BarcelonaEls visitants de les biblioteques públiques van augmentar un 2,35% el 2018 fins a arribar als 24,5 milions. El suport paper augmenta un 2% en préstecs i arriba als 9,6 milions de volums, xifra que representa un 71,38% dels préstecs totals. En canvi, la nova plataforma d'accés a continguts digitals, eBiblioCat ha vist incrementat el seu volum de consum cultural en un 43,53%. Des de la seva posada en funcionament el 2015, el seu ús ha crescut un 110%. En l'altre extrem, la demanda de revistes, CDs i DVDs, suports "obsolets" segons Josep Vives, cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat, només suposen el 28% dels ítems prestats.
Aquestes són algunes de les dades que ha presentat avui la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, procedents de l’enquesta realitzada pel Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) entre l’1 i el 5 de juliol del 2019. "Les biblioteques no són només llocs on es poden tenir a l'abast tots els llibres, sinó centres culturals que presenten moltes activitats", ha defensat la consellera. També ha destacat que el 50,57% de la població té carnet d'una biblioteca pública (3.868.160 persones) i que la satisfacció dels usuaris es manté en un 8,8.
El tímid augment del 2,35% suposa un trencament amb les dades registrades els últims anys. “Veníem d’una tendència a la baixa com a resultat de la crisi. Abans s'obrien entre vint i trenta biblioteques l'any, estàvem dopant el sistema, però amb la crisi s'ha invertit menys. A més, han aparegut noves plataformes que han fomentat altres usos culturals, sense oblidar el factor polític, que ha fet que la gent hagi anat menys al teatre, al cinema i a la biblioteca", ha explicat Vives. "El 2018 registrem un creixement sostingut que potser no és gaire espectacular, però és rellevant”.
Durant el 2018 s'han integrat al Sistema de Lectura Pública de Catalunya quatre noves biblioteques, i ja n'hi ha 416. De les que gestiona la Generalitat, només la de Girona ha presentat xifres negatives: -7,21% de visites, -10,89% de préstecs i -48,63% d'assistents a activitats, unes dades que s'expliquen per "la impossibilitat de renovar els contractes de gestió d'activitats a finals de setembre del 2017, així com per l'amortització de l'efecte 'novetat' del nou edifici", segons l'informe presentat.
Davant les aturades que duen a terme els treballadors de Biblioteques de Barcelona, que reclamen més inversió i personal, Àngels Ponsa, directora general de Creació, Acció Territorial i Biblioteques, no s'ha volgut pronunciar: "No opinarem perquè no ho coneixem en profunditat, però esperem que la nova gerència contribuirà a trobar una solució". També ha expressat el seu desig de poder gestionar aviat la Biblioteca Central de Barcelona: “Ara està tot parat a l’espera del nou govern a l’estat espanyol”.
De cara al 2019 el departament de Cultura vol augmentar un 8% el pressupost destinat a la compra de documents de biblioteques, una partida que està subjecta a l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat. També s'han convocat línies de subvencions per a la redacció de projectes d'obres de construcció o millores de les instal·lacions per un total de 562.000 euros.
Carnet únic operatiu per al préstec al juny
Ja està disponible a través de l'aplicació eBiblioCat l'esperat carnet únic, que de moment només existeix en format digital. Amb el carnet es pot accedir al catàleg col·lectiu –que no únic– que agrupa els dos catàlegs actuals: l'Aladí, que agrupa les prop de 250 biblioteques de les comarques de Barcelona, i l'Argus, que agrupa les prop de 150 biblioteques dels territoris de Tarragona, Girona, Lleida i les Terres de l'Ebre. Amb el carnet únic de moment només es pot consultar el catàleg col·lectiu i fer una reserva de llibres prestats. Es preveu que el juny ja estarà operatiu també per al préstec interbibliotecari. Encara s'ha de resoldre el tema de les taxes dels préstecs, ja que a les comarques de Barcelona es cobra aquest tipus de préstec interbibliotecari i també cal preparar el servei per poder donar resposta a les demandes de préstec d’una biblioteca a l’altra. Actualment es fan uns 600.000 préstecs interbibliotecaris l’any, però es preveu que amb el nou servei aquesta xifra es dispari: “Estem estudiant diverses opcions, com ara limitar el nombre de llibres que es poden demanar en una primera fase, perquè no es col·lapsi el sistema”, argumenta Vives.
Ferran Burguillos, nou gerent del Consorci de Biblioteques de Barcelona
El consell general de Biblioteques de Barcelona ha aprovat aquesta tarda la proposta de la junta de valoració a favor de la candidatura de Ferran Burguillos per ocupar el càrrec de gerent de Biblioteques de Barcelona.
Burguillos ha sigut des del 2009 director de Biblioteques Municipals de Sabadell i cap de zona de les biblioteques del Vallès Occidental per la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona. En aquest àmbit, ha dirigit l’estratègia i l’avaluació del servei de biblioteca pública de la ciutat, impulsant el pla director 2020-2025; ha dirigit equips de treball, i ha gestionat diversos projectes culturals, educatius i d’acció comunitària. Llicenciat en documentació per la Universitat de Barcelona, va dirigir la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès, l’arxiu històric i l’àrea de tecnologia, en el moment de refundació de l’entitat (2006-2009). En el sector privat, ha treballat en diversos projectes documentals i tecnològics en l'àmbit del patrimoni bibliogràfic, i també dels mitjans de comunicació i les ciències de la salut.
Autor, editor i traductor de diverses publicacions professionals, en els últims anys ha coordinat el consell editorial de la revista 'Ítem: revista de biblioteconomia i documentació'.