Un bombarder rus, a punt d'estavellar-se al Museu Nacional

BarcelonaEl 18 de desembre del 1938, l'exèrcit de l'aire republicà va llançar l'últim bombardeig contra el que havia estat el seu antic aeròdrom a la Sénia (Montsià). Van construir el camp en plena guerra, a mitjans del 1937, però l'abril del 1938 va passar a mans del bàndol nacional i va ser la base de la legió Còndor alemanya. L'atac va tenir èxit, però van caure dos avions Katiuska, el nom de pila dels bombarders russos Túpolev SB-2. La rèplica a mida real d'aquell avió de 20 metres d'amplada que es va estavellar penja avui de la Sala Oval del Museu Nacional de Catalunya, a dos pams de terra, congelat abans de fer-se miques, en una impressionant instal·lació de Francesc Torres que reflexiona sobre els estralls de la guerra i els sacrificis que comporta. La instal·lació, a més, també inclou un avió de caça molt més menut, un Polikàrpov anomenat popularment mosca, que també va ser un altre dels models soviètics que es van provar a la Guerra Civil abans d'amortitzar-se a la Segona Guerra Mundial.

Els dos avions s'han traslladat des del Centre d'Aviació Històrica de la Sénia i han entrat per les portes del MNAC desmuntats. "Ha anat de dos centímetres", asseguren els artífex. "La Sala Oval és la sala més gran d'exposicions d'Europa després de la Sala de les Turbines de la Tate, però té unes portes de pa sucat amb oli", afirma Francesc Torres. Fins ara ningú s'hi havia fixat.

Va ser l'artista qui va descobrir aquests dos monstres de llauna al museu de la Sénia. Resulta que l'alcalde del municipi és un capità de la Marina Mercant aficionat a l'aeronàutica que dedica el seu temps lliure a reproduir des de zero els avions que van ser habituals en aquest aeròdrom. José Ramón Bellaubí, sense cap plànol i només amb manuals i reproduccions, ha sigut capaç de muntar aquests dos avions i començar fins a sis projectes més que li portaran anys de feina. Ell diu que és pura "diversió". La seva traça arriba fins a demanar-li a l'ambaixador rus que Putin li enviï les rodes originals del Túpolev, del qual només es conserven dos exemplars més a Rússia: les rodes van arribar per valisa diplomàtica.

Motivat per aquesta "meravella estètica" que és la carcassa d'un avió tan lleuger i a la vegada potent, Torres va començar a donar voltes a la instal·lació: "Un avió que no vola és una escultura, una obra d'art", afirma. Aeronàutica (vol) interior va anar prenent forma quan l'artista va connectar l'estructura de creu que forma el xassís d'un avió amb la creu invertida d'una crucifixió. L'analogia entre el sacrifici bèl·lic i el sacrifici per la fe va servir per connectar els dos avions amb una taula gòtica que conserva el MNAC, una obra de Pere Serra del segle XIV. El retaule, que com tots els de l'època es va disgregar, ara es mostra reproduït a trossos a la Sala Oval. La visió del bombarder a punt d'espetegar sobre la creu de Sant Pere, amb la cara del màrtir al cel, és molt poderosa. "Per a mi un dels misteris més grans de l'existència és per què, si una guerra sabem que és terrorífica, quan hi ha l'oportunitat de conflicte sempre acaba en guerra i mai no hi ha manca de material humà", diu l'artista, que ha reflexionat en diverses peces sobre el conflicte bèl·lic i en concret sobre la Guerra Civil, un fet històric que, malgrat que va néixer una dècada després, considera que va marcar del tot la seva vida i trajectòria.

La guerra omple el MNAC

La instal·lació, on fins i tot se sent el so de les hèlices dels avions, també inclou una representació de les 9.000 oliveres que es van sacrificar per fer l'aeròdrom i fotografies de llocs com un prostíbul on se sacrificaven les dones per al benestar dels soldats. Aquesta obra és una de les més espectaculars del nodrit programa d'activitats que giren al voltant de la guerra i que tindran dues inauguracions pròximes i importants, a banda de l'exposició de fotos d'Antoni Campañà que ja es pot visitar: d'aquí quinze dies s'obrirà la reestructuració de les sales dedicades a la Guerra Civil i d'aquí un mes, una nova temporal sobre com es van salvaguardar les obres del Museu Nacional durant la guerra.

El director del Museu Nacional, Pepe Serra, va destacar l'ambició de la proposta, "feta des d'aquí mirant el món, amb vocació internacional", i no com altres projectes "banals que no tenen interès per una ciutat com Barcelona", en referència a l'Hermitage, "una sala d'exposicions de quarta". "I no és xovinisme. Hem de tenir més convenciment sobre el que fem, perquè si homologuem els pressupostos amb els nostres socis europeus, tenim les idees, tenim l'ambició, tenim la qualitat i el teixit artístic", ha defensat. La instal·lació ha costat 145.000 euros. El que continua reivindicant Pepe Serra i que no tenim són accessos decents per arribar dalt la muntanya de Montjuïc amb les escales mecàniques avariades i sota un sol de justícia.