La Biblioteca Nacional d'Espanya demana perdó per exposar llibres d'escriptors valencians medievals com a literatura catalana

MadridEl PP ja no governa al País Valencià però el blaverisme lingüístic continua ben present i estenent els tentacles allà on faci falta. Fins al punt que la pressió del grup de senadors del PP valencians, així com de mitjans conservadors espanyols, ha aconseguit que la Biblioteca Nacional d'Espanya demani disculpes per exposar llibres d'escriptors valencians medievals com a mostres de la literatura catalana. En un comunicat i un fil a Twitter, la institució radicada a la capital espanyola s'esmena sobre una exposició que va començar a mitjans de febrer titulada La llum a l'Edat Mitjana en la literatura catalana i assenyala ara que es tracta d'una exhibició de manuscrits medievals amb "llengües vernacles" utilitzades dins la Corona d'Aragó.

"Lamentem el malestar causat a tots aquells que han percebut qualsevol tipus de discriminació relacionada amb l'exposició de manuscrits il·luminats, l'objectiu del qual és mostrar obres en llengües vernacles utilitzades als antics territoris de la Corona d'Aragó", assenyala la Biblioteca Nacional d'Espanya a Twitter sense referir-se ni un sol moment al català. Apunten que estan "millorant" els textos que acompanyen l'exposició perquè no hi hagi una "discriminació" lingüística. La discriminació seria que escriptors valencians com Joanot Martorell no es defineixen com a autors de la llengua valenciana, sinó de la literatura catalana, com consideren els filòlegs i experts rigorosos.

Al comunicat, de fet, la Biblioteca Nacional d'Espanya presenta una Corona d'Aragó on es barrejaven constantment les "llengües vernacles". Posa com a exemple el Cerimonal de consagració i coronació dels reis i reines d'Aragó promulgat per Pere IV el Cerimoniós, "escrit en aragonès saturat de catalanismes". O el còdex de Valeri Màxim referent a l'obra Facta et dicta memorabilia, "la traducció del qual al valencià del text llatí va ser elaborada pel domini Antoni Canals el 1395, a petició de Jaume d'Aragó, bisbe de València". "En definitiva, l'exposició pretén posar en relleu l'existència d'un conjunt de manuscrits il·luminats que tenen com a comú denominador l'ús de llengües vernacles a la Corona d'Aragó", conclou la institució.

Eiximenis i Martorell no escrivien en la mateixa llengua?

És a dir, per a la Biblioteca Nacional d'Espanya, fent cas a les demandes del PP, Francesc Eiximenis i Joanot Martorell, a tall d'exemple, no escrivien en la mateixa llengua. La polèmica va començar fa menys d'una setmana quan, també a Twitter, la Biblioteca Nacional d'Espanya assenyalava que havien demanat a diferents veus carismàtiques de les "arts escèniques catalanes que llegissin fragments de la literatura medieval catalana". El director teatral de Reus Lluís Pasqual llegia un fragment del Tirant lo Blanc de Joanot Martorell, per exemple.

Arran d'això, l'edició valenciana d'Es Radio va publicar un article titulat 'Humiliació' de la Biblioteca Nacional d'Espanya als autors valencians en què deia que "la històrica institució queia davant les tesis del catalanisme i incloïa en la seva exposició de literatura medieval catalana autors valencians de l'època". A més, ressaltaven que cap dels autors inclosos era català, cosa que és fals perquè hi ha manuscrits d'Eiximenis, nascut a Girona i mort a Perpinyà i que va residir a València a partir del 1383. Aquest mateix dimarts, els senadors del PP valencià "han exigit" al govern espanyol una rectificació i "respecte per les senyes d'identitat dels valencians". "No ens aturarem en la defensa de la nostra història, cultura i idiosincràcia pròpia", assenyala la senadora Salomé Pradas en un tuit.