'Un blanco, blanco día': un drama intens sobre un home ferit a la gèlida Islàndia
L'actor Ingvar Sigurdsson és la clau de volta d'aquest film premiat en l'últim Festival D'A
BarcelonaDirecció: Hlynur Palmason. Guió: Hlynur Palmason. 109 min. Islàndia, Dinamarca i Suècia (2019). Amb Ingvar Sigurdsson, Ída Mekkín Hlynsdóttir i Hilmir Snær Guðnason. Estrena en cinemes el 26 de juny.
El rostre abrupte d'Ingvar Eggert Sigurdsson, un dels actors més identificables de la nova onada de cinema islandès, és la clau de volta que sosté aquest remarcable drama al voltant del cataclisme interior que sotraga l'expolicia Ingimundur quan intueix que la seva esposa morta en un accident li feia el salt. Sigurdsson encarna aquí l'accepció europea del tipus d'aparença dura i tarannà circumspecte, però cor tou amb la seva neta Salka, que podria aparèixer en un western o un film d'acció crepuscular amb Clint Eastwood o Mel Gibson. A l'inici, de fet, Un blanco, blanco día pren cert to de thriller nòrdic al voltant del misteri que de sobte envolta la dona desapareguda del protagonista. Però el film no tarda en consolidar-se com un drama masculí que ressegueix com Ingimundur, àvid de venjança, comença a caure perillosament a la manera d'aquelles pedres rodolants que acaben convertides en allau.
Segon llargmetratge de Hlynur Palmason, artista visual reconvertit en director, Un blanco, blanco día arrenca amb una esplèndida seqüència inicial que fa palesa la formació del seu responsable. Palmason encadena el seguiment parsimoniós però fatal del cotxe de la dona d'Ingimundur estimbant-se amb un muntatge més propi del videoart de instantànies exteriors de la casa del protagonista al llarg de les diferents estacions posteriors, durant les quals l'home emprèn la reforma de l'habitatge. En una proposta de poderosa força audiovisual, l'entorn paisatgístic, gèlid, rocós, que alterna llum i boira, cobra una dimensió expressionista vinculada al procés que viu el protagonista de crisi i reconciliació amb ell mateix. Malgrat certa indulgència complaent amb les reaccions del personatge principal, val la pena acompanyar Ingimundur fins al corprenedor pla del seu rostre que clou la pel·lícula.
