Biennal Ciutat Oberta: l’hora de repensar el futur postcovid

BarcelonaEl gran atractiu i el gran èxit de la primera edició de la Biennal de Pensament Ciutat Oberta va ser portar els debats filosòfics, ecològics i polítics més candents a les places de Barcelona. Unes 23.000 persones van omplir les xerrades dels experts en àmbits com ciutat, tecnologia i democràcia, que estaven disperses per tota la ciutat. La segona edició de la biennal no es podrà convertir en una festa del pensament però l’Ajuntament de Barcelona no ha volgut renunciar ni a la presencialitat (amb les mesures higièniques necessàries i l’aforament reduït a un total de 8.000 cadires) ni a sortir al carrer. La pandèmia ha trastocat els plans dels organitzadors però justament aquest moment de crisi global es presenta com el més oportú per repensar el present i el futur que ens espera.

La biennal 2020 manté els tres eixos temàtics, que permeten obrir debats sobre populisme, racisme, emancipació femenina, fraternitat i participació, i incorpora el covid com una de les grans incerteses de futur que a la vegada afecten tots els àmbits de la vida. També manté la “falta de protocol oficial i la voluntat de no apropiació política”, diu el tinent d’alcalde Joan Subirats, i tampoc ha volgut renunciar a convidats internacionals, que davant la impossibilitat de ser-hi presencialment hi participaran via streaming o amb vídeos enregistrats que donaran peu a la xerrada. “No volíem un debat de pantalles”, diu Subirats. Sempre hi haurà conversa presencial. Tanmateix, hi ha hàbits de la pandèmia que han vingut per quedar-se: s’emetran dues xerrades al dia a les xarxes, per ampliar virtualment tots els aforaments físics, per als quals caldrà reserva prèvia (i ja està exhaurit al 80%).

Entre els convidats internacionals més destacats hi ha l’escriptora Margaret Atwood, autora de la distopia contemporània per excel·lència El conte de la serventa, que connectarà amb la plaça Joan Coromines per videoconferència en la inauguració de facto de la biennal. En directe hi haurà els poetes Enric Casasses i Maria Cabrera i l’artista Ilia Mayer. La filòsofa i biòloga Dona Haraway abans haurà parlat del diàleg entre humanitats i ciència, amb la participació de Maria Arnal, María Sánchez i Irene Solà. També hi haurà la participació de l’expert en dret i immigració Michele Della Morte; del nord-americà Mike Davis, que ja va alertar d’una pandèmia fa una dècada i dels seus efectes socials; de l’arquitecte Hashim Sarkis sobre ciutats del futur, i de l’escriptor Nick Srnicek, que parla de capitalisme digital. Els actes apleguen personalitats d'unes quantes disciplines: la companyia La Calòrica col·labora amb la filòsofa Marina Garcés a l’espectacle d’esperit txekhovià Arbres, vodka i naus voladores, dijous a la Model. La mateixa Garcés parlarà divendres sobre Habitar el col·lapse amb el professor de ciència política Carlos Taibo. I dissabte al vespre està reservat per a un dels temes que l’edició passada va tenir més interès: l’emancipació, explicada per Cristina Morales, Marta Sanz, Yolanda Sey, Denise Duncan i Brigitte Vasallo.