'Blancaneu' es corona com a reina dels Goya

BarcelonaAls afores de Madrid, en un Auditorio Príncipe Felipe -que substituïa el Palacio de Congresos, tancat per la tragèdia del Madrid Arena- es va celebrar la 27a edició dels premis Goya, la festa anual del cinema espanyol.

Amb una enginyosa paròdia del Bienvenido Mister Marshall , de Berlanga, arrancava una cerimònia més àgil que en edicions anteriors, però igualment entorpida per parlaments massa llargs. El monòleg inicial de la presentadora Eva Hache va abordar sense manies l'actualitat (la tragèdia del Madrid Arena, les retallades en la cultura i l'educació) però només va fer sang -blava, esclar- de la crisi de la monarquia, tot un símbol del canvi dels temps. No hi havia millor resum que el somriure plàcid de Wert mentre Hache la felicitava per l'aniversari. Més àcida va estar Hache quan es va dirigir a Tom Holland en anglès, presumint de classes d'anglès i de l'antiga educació pública del passat.

Polititzada, però menys

La política, així doncs, no va ser la convidada sense invitació que s'acaba apoderant de la festa. I això que no s'havia viscut mai una prèvia dels premis Goya amb tanta tensió: cal recordar que el 2003, l'any del No a la guerra , tot el sarau va passar sense previ avís. Aquest any les retallades a la producció de pel·lícules i la pujada de l'IVA fins al 21% havien creat l'escenari ideal per a un nou gest aïrat del sector.

En contra jugava la postura del president de l'Acadèmia Espanyola, Enrique González-Macho, partidari de deixar la política de banda durant la cerimònia. Paradoxalment, el seu discurs va ser un dur al·legat contra la pujada de l'IVA ("Les raons de l'Estat s'han imposat a l'estat de la raó", afirmava), la pirateria audiovisual ("O acabem amb l'espoli o ell acabarà amb nosaltres") i el "deteriorament" de Televisió Espanyola, un dels principals aliats estratègics del cinema espanyol per complir "la seva funció social". "El cinema no pertany a un partit, ni als de la cella ni als del bigoti, sinó a tots", va dir González-Macho en el moment més aplaudit del discurs.

Però en general, els discursos dels guardonats van apostar més per l'agraïment que per la queixa, i les crítiques espontànies dels presentadors es van limitar a uns adhesius anticrisi que es van veure en la solapa d'alguns dels esmòquings. L'excepció va ser José Corbacho, que va donar la benvinguda "al 21%" del públic, "com el ministre Wert", i va proposar Ana Mato i la infanta Cristina com a actrius revelació.

Peña, en català i en castellà

Però qui no es va mossegar la llengua va ser Candela Peña. L'actriu va arrencar el discurs d'agraïment pel Goya a la millor actriu secundària per Una pistola en cada mano en català -"Com a actriu catalana que sóc", va dir-, una resposta irònica a les crítiques rebudes per haver recollit en castellà el Gaudí fa unes setmanes. Després, ja en castellà, va esclatar: "Feia tres anys que no treballava, he vist morir el meu pare en un hospital públic on no li canviaven les mantes, he tingut un fill i no sé quina educació pública li espera, però l'alegria d'aquesta nit no me l'amarga ningú". Geni i figura.

Un altre dels moments de la nit va ser el lliurament del Goya d'Honor a Concha Velasco, que va rebre el guardó de mans de la seva neboda, Manuela Velasco, i va fer un divertit parlament sobre la seva mala sort en els premis, rient-se d'ella mateixa, com sempre.

Poc després va arribar l'anècdota de la nit: Adriana Ugarte va concedir el Goya a la millor cançó original a Els nens salvatges , però immediatament va rectificar: la guanyadora era Blancaneu . Pablo Berger i Sílvia Pérez Cruz van pujar a recollir els premis i el realitzador de la gala, compassiu, va estalviar als espectadors el contraplà de la cara dels perdedors. I Les aventures de Tadeu Jones va repetir la gesta d' Arrugues i va guanyar el Goya al millor film animat i al millor guió adaptat, a més del de director novell.

El conte planta cara al tsunami

Pel que fa al còmput global de premis, la cosa es va decantar des del començament de la nit a favor de Blancaneu , amb Lo imposible sempre a una certa distància. En el moment de tancar l'edició de l'ARA, a més del Goya a la cançó original, la faula de Berger s'emportava els de millor guió, música, actriu revelació (Macarena García), vestuari, fotografia, direcció artística, maquillatge i actriu principal (Maribel Verdú), mentre que el film de Bayona es aconseguir els de disseny de producció, muntatge, efectes especials i so. I Grupo 7 es conformava amb dos premis interpretatius. Així, a falta dels premis decisius i excepte sorpresa, el camí semblava lliure d'obstacles perquè Blancaneu es proclamés triomfadora dels Goya.