Betlem fa 2023 anys: així era el 25 de desembre sota domini romà
L'actual Palestina era aleshores una regió convulsa, amb moltes desigualtats, on els jueus es resistien a obeir Roma
BarcelonaFa 2.000 anys Palestina, aleshores la província romana de Judea on suposadament va néixer Jesús, era un lloc força convuls. El 63 aC, el general romà Pompeu el Gran havia conquerit Jerusalem després d'un setge ferotge i des d'aleshores era un regne client de la República romana. "No era gens fàcil la convivència, perquè una part de la població jueva es resistia a estar sota el control romà", explica Diego Sola, professor d'història moderna a la Universitat de Barcelona i a l'Institut Superior de Ciències Religioses de la Facultat de Teologia. Era una província romana, amb una presència important de soldats i funcionaris romans, que vivien sobretot a la fortalesa de Torre Antònia, a Jerusalem, i a Cesarea Marítima. Les revoltes i els enfrontaments eren força freqüents com molt irònicament explica La vida de Brian dels Monty Python: "Tots nosaltres no dubtaríem a sacrificar les nostres vides per alliberar aquest país d'una vegada per sempre dels romans", diu el Reg al film on el Front Popular de Judea intenta, sense gaire èxit, atemptar contra els ocupants romans.
Judea havia aconseguit, malgrat l'ocupació romana, conservar el seu rei jueu, Herodes el Gran. Tanmateix, Herodes no era gaire apreciat per un sector de la població, que el considerava un col·laborador de Roma i un traïdor. "Sobretot els fariseus i alguns saduceus, que eren els jueus més ortodoxos, no acceptaven aquella relació tan endogàmica amb Roma", assegura Sola. "Era un rei client que intentava mantenir les aigües tranquil·les, però consideraven que s'havia venut al poder de Roma", afegeix. Judea era una teocràcia on el Gran Sanedrí, un consell format per sacerdots del temple, aplicava la llei segons la Torà. Moltes vegades el cap del Gran Sanedrí el nomenava Roma. "Els fariseus, els zelotes i alguns saduceus criticaven també el Gran Sanedrí per ser una elit que s'havia enriquit molt i era propietària de grans finques i grans palaus", diu. La província que tants maldecaps causava a Roma també tenia un governador romà.
Una societat desigual i endogàmica
Era una societat força desigual i endogàmica. Hi havia una elit política, econòmica i sacerdotal (el càrrec de sacerdot s'heretava) que mostrava amb orgull la seva opulència. Aquesta elit vivia sobretot entre Jerusalem, on tenia grans palaus, i les seves finques. A l'altra banda hi havia menestrals, pagesos i jornalers. A diferència de la resta de l'Imperi Romà, no hi havia un gran volum d'esclaus perquè teòricament un jueu no podia esclavitzar un altre jueu. L'única fórmula que hi havia per fer-ho eren els deutes. En aquests casos, un jueu podia esdevenir esclau durant sis anys per tornar els deutes.
La pressió fiscal era enorme: els jueus havien de pagar un impost especial que els permetia estar exempts de retre culte a l'emperador i així poder adorar el seu déu, com a religió monoteista; i, d'altra banda, Herodes recaptava molts diners per a les seves esplèndides obres públiques. Entre els seus projectes més ambiciosos, hi havia la reconstrucció del temple de Jerusalem, iniciada l'any 20 aC i destinada a congraciar-se amb els seus súbdits jueus. El monarca volia plasmar en pedra la glòria de la nació jueva i alhora donar feina a milers de treballadors, entre els quals hi havia molts sacerdots.
Jerusalem era una ciutat força sorollosa on arribaven mercaders que venien sobretot de les poblacions aràbigues. Betlem, en canvi, era una població molt més petita, però important en la tradició jueva perquè és on suposadament va néixer David, el rei que, segons la Bíblia, va dur el poble jueu a la màxima esplendor. Hi ha força consens en el fet que Jesús provenia de Natzaret i, per tant, de Galilea, una zona més pobra sovint menystinguda per la resta del territori. De fet, a la Bíblia, quan es parla de Jesús, es comenta que de Galilea “no en pot sortir res de bo”.
El nom de Jesús apareix en fonts històriques que no són els Evangelis. Una d'elles és Antiguitats judaiques de l'historiador Flavi Josep, que és una figura històrica força polèmica. Nascut amb el nom de Josep ben Maties (c. 37 - Roma, c. 100), va participar en la primera de les tres principals rebel·lions dels jueus de la província de Judea contra l'Imperi Romà, que va tenir lloc entre els anys 66 i 73 dC. Però aviat va ser empresonat i va canviar de bàndol. L'any 69 va ser alliberat per l'emperador Vespesià i va convertir-se en un estret col·laborar del seu fill i hereu, Tit. Fins i tot va participar, al costat de Tit, en el setge i saqueig de Jerusalem l'any 70. L'any següent es va establir a Roma i és allà on va redactar les seves obres, en les quals parla de l'ocupació romana de Judea i critica sobretot la desunió i els enfrontaments entre els mateixos jueus. Flavi Josep no dedica gaires elogis a Herodes, que descriu com un rei que governa "amb puny de ferro i guant de vellut".
Ni Jesús va néixer a l'hivern ni fa 2023 anys
Les fonts històriques i bíbliques parlen de Jesús de Natzaret, però durant segles hi ha hagut un error en la data del naixement. "A les fonts històriques s'esmenta Jesús com un personatge històric que va agitar les aigües, però l'Església va cometre un error a l'hora de datar el seu naixement. Al segle VI, el papa Joan I va encarregar al monjo i matemàtic Dionís l'Exigu que calculés la data del naixement de Jesús. Aleshores es va fixar en l'any 753 després de la fundació de Roma (o sigui, el nostre any 1 aC). Tanmateix, les investigacions històriques han acabat determinant que el seu naixement va ser anterior, entre el 4 i el 7 aC, i així ho va reconèixer l'Església catòlica al segle XX", diu Sola. És probable que nasqués a la primavera, però al segle IV l'Església d'Occident va decidir celebrar Nadal el 25 de desembre.
Fa més de 2.000 anys, a la província romana es bevia i es menjava molt a les cases romanes i dels jueus que havien adoptat els seus costums, però no per celebrar el naixement de Jesús sinó el del déu Apol·lo. "Era l'inici de l'hivern, quan s'acabava l'any agrícola, les terres eren ermes i no es treballava al camp. Les classes benestants descansaven i era en aquesta època quan habitualment es desplaçaven a visitar familiars o viatjaven. S'aturava força l'activitat i per celebrar el naixement d'Apol·lo es feien sacrificis i sobretot es menjava i es bevia força", detalla Sola.
Jesús era un home lletrat, com ho eren molts dels fills (no les filles) de les classes menestrals perquè aprenien a llegir a la sinagoga. "Malgrat la pobresa del país, els jueus, a diferència d'altres grups religiosos, tenien un índex d'alfabetització molt elevat per la importància que tenia poder llegir la llei. Els jueus havien d'anar a la sinagoga i anaven fent torns en la lectura de la Torà", explica Sola. El professor d'història i teologia no creu que Jesús fos fill únic, com assenyalen algunes interpretacions de la tradició cristiana: "Als Evangelis es parla dels germans de Jesús, en plural. Altrament, fa més de 2.000 anys, les dones jueves es casaven als 12 o 13 anys, quan els venia la primera regla. Era molt estrany tenir una filla a casa de 15 o 16 anys i se n’esperava una gran fecunditat", assenyala.
El cristianisme, un corrent minoritari a Palestina
Era una societat molt patriarcal, on els homes que s'ho podien permetre exercien la poligàmia i podien, si volien, divorciar-se i repudiar la dona. Si eren expulsades de casa, les dones tenien molt poques opcions i sovint acabaven en la mendicitat o exercint la prostitució. És difícil d'escatir què hi ha de cert o no en el que ens ha arribat sobre Jesús. "El que sí que és clar és que en el si del judaisme va sortir un moviment contestatari respecte a les regles i les normes del judaisme oficial, un moviment que defensava els més marginats. No podem saber què va dir realment Jesús perquè no va deixar res escrit i el que ens ha arribat ha estat a través d'uns deixebles", reflexiona Sola.
Aquest corrent contestatari qüestionava tant els jueus més ortodoxos com l'opulència dels més rics. Devia ser molt trencador, si és cert, com recullen els Evangelis, que Jesús fins i tot convidava les prostitutes a seure a taula. Tanmateix, no va tenir gaire èxit a Judea. Eren una minoria que va aconseguir molt més ressò fora. "Els seguidors de Jesús van exportar el seu missatge a través de les rutes comercials i van tenir força prèdica a Síria, a l'actual Turquia i a Grècia... Les autoritats religioses jueves van considerar que Jesús era un fals profeta i tot el seu discurs una heretgia. Els jueus es consideraven el poble escollit i, per tant, no acceptaven el missatge d'un cristianisme que deia que ja no hi havia ni jueus ni grecs ni romans, sinó que tothom era igual", conclou Sola.