Benjamin Biolay, el ‘latin lover’ de la ‘chanson’

BarcelonaPalermo Hollywood, l’últim disc de Benjamin Biolay, és una declaració d’amor a Buenos Aires: a alguns dels seus ritmes musicals -que a les mans del francès gairebé sempre desprenen sensualitat-, a la seva vitalitat perillosa i, especialment, a les dones “boniques” i “lliures” que li han permès afirmar que la seva vida “és un tango”. Transformat en crooner d’un món on el sol crema, l’amor és salvatge i abunden els crits dels seguidors del River i el Boca, Biolay creu amb entusiasme en la nova etapa del seu cançoner, i divendres va saber encomanar-lo al públic que pràcticament omplia la sala Barts al llarg de dues hores de concert.

Biolay anava d’una banda a l’altra de l’escenari defensant cançons com Pas d’ici, Ressources humaines, La débandade i Palermo queens, en què canta “fa dos mil anys que esperava trobar una noia com tu” i rep com a resposta: “Boum boum boum, vamo ver el boum boum boum ”. De tant en tant s’asseia al piano i recuperava un retall esplendorós del seu cançoner més íntim, com en els casos de Ton héritage i Négatif, amb un epíleg en què va rapejar un fragment del Clint Eastwood de Gorillaz. Un dels moments àlgids de la nit va ser la interpretació de Dans la merco Benz, que va empalmar amb un aperitiu del seu pròxim disc, Roma (amor), una barreja arriscada entre chanson, pop, rap i música disco -amb violins de fantasia inclosos-. Al final de la tòrrida Palermo Soho (“ Veo en todos lados culos lindos como el tuyo ”) va picar l’ullet a Manu Chao dient: “ Me gusta Cataluña, me gustas tú ”.

Cap al final, gran part del públic va abandonar la butaca: es va moure amb elegància quan va sonar Jardin d’hiver i Mon amour, ma cherie,i es va deixar endur amb Miss miss, La superbe i À l’origine. Els bisos, Les cerfs volants i Pas sommeil, van relligar inici i final d’una trajectòria poderosa que està en un moment particularment optimista i inspirat.