maig passat i va ocupar el càrrec al setembre, n'és la primera directora.

Aquest dimarts, en la presentació del nou pla director que té com a horitzó el 2025, ha assegurat que s'han d'estudiar les fórmules per poder diversificar l'experiència de visita. Tot i que no ha especificat com es concretaran aquestes fórmules, sí que ha admès que no serà fàcil: "Comporta moltes complicacions per un tema de conservació, seguretat i accessibilitat", ha dit Iniesta.

Decidir què és i què vol ser en el futur el Born ha despertat debats polítics molt crispats. En la presentació del pla director s'han repetit paraules que ja s'havien sentit abans, com diversitat i inclusivitat. I s'ha insistit en la voluntat d'allunyar-se del concepte 'monument' o 'sacralització': "El Born és un lloc, un espai, on els subjectes polítics viuen experiències de vida, conflictes... És el lloc per antonomàsia, sempre haurà d'evolucionar. El monument és fora, però el Born no pot aturar-se i és inclusiu", ha dit Iniesta.

"La singularitat del Born és la seva hibridesa", ha detallat Iniesta. Això es tradueix en el fet que és patrimoni (un jaciment urbà únic a Europa de 8.000 metres quadrats), un centre cultural i un laboratori ciutadà. "Proposem re-habitar el Born", ha dit Iniesta. "Volem que sigui una institució de memòria que Barcelona posa al servei dels ciutadans per exercir el seu dret de memòria", ha afegit. L'equipament vol centrar-se sobretot en la memòria contemporània, però no vol ser excloent. "No es consagra a una cronologia determinada", ha concretat Iniesta. "Al Born ni comença ni acaba res. És el lloc per on conflueixen diferents Barcelones", ha dit Ricard Vinyes, comissionat de programes de memòria de l'Ajuntament de Barcelona.

Un espai masculinitzat

Una de les coses que vol canviar Iniesta té a veure amb el gènere. "Una de les coses que més em molesta d'aquest espai és que estigui tan masculinitzat!", ha assegurat. "Evidentment la programació ha de tenir el punt de vista de gènere; no femenitzem paraules sinó els discursos quan es construeixen les exposicions", ha afegit.

Una de les experiències més intenses que ha viscut el Born en la seva curta vida ha sigut l'exposició de dues estàtues franquistes de l'octubre del 2016. 'La Victòria' va sobreviure immaculada, però l'estàtua eqüestre de Franco de Viladomat va ser el blanc de la ràbia i la indignació d'homes i dones de diverses generacions. Va rebre el llançament d'ous, caquis, un matalàs, una porta i d'un sac de morter, entre altres coses. També va cavalcar amb una inflable i li van regalar un cap de porc i un nou cap amb els llavis pintats. Finalment, la van tirar a terra. "L'escultura va rebre atacs sistemàtics, i però això no s'hauria d'impugnar que quan convingui i es pugui s'utilitzin elements patrimonials de la ciutat", ha assegurat Vinyes.

En la presentació del pla director s'han anunciat dues exposicions. D'una banda, 'Una infància sota les bombes', que es podrà veure del juliol al novembre a la Sala Casanova. L'exposició evoca els bombardejos de Barcelona del 1938 i el seu impacte en el territori, i inclou els dibuixos que van fer els infants testimonis i víctimes del conflicte. D'altra banda, a partir del febrer del 2019 es mostrarà 'Josep Renau, art i compromís'. Es tracta de la primera retrospectiva a Catalunya de l'artista, que va potenciar el cartell com a expressió dels ideals d'igualtat, progrés i solidaritat i va fer possible l'evacuació del Museu del Prado durant els bombardejos de Madrid.

Un altre problema que encara el Born és que s'ha quedat sense llibreria després que la cooperativa Bestiari fes fallida.