Bill Viola a la Pedrera: arribar al fons de l’ànima
La primera exposició monogràfica de l’artista a Barcelona s’estén a Vic, Montserrat, Girona i Lleida
BarcelonaLa Fundació Catalunya La Pedrera ha posat fi a una llarga espera: l’artista nord-americà Bill Viola va guanyar el Premi Nacional Catalunya l’any 2009, quan ja era un artista de fama global, però no és fins aquest divendres que obre les portes al públic, a la Pedrera, la seva primera exposició monogràfica a Barcelona, titulada Bill Viola: Miralls de l’invisible. “No havíem vist cap exposició individual de Bill Viola a Barcelona, i això al meu entendre és una anomalia que té aquesta ciutat”, afirma Llucià Homs, comissari de la mostra juntament amb l’esposa de l’artista i directora executiva del seu estudi, Kira Perov. “Barcelona és una ciutat que ha estat tradicionalment connectada als grans corrents culturals europeus i nord-americans i no havia exposat mai Bill Viola -diu Homs-. Barcelona a vegades s’ha mantingut impermeable a exposar determinats artistes que han sigut clau en l’evolució dels llenguatges artístics del segle XX”.
Miralls de l’invisible inclou una vintena d’obres datades entre els anys 1976 i 2014, i el recorregut comença i finalitza amb dos treballs protagonitzats pel mateix artista. A Increment un comptador connectat a la pantalla on es pot veure el rostre de Viola registra les respiracions que va fent. El comptador li permet mostrar un equivalent de 85 anys, prop de 900 milions de respiracions. La respiració és també un element clau a Autoretrat, submergit : l’obra forma part d’una sèrie amb què l’artista va evocar un fet transcendental de la seva infantesa. Quan tenia sis anys va estar a punt d’ofegar-se en un llac, però Viola recorda aquell moment com d’una pau extrema. Per això els personatges d’aquests treballs sembla que dormen plàcidament i que poden viure sota l’aigua sense respirar. “L’exposició és un homenatge a un artista que és atemporal i universal”, diu Homs sobre Viola, que no ha viatjat a Barcelona per problemes de salut.
L’art com una recerca constant
Kira Perov no va poder evitar emocionar-se quan va llegir un apunt del diari de l’artista datat el juliol del 2014 que considera un manifest de com aborda moments essencials de la vida de l’home com el naixement i la mort i també les emocions, la consciència, l’espiritualitat i el renaixement: “L’artista d’avui representa coses invisibles, i la base de l’obra són el dubte, el desconeixement, la pèrdua del subjecte i les preguntes, no les respostes”. Això produeix un estat “del que no arriba mai i, per tant, de llibertat i alliberament”, explica Perov. Un dels trets recurrents de les obres de Viola és l’alentiment de les imatges, que potencia la càrrega contemplativa de les peces i permet observar amb deteniment les emocions de personatges inspirats en els mestres antics de la pintura d’obres com El quintet dels corpresos, Ànima i La cambra de Caterina. “El Bill converteix l’experiència del temps en una cosa gairebé física, tangible. Alentint el temps, revela els aspectes més íntims de la vida”, diu Perov.
Un altre dels motius característics de l’obra de Viola és la presència de l’aigua, com un element de canvi, o un mitjà que connecta el món dels vius i el dels morts. “Els elements del foc i l’aigua són la seva primera matèria. Aquests elements es converteixen en un catalitzador en un cicle de transformacions que és esperançador i una metàfora positiva per a la continuació de la vida, independentment de la forma que prengui”. Fins i tot ho són a Màrtirs, un altre exemplar del qual està exposat de manera permanent a la catedral de Saint Paul a Londres: la terra, l’aigua i el foc són les armes de martiri dels quatre personatges de la peça, però Viola va més enllà de parlar de la fortalesa, el dolor i la mort i també ho fa de la resurrecció. “Al llarg del recorregut experimentem un ventall d’emocions -explica Perov-, des de comptar les respiracions de tota una vida a Increment fins a la integració de l’individu en el món natural, a La bassa reflectant. També el col·lapse del temps i l’espai de les cinc escenes simultànies de L’habitació de Caterina i l’aïllament, l’angoixa i la desintegració del subjecte de Rendició ”.
Deu haver sigut un repte muntar l’exposició i aconseguir que els vídeos de Viola respirin dins els espais antigament domèstics de l’antic pis noble de la Pedrera. Un altra idea de la qual va parlar Perov per explicar com Viola concep les obres i com creu que el públic les pot rebre és la de “regal”, i va tornar a citar una de les seves notes: “El més important d’un regal és que només ho són si la persona que el rep el pot fer servir. Aquesta és l’essència de l’equació, és la raó per la qual qualsevol obra d’art, per ser-ho, ha de ser funcional. [...] He tingut èxit si una persona surt de l’exposició amb una imatge, un pensament, una comprensió o un sentiment que pot fer servir en la seva vida”.
Una celebració d’un mestre del videoart arreu del país
Abans de la Pedrera, Bill Viola va exposar a Catalunya peces a La Virreina, el CaixaForum, el Palau de la Música, el Bòlit de Girona i la Seu Vella de Lleida. La Fundació Catalunya La Pedrera ha sumat complicitats per fer créixer el projecte i col·labora amb sis centres més, fins a arribar a mostrar en total més de 40 obres de l’artista: el Palau de la Música i el Liceu celebraran una Nit Bill Viola (4 de desembre) i mostraran obres de grans dimensions, i el Museu de Montserrat, el Museu Episcopal de Vic i el Bòlit n’exposen una obra. També s’hi suma el projecte Planta del grup Sorigué: va inaugurar al juny l’exposició permanent d’una peça cabdal de l’artista, Ocean without a shore [ Oceà sense riba ].
