Una bona 'Fama'

'Fama'

Teatre Apolo. Fins al febrer del 2022

Assolir la fama és un procés que ha canviat molt amb el pas dels anys, però el que no canvia gaire és el musical Fama, creat el 1988 per David de Silva, coproductor de la pel·lícula d'Alan Parker el 1980. Fama pertany al repertori del musical nord-americà que, com Grease, es reposa en noves produccions cada cert temps mantenint-se fidel al guió original de fa quaranta anys, sigui per exigència de la franquícia o bé perquè cap director/dramaturg ha pensat a fer saltar els nois i noies de la famosa escola d’arts de Nova York al món del segle XXI amb els mòbils, les xarxes socials i els nous paradigmes de sexe i ecologia.

El nou Fama no és gaire diferent del que la directora i coreògrafa Coco Comín va dirigir el 2004 a Barcelona (tot i una coreografia de claqué nova) ni pel que fa al guió, tot i els breus retocs, ni pel bon resultat de l’aventura. Comín és una mestra en l'equilibri necessari entre les disciplines del gènere, començant pel càsting dels intèrprets. I Fama té un magnífic grup d’intèrprets (28) que canten, ballen i actuen amb encert i determinació, i assoleixen una frescor i una complicitat d’autèntica companyia, a la qual prova d’allò més bé l’escenari de l'Apolo. Sí, aquest Fama té punch i ànima. Una escenografia funcional i un lluït vestuari (Juan Ortega). I amb un grup de només cinc músics sona perfecte, amb un so molt ben equalitzat. 

Entre les veus destaquen la potència de Betty Akna com la professora Sherman, la delicadesa de Dianne Jacobs com a Serena Katz i el cabal de veu de Clara Peteiro, que és la desgraciada Carmen Díaz, paradigma dels que busquen la fama per la fama. Destaca també l’espurnejant i humorístic Joe Vegas de Pablo Raya, la paradoxal humanitat i vitalitat de Raudel Raúl confrontada amb les mancances d’un Tyrone Jackson que rapeja, i la naturalitat d'Andrea Malagón amb els problemes estètics de Mabel Washington. No obstant, Fama és un musical molt coral i les coreografies són un dels seus punts forts, servides per una dotzena de ballarines i ballarins que transmeten l’alegria del ball en un conjunt admirable.