Una torre de Babel a Venècia

The New York Times / Nova York.Massimiliano Gioni, el director artístic de la 55a Biennal de Venècia, va quedar meravellat per la història d'aquesta exposició internacional d'art contemporani, que ja té 118 anys. "Klimt hi va exposar el 1905. És al·lucinant -diu Gioni-. Des d'aleshores, hi han passat Morandi, Picasso, Rauschenberg i Johns, i així successivament. Potser m'estic posant idealista, però el passat encara és molt present".

Gioni, nascut el 1973, és el director artístic més jove de l'esdeveniment artístic internacional més antic i venerable. "Per descomptat que estic nerviós. La Biennal és un escenari central i és difícil perquè has de tenir en compte moltes expectatives i molta història", assegura. Gioni calcula que prop de 500.000 persones visitaran la Biennal des de l'1 de juny fins al 24 de novembre. La tasca de Gioni consisteix a organitzar una gran exposició en dues seus: a l'edifici central dels Giardini, on hi ha els pavellons nacionals de la Biennale, i a l'Arsenale. En total, ha reclutat 158 artistes, gairebé el doble que en les dues edicions anteriors. Hi haurà representats 38 països. "Serà una ziga-zaga a través de diverses històries, que abasten 100 anys de somnis i visions. Una Biennal pot ser pedagògica sense ser avorrida", explica Gioni.

El títol de la mostra, Il Palazzo enciclopedico , prové d'un símbol del futurisme dels anys 50. L'artista italoamericà Marino Auriti va projectar un gratacel cilíndric de 136 pisos per allotjar tot el coneixement del món. Autiri va somiar que es construiria a Washington, tot i que només se'n conserva la maqueta, que el Museu d'Art Popular nord-americà ha prestat a la Biennal. Segons Gioni, "és el millor reflex de l'abast gegantí que té aquesta exposició internacional".

"Després de treballar durant catorze anys amb comissaris tradicionals, vaig pensar que era hora de fitxar un home de la pròxima generació -diu el president de la Biennal, Paolo Baratta-. En un moment en què l'art contemporani està inundant el món, crec que té més sentit presentar una exposició que no es basa tan sols en una llista d'artistes actuals sinó que mira el present de l'art a través dels ulls de la història", afegeix Baratta.

Gioni ha barrejat l'alta cultura i la popular, grans mestres i creadors autodidactes i rars. Hi ha objectes esotèrics com una baralla de cartes del tarot creada per l'ocultista britànic Aleister Crowley, pintures tàntriques anònimes, pintures abstractes de l'artista i mèdium sueca Hilma af Klint i dibuixos del Hancock Shaker Village, el museu d'aquesta branca del culte quàquer que hi ha a Massachusets. El comissari ha encarregat a la fotògrafa nord-americana Cindy Sherman una altra exposició dins la seva pròpia mostra, "una mena d'estranya casa de nines amb obres d'artistes poc coneguts, de reclusos i de noms reconeguts com Robert Gober, Paul McCarthy i Rosemarie Trockel", afirma. A més, Il Palazzo enciclopedico inclou peces d'artistes consagrats com Carl Andre, Miroslaw Balka, Hans Bellmer, Sarah Lucas, James Lee Byars, Roger Caillois, Tacita Dean i Bruce Nauman. Per a aquesta Biennal també s'ha traslladat en vaixell una embarcació antiga des d'Islàndia i s'ha portat una església de 200 anys del Vietnam.

Malgrat la naturalesa instantània de la cultura actual i la proliferació de fires d'art i macroexposicions, Gioni encara creu que hi ha lloc per a les biennals. "Vaig veure la primera a Venècia el 1993. Ja no són una fórmula fixa. Vivim en un nou segle i aquesta exposició abordarà la hiperconnectivitat de la nostra era, el que passa a la nostra ment més que a la xarxa. Es tracta de la sincronia del passat, el present i el futur", explica Gioni.

La Biennal converteix Venècia en l'epicentre de l'art a nivell mundial. A més de la gran exposició de Gioni i de les dels pavellons nacionals, s'han organitzat 47 eventi collaterari -on s'inclou la participació catalana- i nombroses exposicions als principals museus i fundacions de la ciutat.