Berlín entra en el laberint mental de Bardem i el malson totalitari de 'DAU'

Enviat especial a BerlínJavier Bardem s'ha presentat a la Berlinale aquest dimecres amb la frondosa barba amb què començarà a rodar la superproducció històrica Hernán Cortés produïda per Amazon, però al festival hi ha arribat amb un projecte molt més petit. A The roads not taken, Bardem interpreta un escriptor d'origen mexicà establert als Estats Units que pateix demència precoç i ja no és capaç de valer-se per si mateix ni reconèixer la filla (Elle Fanning), que intenta tenir cura del pare mentre la ment d'ell viatja al passat i reviu la tràgica relació amb un vell amor (Salma Hayek) i una estranya escapada a Grècia.

Es tracta d'un projecte molt personal de la directora, Sally Potter. “El meu germà tenia demència i vaig tenir cura d'ell durant alguns anys –ha explicat Potter en roda de premsa–. Sempre em vaig preguntar on anava el seu cap quan ell no era amb nosaltres”. La pel·lícula contempla els esforços en va de la filla per ajudar el pare i no deshumanitzar-lo i, en paral·lel, els vagarejos mentals d'un Bardem que sembla tan atordit com el seu personatge i no es veu gaire còmode parlant amb accent mexicà. "La Salma em va ajudar molt amb l'accent”, ha confessat. “Fa temps que el conec perquè és el marit de la meva millor amiga i l'admiro molt com a actor, però el primer dia que el vaig sentir parlar en mexicà em vaig espantar”, li ha etzibat Hayek. Tot i les bones intencions de Potter, The roads not taken és un film un pèl inert dramàticament i atrapat en el seu propi laberint narratiu.

'DAU', molt més que una pel·lícula

Amb DAU. Natasha, que també s'ha presentat aquest dimecres en competició, l'expectació i la rumorologia que envolten el projecte al qual pertany són tan exagerades que condicionen la percepció d'aquesta notable pel·lícula. Però anem a pams: Dau va néixer com a projecte el 2006 quan el cineasta rus Ilya Khrzhanovskiy va començar a treballar en un film sobre el premi Nobel soviètic Lev Landau ambientat en la Unió Soviètica estalinista. Khrzhanovskiy va fer construir a Ucraïna un plató de 13.000 metres quadrats (el més gran d'Europa en aquell moment) amb una rèplica a escala real d'una ciutat de l'època i de l'Institut Científic de Landau. Segons alguns testimonis, en aquest decorat van viure i treballar durant tres anys (del 2009 al 2011) filòsofs, científics, artistes, actors i tècnics de la pel·lícula, als quals Khrzhanovskiy obligava a vestir-se i parlar sempre com es feia a la Rússia dels anys 50, controlant-los les 24 hores amb càmeres de vigilància en una mena de reality show tirànic alimentat per l'obsessió hiperrealista. En l'única visita d'un periodista al set de rodatge, el director li va fer un tour pels decorats estirant la cadena dels lavabos per demostrar que tots eren reals i subratllant que les canonades eren com les de l'època estalinista perquè així el so que feien era acurat històricament.

Amb les més de 700 hores filmades en 35 mil·límetres que es van rodar, la pel·lícula inicial es va acabar transformant en un projecte megalòman format per, en teoria, catorze llargmetratges, tres sèries, performances en vídeo i una gran instal·lació audiovisual que ja es va mostrar l'any passat al Pompidou de París. DAU. Natasha, la primera obra de DAU que es projecta de manera independent, és un drama de cambra rodat en interiors, així que no ajuda a fer-se una idea de les dimensions del projecte però sí de la crueltat i realisme amb què Khrzhanovskiy filma aquest univers totalitari a partir de la Natasha del títol, una cambrera de la cantina de l'institut –interpretada de manera impressionant per l'actriu no professional Natàlia Berezhnaia– a qui veurem discutir brutalment amb la seva col·lega, anar a una festa, enamorar-se, desenganyar-se, beure litres de vodka i ser torturada, sempre en llargues escenes en temps real d'imatges agressives que no ens estalvien cruesa, sexe explícit o humiliacions.

Un equip de 352.000 persones

El resultat és un cop de puny a l'espectador, un retrat de la violència quotidiana del totalitarisme que deixa el públic esgotat i en xoc; però, alhora, no deixa de ser una petita part de DAU (ni tan sols hi apareix Lev Landau). Es fa difícil jutjar-la sense una visió més completa del projecte, que estrenarà aquest divendres al festival la segona peça del trencaclosques: DAU. Degeneratsia, de sis hores de durada. Khrzhanovskiy ha confirmat que aviat arribaran quatre o cinc pel·lícules més del projecte i que quan s'hagin estrenat totes les entregues del Cicle DAU arribarà la "pel·lícula mare", el biopic sobre Lev Landau que havia planejat fer abans que el projecte se n'anés de mare. A més, el director va revelar algunes dades interessants del projecte com que el gran mecenes del projecte havia sigut l'oligarca i filantrop rus Sergei Adoniev, que va posar a fons perdut "desenes de milions". Segons Khrzhanovskiy, en el càsting de DAU hi van intervenir "352.000 persones", de manera que en el projecte han treballat aproximadament "un de cada set habitants de Kíev.