Bon Nadal, mestre Savall!

'Oratori de Nadal'

Palau de la Música, 17 i 18 de desembre

Davant del seu conjunt instrumental (Le Concert des Nations) i coral (La Capella Reial de Catalunya), Jordi Savall ha ofert al llarg de dos dies les sis cantates que integren el conegut com a Weihnachtsoratorium (Oratori de Nadal) de Johann Sebastian Bach. Una obra gestada no pas de forma unitària i contínua sinó a base de sis cantates, una per a cada dia del calendari litúrgic d’Advent, Nadal i Epifania, d’acord amb la praxi luterana. La programació al Palau coincideix, a més, amb el cinquantenari de la primera audició de la partitura bachiana a l'auditori modernista.

Un cop més, Savall ha sabut extreure de les partitures una sonoritat d'immarcescible bellesa, en part gràcies als músics formidables que té al davant, les intervencions solistes dels quals, en les àries amb obbligatos, permeten constatar la qualitat dels instrumentistes. Certament, van haver-hi alguns moments menys afortunats (els oboès d’amor el segon dia), però en general cal subratllar l’excel·lent nivell de solistes com Marc Hantaï (flauta) i Manfredo Kraemer (violí concertino). A tot plegat cal sumar-hi els integrants de La Capella Reial en un veritable tour de force absolutament reeixit. Preparats per Lluís Vilamajó, els coristes van ser encertadament distribuïts amb un ordre (sopranos, tenors i baixos i contralts) que acústicament resultava força suggeridor.

El planter de solistes vocals ja va ser una altra cosa, perquè el desequilibri es va notar més: mentre la soprano Katja Stuber i el tenor Martin Platz van excel·lir en les seves intervencions, el contratenor Raffaele Pe i el baix Thomas Stimmel van quedar a més distància, sense que calgui esquinçar-se les vestidures.

Pel que fa a la lectura global de les obres, i més enllà d’aquella bellesa sonora que Savall sempre sap extreure del que té al davant, s’ha de reconèixer que la cosa va resultar lleument plana, sense els contrastos dramàtics que anirien bé en les repeticions de les seccions d’alguns números. Possiblement el llenguatge vitalista del barroc escau menys a un esperit contingut com el de Savall. Vull dir que potser se'n surt molt millor amb obres de latent dramatisme com ara la Passió segons sant Mateu que no pas amb les cantates nadalenques: al Jauchzet, frohlocket, auf, preiset die Tage amb què s’obre la primera cantata li va mancar energia i tremp i l’Ehre sei dir, Gott gesungen inicial de la cinquena va estar revestit de certa monotonia. És com si Savall no tingués tant en compte el sentit dels textos d’acord amb els preceptes protestants, que consisteixen en la transmissió de la Paraula com a fonament de la seva teologia. Per contra, el mestre igualadí prioritza la puresa sonora i la recerca d’un color instrumental i vocal escaient, però no suficient per oferir una lectura rodona de les cantates.

Bones festes a tothom i bon Nadal, mestre Savall!