Bergman, Loach, Mizoguchi i Rita Hayworth, els grans noms de la Filmoteca per al 2018

BarcelonaDes del seu trasllat a la seu del Raval el 2012, la Filmoteca de Catalunya no havia perdut múscul en la seva capacitat d'atreure públic a les sales. Cada balanç d'espectadors era una constatació de l'èxit del model de programació impulsat per Esteve Riambau, director del centre. Però aquest divendres, en el balanç anual de la Filmoteca, la xifra d'assistència ha mostrat per primera vegada un descens important.

"S'ha produït una davallada del 9% -ha reconegut Riambau-. A finals d'any ens situarem al voltant dels 130.000 espectadors. És una caiguda significativa però no dramàtica". El declivi de públic no ha sigut a causa de la situació social dels últims mesos, tot i que la Filmoteca va tancar el dia de l'atemptat a la Rambla, el del referèndum i el de la vaga del 3 d'octubre. Segons Riambau la disminució de públic ha sigut constat al llarg de tot l'any. "Alguns cicles com el de l'aniversari de Sitges no han funcionat com s'esperava -ha explicat el director del centre-. Jo sé com es podria omplir la Filmoteca cada dia, però llavors no seríem una Filmoteca. Hi ha un públic molt entregat als clàssics populars, però hem de mantenir un equilibri de programació entre els savis coneguts i els boigs per descobrir".

Riambau relativitza la importància de la davallada: "El 2015 hi va haver un creixement molt gran i ara ens movem en paràmetres més normals, de 95 espectadors per sessió, que continuen sent l'enveja del cinema comercial i les altres filmoteques". La missió de la Filmoteca, subratlla, continua sent "conservar per difondre" el patrimoni fílmic, amb especial atenció a la producció cinematogràfica catalana. Obtenir la consideració d'equipament públic, avançar en la digitalització del fons -s'està renovant el web de la Filmoteca- i definir un cànon del cinema català són les grans directrius amb què treballa l'equip directiu actual.

Presències il·lustres i grans cicles

La programació del 2018 tindrà un dels seus plats forts el 30 gener amb la visita del britànic Ken Loach, que presentarà un cicle de la seva filmografia que inclourà una quinzena de títols, des del debut, 'Kes', fins a l'últim treball, 'Jo, Daniel Blake', passant per una probable revisió d'alguns dels seus poc coneguts treballs televisius. L'altre gran nom propi d'aquesta temporada serà el suec Ingmar Bergman, protagonista a l'estiu d'una retrospectiva "extensa en títols" per commemorar el seu centenari. La Filmoteca està negociant amb "algun nom destacat de la família bergmaniana" per presentar el cicle.

L'altra gran fita cinèfila de la programació arribarà a l'octubre amb el cicle dedicat al gran mestre japonès Kenji Mizoguchi. No el justifica cap aniversari, però l'oportunitat de contemplar còpies restaurades de l'autor de 'Contes de la lluna pàl·lida' és un esdeveniment per si mateix. Abans, a l'abril, la Filmoteca dedicarà un cicle als incombustibles germans Taviani, que estrenaran el seu últim treball, 'Una questione privada' i comptarà amb la presència de Paolo Taviani.

Altres cicles de la nova temporada seran els de Patricio Guzmán (25 de gener), un record a Jean Rochefort amb la presència de Patrice Leconte (12 de gener), la celebració del centenari de l'actriu i directora Ida Lupino (febrer), la Carta Blanca a Sergi López (març), la commemoració dels 50 anys del Maig del 68 i de l'obra de Pierre Clémenti (maig), l'homenatge a Jeanne Moreau i el centenari de Rita Hayworth (setembre).

Més enllà de la pantalla

Entre les exposicions previstes per al 2018 n'hi haurà una de dedicada a la relació entre el cinema i les joguines i la dels fotògrafs de Cervera Claudi i Frederic Gómez Arau, que van documentar extensament els rodatges de les grans produccions nord-americanes produïdes a Espanya als 60. Al marc s'exposaran també les fotografies del britànic Terry O'Neill, fotògraf personal de Sinatra durant 30 anys i especialitzat també en la vida quotidiana de les estrelles de Hollywood.

I més enllà de la seva activitat d'exhibició, la Filmoteca prepara altres projectes interessants: una edició en DVD del clàssic maleït de Llorenç Llobet Gràcia 'Vida en sombras' en les seves dues versions restaurades, amb 22 curtmetratges amateurs de l'autor; la restauració del film marroquí dels 70 'De quelques événements sans signification', prohibit en el seu moment i localitzat entre el fons no identificat dels laboratoris Foto Film; la recuperació del color del clàssic d'animació catalana 'Érase una vez...' (Alexandre Cirici i Pellicer, 1950) a través d'eines digitals i referències del color original trobades en acetats de l'època i la col·lecció de cromos, i la sèrie documental de TV3 sobre la història del cinema català 'La gran il·lusió: Història intermitent del cinema català', dirigida per Riambau i Àlex Gorina i prevista per a començaments del 2018.