El Born torna a bategar

Barcelona"Pàtria, guarda'ns: la terra no sabrà mai mentir", va declamar l'actriu Sílvia Bel. Les paraules de La ciutat llunyana (1939) que Màrius Torres dedicava a Lleida -i a la ciutat ideal que els noucentistes pretenien bastir- van tornar a prendre significat, ahir, en la inauguració del Born Centre Cultural. Les pedres d'un jaciment urbà únic a Europa per la seva extensió (8.000 m) i bon estat de conservació van parlar de vida i de mort, però no de derrota. "Tan sols podreu titllar de derrotat aquell qui pel que creu no hagi mai lluitat", diu l'últim quadre de l' Auca del Born , l'espectacle que ha ideat el dramaturg i director Jordi Casanovas per explicar la història dins mateix de la història, sobre els escenaris on va transcórrer, a les ruïnes de la ciutat del 1714.

Ahir se celebraven tres esdeveniments de pes: la rehabilitació d'un jaciment que va estar a punt de ser enterrat per fer-hi una biblioteca (i que va donar peu a un dels grans debats culturals dels anys 90), l'obertura d'un espectacular centre cultural amb dos espais d'exposició fixos i era també el tret de sortida de la celebració dels actes del Tricentenari. El conjunt ha costat 74 milions d'euros i 10 anys d'obres i ha enfurismat alguns veïns que ahir es manifestaven amb xiulets i cassoles en contra de la pressió turística al barri, que creuen que augmentarà a causa d'aquest nou espai. Menys terrasses, menys soroll i més zona verda per aparcar van reivindicar sonorament durant les dues hores que va durar l'acte.

En l'ambient es respirava la sensació de dia gran. Hi havia pràcticament tot el govern català en pes, l'alcalde i els principals representants de l'Ajuntament de Barcelona, membres de tots els partits polítics, autoritats del sector de la cultura, diversos artistes que participaran en els actes de celebració del 1714 i veïns significats. En els parlaments, Artur Mas i Xavier Trias van apel·lar a l'esperit dels catalans del 1714 i al somni de llibertat que van deixar latent. La feina de Jordi Casanovas ha sigut pintar-lo en 3D i a tot color.

Quotidianitat i èpica

L' Auca del Born és un relat teatral pedagògic i entretingut, rigorós i èpic, sobre la lluita i la derrota catalanes. La història d'amor d'un peixater i la filla d'uns comerciants és el fil conductor de 47 quadres escènics amb 28 actors. Elevats en una de les passarel·les centrals, a tres metres de les pedres, els actors principals narren l'ascens i fugida de Carles III, la mobilització dels barcelonins, l'atac borbònic, el setge terrible i la més ferotge resistència. A peu de terra, dins els murs de les cases, se succeeixen escenes quotidianes. "Imagineu-vos que no ens atrevim a lluitar -diu una veïna del Born del 1700-. Aquell seria el dia que deixaríem d'anomenar-nos catalans!" Els convidats ho observen des d'una platea privilegiada. Del 12 al 28 de setembre ho podrà veure el públic general per 2 euros.

Un esclat de llums espetega sota la coberta del Born. Tornen a caure bombes. "Felip V i els seus envolten la muralla. Vénen llargs mesos de bloqueig, misèria i batalla". "Els catalans es defensen més amb el cor que amb el cap, més amb la fe que amb les armes", diu un dels personatges. Finalment arriba el dia 11 de setembre del 1714 i resulta que és un dia feliç: els protagonistes es casen i els barcelonins... "ells no perdran: tot el que tenen i són, els pertany". La història, llegida amb optimisme i des de l'avui, acaba amb el crit que també és lema del Tricentenari barceloní: "Viurem lliures".