Una nova biografia de Cristòfor Colom defensa que era català

BarcelonaRamon Navarro, mestre jubilat i doctor en Pedagogia en temes d'història de l'educació, ha publicat Tot sobre el Colom català (El Cep i la Nansa Edicions), obra amb què pretén demostrar de manera "clara i planera" el resultat de tres generacions d'investigadors colombins catalans, des del seu creador, el peruà Luis Ulloa a la dècada del 1920, que tenen la teoria que Cristòfor Colom no era genovès sinó català.

"S'ha de dir urbi et orbi, s'ha de divulgar", ha manifestat l'autor en una entrevista a l'ACN: "Les acadèmies de la història o el Consell Superior d'Investigacions Científiques no se n'han volgut assabentar". Segons Navarro, els arguments que defensen la catalanitat de Colom són el seu cognom, els catalanismes existents en els documents que va escriure en castellà o llatí, l'anàlisi paleogràfica de la seva lletra, que refusa qualsevol rastre itàlic i confirma l'ús de la lletra rodona típica de la corona catalanoaragonesa, i el fet d'anomenar els Reis Catòlics "mis señores naturales".

Pel que fa als cronistes que van conèixer Colom i diuen que el navegant era genovès, Navarro defensa que són textos censurats, des de Ferran el Catòlic fins a Felip II, i que no ofereixen garanties, ja que van ser impresos anys després de ser escrits i no s'han trobat els originals. Navarro creu que hi va haver un interès "total i absolut" a negar la catalanitat de Colom: "Ell s'autoamaga, l'amaga Ferran el Catòlic, l'amaguen durant un segle Felip II, els néts i els besnéts, la raó d'estat està claríssima i el primer que cal preguntar-se és per què l'amagaven".

Segons Navarro, "a les Índies hi havia riqueses i a Castella el rei podia fer el que volgués sense consultar les Corts, i podia disposar dels diners del regne". "No hauria aconseguit els diners ni d'Aragó, ni de Catalunya, ni de València, ni de Mallorca, perquè hi havia unes Corts que limitaven el poder del rei", ha dit l'autor.

Navarro ha assegurat que el de Colom és un "cas únic" de la història universal, ja que de qualsevol gran personatge de la història se'n pot fer una certa biografia, però de Cristòfor Colom, no. "No sabem d'on era, nosaltres tampoc no en tenim la prova, però tenim la sospita molt ben fonamentada, molt més que la genovista, que era català. La prova, el document, ningú la té i serà molt difícil tenir-la" ja que la comunitat historiogràfica internacional creu que s'ha "remenat tota la paperassa possible, ho van ocultar tan bé que van fer un misteri embolicat amb un enigma, amb una cirereta final, una pista falsa on buscar: Gènova".