El Born reivindica un art contra la pervivència del franquisme

Barcelona"La meva àvia anava cada dia a la Model de València per preguntar per l'avi Salvador. Quan va saber que ja l'havien tret per afusellar-lo, va anar a Paterna, a la nit, amb els seus sis fills. El cos estava mig enterrat i en va treure les manilles", explica la Raquel Gil. "L'avi no havia fet res, només era sindicalista", afegeix. Al cementiri valencià de Paterna hi ha més de cent fosses on els franquistes van enterrar més de dues mil persones assassinades. Les manilles, fetes de corda esfilegada, es poden veure a Un altre fi. La resta. Art i antifranquisme, la nova exposició del Born Centre de Cultura i Memòria. Amb altres objectes rescatats de les fosses, com una carta de comiat o una corbata, configuren la instal·lació Objectes (des)apareguts de Maria Amparo Gamar.

És tan sols una petita part d'una de les exposicions més ambicioses del Born. Repartides per tot el jaciment, hi ha les obres plàstiques, sonores i audiovisuals de dinou artistes contemporanis. "Volíem obres provinents de la dissidència que assenyalin la fal·làcia de la Transició i la pervivència del franquisme", diu Nora Ancarola, que amb Amanda Cuesta ha comissariat l'exposició que es podrà veure fins al 16 d'abril. "Volem un altre final, la dictadura es mereix un altre final, com diu Final, el poema de Joan Brossa que canta Miquel Poveda", assegura Ancarola.

Havies d’haver fet una altra fi;
et mereixies, hipòcrita, un mur a
un altre clos. La teva dictadura,
la teva puta vida d’assassí

A l'exposició no hi ha grans obres ni formats espectaculars, però sí grans històries. Hi ha artistes de diferents generacions i obres fetes en diferents moments: "Era molt important per a nosaltres donar-li una perspectiva creada per generacions diverses que han nascut als anys 40 o als 80, una perspectiva que vol ser una crítica ferotge al que va passar i també generar nous imaginaris. La majoria d'obres, sobretot de les generacions més joves, ofereixen imaginaris de resistència, la possibilitat d'una altra Espanya", diu Ancarola.

La resistència de les dones

A l'exposició es mostra, doncs, la pervivència del franquisme, però també la resistència i la subsistència de la rebel·lia. Un dels àmbits de l'exposició tracta precisament la resistència de les dones i la doble repressió que van patir. Hi ha des d'Assaig per a Deep Song, 2020-2022, de Lola Lasurt, que recrea la coreografia que Martha Graham va fer el 1937 a partir de les notícies i fotografies que arribaven de la Guerra Civil. En aquest àmbit es poden sentir les veus de diferents dones que van patir la repressió al Patronato de Protección de la Mujer i les d'escriptores a l'exili, com Anna Murià o Mercè Rodoreda.

Tot el que va quedar interromput

A la paret hi ha grans fotografies de manifestacions feministes, i en una de les sales hi ha l'assaig visual de Carles Guerra, que recupera alguns dels materials inèdits sobre el psiquiatre Francesc Tosquellas, que es va exiliar a França. "Tosquellas representa el potencial i avenç mèdic, social i civil que va quedar interromput. El seu exili, però, també és excepcional, perquè a França, com deia ell, tots els ous que tenia a la cistella es van obrir", destaca Guerra.

La proposta d'Alan Carrasco va començar el 2014, quan un projecte artístic va fer possible el finançament de l'obertura d'una fossa a Burgos. "Vam fer art útil –assegura Carrasco–. Aleshores, des de la meva ingenuïtat artística, vaig decidir rastrejar les institucions que havien utilitzat presos polítics i vaig enviar cartes als gerents i presidents de les empreses que vaig poder identificar i que estaven operatives". En va enviar a Ercos, Duro Falguera, ADIF, el Bisbat de Vic... "Els demanava una reflexió profunda i fer el mateix que s'havia fet a Alemanya. No vaig rebre ni una resposta", diu.

La repressió a la llengua i la seva resistència també són motius de reflexió d'alguns artistes. Marco Noris, a Topònims de frontera (2022), registra llocs vinculats a l'exili i a la resistència. L'ús de la toponímia va ser també una forma de resistència, especialment promoguda des del Centre Excursionista de Catalunya. Jaume Serra Torelló i Joan Anton Serra Ollé es van dedicar durant anys a fotografiar i documentar els llocs on van estar, combatre i morir molts maquis. Hi ha també una selecció de poemes visuals de Guillem Viladot. "La seva obra, feta abans de la mort del dictador, el 1972, sobre la repressió de la llengua és encara vigent", assegura Ancarola.

Al llarg del recorregut expositiu hi ha unes gàbies d'on emanen les veus dels represaliats que formen part d'una de les obres de Concha Jerez, Memòria oral silenciada. "L'autocensura continua vigent, és com si tinguéssim el franquisme inoculat en el nostre ADN, ens ha marcat i ens continua marcant a l'hora de pensar què és correcte i què no", conclou Jerez.

Per què aguantem una Constitució fallida?

Al llarg del jaciment, també hi ha les obres de Marcelo Expósito. "L'artista reflexiona sobre com és possible que la dictadura es mantingués tants anys en el poder o per què portem més de 40 anys amb una Constitució fallida i continuem acceptant-ho tot plegat", reflexiona Ancarola.

Al Born es desplega molta crítica a l'estat espanyol actual i al colonialisme. "Ha estat molt difícil incorporar obres d'art d'artistes guineans, però per a nosaltres era important fer-ho", assenyala Amanda Cuesta. Es pot veure, per exemple, l'obra de Filiberto Obama Nsué, que mostra com els colonitzadors espanyols maltractaven els guineans. "Hi va haver un doble exili durant la dictadura, l'exterior i l'interior, però ara també es continua tractant malament els migrants", destaca Cuesta.