Les biblioteques començaran a pagar drets d’autor pel préstec

BarcelonaHaurà trigat pràcticament una dècada a fer-se efectiu, però el cànon bibliotecari -és a dir, el pagament de drets d’autor per llibres prestats en equipaments com biblioteques, hemeroteques i museus- es començarà a aplicar aquest 2016. Així ho fa pensar l’acord a què ha arribat l’entitat encarregada de la recaptació i gestió dels drets dels autors i traductors (CEDRO) amb les entitats municipalistes catalanes (la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis) com a representants dels ajuntaments, que, majoritàriament, són els titulars de les biblioteques públiques del país. L’acord, signat el 15 de desembre, és important per dos aspectes: en primer lloc, perquè simplifica la reglamentació de la llei creant una mena de tarifa plana per franges de població i, per tant, la fa més fàcil d’aplicar; en segon lloc, perquè és un acord pioner que vol servir de marc per a la resta de l’Estat.

A efectes pràctics, el conveni ha establert que, de cara al 2016, la mitjana de llibres que prestin les biblioteques catalanes (de localitats a partir de 5.000 habitants i calculada per trams de 1.000 habitants) serà la que s’haurà de multiplicar per 0,004 euros, que és l’import que marca la llei. La mitjana la determinarà la Generalitat -que també signa l’acord-, a partir de la informació facilitada per cada centre. També s’ha pactat que del nombre total de préstecs es descomptarà un 5% que equival a les obres que ja estan lliures de drets d’autor i un 7,5% més per l’exempció que té per llei el préstec a persones amb alguna discapacitat, dues xifres que era impossible que cada biblioteca determinés unilateralment.

D’altra banda, s’ha marcat el cost dels endarreriments que tenen pendents els ajuntaments del 2010 al 2015 (CEDRO ha acceptat considerar el 2009 any prescrit). L’entitat de gestió preveu ingressar a Catalunya uns 150.000 euros endarrerits del període 2010-2014. Ara bé, ni les entitats municipalistes ni la Generalitat tenen potestat per obligar els ajuntaments a abonar el cànon, i fins i tot un consistori pot decidir anar per lliure, per bé que s’ha creat una comissió de seguiment per controlar la morositat i repensar un sistema més eficient. “Si no paguen, s’haurà d’acabar als tribunals”, avisa Patricia Riera Barsallo, delegada de CEDRO a Catalunya.

Una llei polèmica i incomplerta

La reglamentació de la llei de la propietat intel·lectual que obliga les biblioteques a pagar un cànon va entrar en vigor un dissabte d’agost del 2014. Ja llavors arribava de puntetes, tard i malament, perquè en realitat desplegava la llei de la propietat del 2007 -que alhora era la transposició d’una normativa europea-, i ho feia amb una reglamentació farragosa i qüestionable. Fins i tot CEDRO deia que era inaplicable. Per afegir llenya al foc, s’han anat encavalcant al llarg dels anys tres maneres diferents de comptabilitzar el cànon (per llibre comprat, per usuaris de la biblioteca i per llibre prestat, l’actual).

Tot plegat ha sigut l’excusa perfecta perquè ningú, pràcticament cap biblioteca de l’Estat, pagui drets d’autor. Només el primer any, l’exercici 2007, el ministeri de Cultura va abonar 1,3 milions d’euros per totes les biblioteques de l’Estat, probablement per apaivagar l’oposició que va tenir la mesura. Després el ministeri ha acabat pagant només per les biblioteques de la seva titularitat i s’ha desentès de fer d’interlocutor, tal com li reivindiquen els autors, que no tenen recursos per dirigir-se a cada biblioteca d’Espanya, una per una. Només a Catalunya, afecta 298 centres de 205 municipis, segons la Generalitat. Els cobraments de CEDRO han sigut residuals i no n’ha arribat ni un euro a escriptors i traductors. Per això la presidenta de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana segueix sent pessimista: “No hi comptem gaire”, diu Bel Olid.

Per a CEDRO, la llei obliga a pagar unes xifres que per als ajuntaments són “irrisòries”. A tall d’exemple, una biblioteca d’un poble de menys de 10.000 habitants haurà de pagar 1.391 euros pels drets d’autor endarrerits dels últims cinc anys.

L’impacte en els pressupostos

Una de les principals crítiques al cànon era que el pagament recaigués en els ajuntaments, perquè això podria repercutir en el pressupost bibliotecari, ja prou retallat. “Desitgem que s’imputin a les partides globals de drets d’autor, les mateixes d’on surt el cànon de la SGAE, i que no repercuteixi en la compra de llibres, però no hi podem incidir”, admet la cap del Servei de Biblioteques de Catalunya, Carme Fenoll, que reconeix que el cànon, tot i així, no tindrà “un impacte gaire important en els pressupostos municipals”. La presidenta dels escriptors catalans hi afegeix: “No sé si afectarà la biblioteca, però és evident que, si no, es perjudica l’escriptor, que no pot viure de la seva feina. I sense escriptors, no hi ha novetats per comprar”, diu Olid. El Col·legi de Bibliotecaris, que també va ser bel·ligerant amb la norma perquè defensaven que qui havia de pagar era el Consell de Cooperació Bibliotecària del ministeri, també ha matisat la seva posició: “Si la Generalitat ha sigut la intermediària i hi ha acord de les parts, és que és beneficiós o el menys dolent possible”, diu Daniel Gil, president de l’entitat.

Prestar un llibre 18.000 vegades per rebre 10 euros

Des de l’entitat de gestió dels escriptors, CEDRO, defensen que la llei marca unes quotes [de 0,004 euros] “molt baixes” per retribuir els autors, assegura Patricia Riera Barsallo, delegada a Catalunya. Les quotes del 2016 s’abonaran el gener del 2017, però les del 2015 ja s’han calculat: els ajuntaments de localitats petites (de 5.000 a 10.000 habitants) pagaran 390 euros, i les més grans de 50.000 habitants pagaran 2.600 euros a l’any. Entremig hi ha tarifes de 570 euros (10.000-20.000 hab.) i de 1.000 euros a l’any (20.000-50.000 hab.). A més, preveuen que l’últim canvi en la regulació faci baixar aquestes quotes el 2016. “Perquè un autor rebi una remuneració de 10 euros la seva obra s’hauria d’haver prestat 18.000 vegades -afirma Riera Barsallo-. No té lògica. Alguns escriptors reben més del préstec en altres països que del seu país”. Amb xifres tan “absolutament baixes es fa difícil que els autors puguin ser remunerats correctament, i això és un frau de llei”, diuen des de CEDRO. En tot cas, el que recaptin asseguren que es repartirà entre els autors dels llibres prestats, segons les dades de la Generalitat.