"‘Blade runner’ és més rellevant avui que el 1982"

MadridHarrison Ford parla. Harrison Ford parla i s’estén en les respostes. I fins i tot fa bromes. Aquest podria ser el gran titular que precedís qualsevol crònica sobre la visita del llegendari actor ahir a Madrid, segona parada del tour europeu que comparteix amb Ryan Gosling i Ana de Armas per promocionar Blade runner 2049, la seqüela de la pel·lícula de Ridley Scott, que arriba 35 anys després a les pantalles.

Si el fet que Harrison Ford parlés va ser la gran novetat del dia, que el seu company de repartiment, el nou blade runner Ryan Gosling, també conversés agradablement seria el subtítol de la notícia. Tots dos són coneguts pel seu caràcter introvertit, sec de vegades; per les seves respostes concises, monosil·làbiques sovint, i per l’altíssima protecció de la seva privacitat. La premsa congregada ahir a l’hotel Villa Magna arribava nerviosa a la cita, inquieta, preguntant de quin humor estarien les estrelles i si acabarien donant alguna resposta útil.

A més, hi havia un altre element a afegir a la tensió de les entrevistes: el misteri que envolta la pel·lícula per preservar les principals trames i evitar els temuts espòilers. Com és habitual, la intenció era ensenyar la pel·lícula completa als periodistes abans de les entrevistes. S’havia de fer en diversos països, als Estats Units, el Regne Unit, França i Espanya, prèvia signatura d’un embargament que prohibia publicar cap crítica fins prop de la data d’estrena, el 6 d’octubre. Però quan, després de la primera projecció als Estats Units, alguns mitjans americans van revelar claus de la història, la distribuïdora Sony va prohibir totes les projeccions de la pel·lícula sencera, així que només ens van mostrar el tràiler, ja conegut, i algunes escenes curtes sobre les quals encara no es pot parlar.

Coneixent només a grans trets la trama de Blade runner 2049, que segueix l’Agent K, un policia de Los Angeles que vol respostes i les busca en un antic company, Rick Deckard, què es podia preguntar, doncs, en la trobada? Fins i tot quan, miracle, Harrison Ford i Ryan Gosling, que van concedir junts les entrevistes, estaven xerraires i feien broma entre ells. “Si expliques a la gent el que has vist, poses en perill el valor comercial de la pel·lícula”, va respondre Harrison Ford en to irònic, però també seriós.

Obsessió pel secretisme

Gosling assentia i es remetia a la seva pròpia experiència per justificar el secretisme: ell va trigar dos anys a tenira les mans el guió de Blade runner 2049. “Ridley Scott [productor del nou film] me n’anava donant engrunes periòdicament -va dir-. Fins que un dia em va donar el guió i va ser una gran experiència llegir-lo sense saber res del misteri central. Crec que protegeixen tant la història perquè així l’espectador visqui la mateixa experiència que nosaltres quan la vam llegir per primera vegada, que per a mi va ser una immersió total i molt satisfactòria”.

“Vivim en una realitat estranya -lamentava Harrison Ford-. No m’agrada parlar de la pel·lícula amb gent que no l’ha vista perquè no estem parlant més que en abstracte, però crec que parlem d’alguna cosa interessant. Parlem de quin és aquest món en què vivim, què signifiquen aquestes idees en aquesta societat, si hi ha un context de realitat per a elles. ¿És només entreteniment? Té valor emocional? ¿Té complexitat intel·lectual?”

Adaptació del relat de Philip K. Dick Els androides somien xais elèctrics?, el Blade runner original no va tenir l’acollida de crítica i públic que s’esperava quan es va estrenar, el 1982. “No diria que va ser una rebuda freda, diria que no va ser acceptada amb afecte”, va reflexionar Ford, tot i que en alguna ocasió ha dit que ni tan sols ell va entendre tot el que feien en el rodatge. “Perquè era sorprenentment nova i exigia més atenció, més esforç del públic. Era molt complicada i tenia una maldestra veu en off [la seva] i un final feliç que van ser feliçment extrets després”, va bromejar.

La pel·lícula original parlava de canvi climàtic, de classes socials, de la superpoblació, imaginava un 2019 amb cotxes voladors i uns éssers anomenats replicants que era pràcticament impossible diferenciar dels éssers humans; es preguntava què significa ser humà i quin és el nostre paper. I, encara que va trigar a calar, ho va acabar fent de tal manera que tots els seus temes “són més rellevants avui que el 1982”, com va dir Gosling. Per això el gran repte del seu director, el canadenc Denis Villeneuve, era continuar el llegat estèticament i temàticament alhora que aportava noves idees, algunes respostes i altres preguntes. “Crec que han trigat 35 anys a fer aquesta seqüela perquè no trobaven la història, i, sobretot, perquè necessitaven algú amb una visió tan forta i clara com la del Denis per dur-la a terme”, va explicar l’actriu cubana Ana de Armas, que interpreta “l’amant i millor amiga de K”, un paper que marca un punt d’inflexió en la seva carrera.

“Per a mi, Blade runner 2049 representa una altra oportunitat d’expressar les idees que ja havien quedat establertes en la primera part, fer-ho en un nou context, amb un nou director i diferents artistes visuals”, insistia Ford sobre el retrobament amb el tercer dels seus personatges icònics, després de Han Solo i Indiana Jones. I mentre ho deia, Gosling s’escurava la gola al seu costat perquè l’esmentés i el lloés també a ell. Així de bromistes estaven. “També treballar amb actors fascinants, incloent-hi el Bryan”, va dir Ford. “Gusling”, va dir seguint amb la broma. “Gosling”, el va corregir Ryan marcant bé la o.

La química entre els dos actors, que s’aprecia en les poques escenes mostrades, resultava evident en veure’ls interactuar en viu. “Com havia previst veient els seus treballs, actuar amb ell ha sigut un plaer, connectem molt fàcilment”, va dir Ford, que va fer broma sobre el fet de seguir els passos de Gosling des que sortia al Mickey Mouse Club. “El Ryan és un convincent narrador d’històries i en teníem una de molt complicada per explicar, que requeria una passió matisada, una comprensió emocional... Una cosa que la meva dona pensa que no tinc”, va deixar anar Ford davant la riallada de Gosling. “L’únic malentès que vam tenir en tot el rodatge va ser si ell em va posar la cara davant del puny o si vaig ser jo qui li va posar el puny a la cara”, va explicar Ford en referència al famós cop de puny que li va clavar a Gosling rodant una escena de lluita i pel qual es va disculpar convidant-lo a un whisky.

Replicant o no replicant?

Es nota que els cinc mesos de rodatge compartits els van unir. Tots dos es mantenen igual d’hermètics pel que fa al misteri de si Rick Deckard (¿i ara l’Agent K?) era un replicant o no. “Crec que el Ridley ho va deixar obert expressament, i en la nova pel·lícula potser es troben pistes per fer-se’n una idea. O no. És una de les raons per les quals la pel·lícula segueix en la nostra memòria; és més divertit no saber la resposta definitiva”, va dir Ford. Ell, tanmateix, sempre ha defensat que el seu personatge no era un replicant, mentre que Ridley Scott afirmava el contrari. No és així? “No em trauràs la resposta aquí”, va deixar anar amb el seu mig somriure Harrison Ford el dia que va parlar. I molt.

Denis Villeneuve, el guardià del llegat

El director canadenc Denis Villeneuve encara el repte de continuar el film de Ridley Scott amb actitud respectuosa i humil. “La nova pel·lícula serà un acte d’amor al Blade runner original”, afirmava fa uns mesos a la convenció Cineuropa de Barcelona. “I tornarà a ser una història de detectius, un film noir que segueix la investigació d’un oficial de policia en el paisatge distòpic del Los Angeles del 2049”. Sobre aquest futur, el director ha especificat que serà coherent amb el del primer film. “L’original estava ambientada el 2019 i, com ja sabem, els cotxes encara no volen”. El futur del film, per tant, no és una projecció del nostre present, sinó del futur de Blade runner. Villeneuve assegura també que Scott li va donar llibertat total: “Em va dir: «És la teva pel·lícula. Jo faig un pas enrere. Si em necessites, truca’m». I ho vaig fer, i sempre em va ajudar”.