‘Borgen’

Borgen, un dels títols més prestigiosos de la ficció televisiva danesa que ha sigut un èxit en països com la Gran Bretanya, retrata l’ascens de Birgitte Nyborg al càrrec de primera ministra de Dinamarca. Creada per Adam Price, hi trobem tots els elements bàsics de les sèries polítiques, des de l’ spin doctor fins al món del periodisme passant pel desgast personal, familiar i ètic que suposa l’arribada al poder. Però lluny d’altres títols que opten per idealitzar la política o presentar-la com un espai copat per ambiciosos corruptes o ineptes oportunistes, Borgen ofereix una aproximació més equilibrada i realista. En un govern sense una majoria absoluta, la política al Palau de Christiansborg no és ni una tragèdia shakespeariana ni una xarxa de maquinacions maquiavèliques ni una sàtira britànica. És una qüestió de pactes, pactes i més pactes. Un estira-i-arronsa que en cada capítol se centra en un assumpte diferent, des de les quotes femenines en empreses privades fins a les relacions diplomàtiques amb països de democràcia dubtosa. El ganxo dramàtic radica a observar com afecta tot plegat a la vida privada de la protagonista. Borgen, a més, ens demostra que, pel que fa a l’ètica política, de Dinamarca ens separen molt més que 2.000 quilòmetres.