Els reptes de Barcelona com a Ciutat Literària de la Unesco
Entre els projectes previstos hi ha una línia de subvencions per a les llibreries, la promoció del sector editorial i la inauguració de la Casa Verdaguer de la Literatura
BarcelonaBarcelona ha entrat a formar part, avui, divendres, de la Xarxa de Ciutats Creatives de la Unesco com a Ciutat de la Literatura. ¿Però què implica aquesta declaració de la Unesco? ¿Què canviarà a la ciutat?
Segons el consistori, com a Ciutat de la Literatura de la Unesco, “Barcelona posarà la literatura en un punt central a través de diversos projectes i programes”. En un comunicat, l'Ajuntament detalla que “la ciutat es fixarà els objectius de promocionar el treball dels escriptors, epicentre de la creació literària, així com de donar suport a la tasca de llibreters, editors i traductors. També seguirà treballant en la línia de posar en valor les biblioteques com a prescriptors culturals, i impulsarà la visibilització del patrimoni literari en l’espai urbà”.
Entre els projectes previstos per al 2016, hi ha la inauguració del MUHBA Vil·la Joana–Casa Verdaguer de la Literatura. El consistori també te previst crear una línia de subvencions per donar suport a les llibreries, activitats per promoure la tasca dels editors, i "una Diada de Sant Jordi en consonància amb aquest reconeixement internacional”.
Vil·la Joana, un centre literari i de divulgació i recerca
Des del 1962, Vil·la Joana és un museu dedicat a la memòria de Jacint Verdaguer gestionat pel Museu d'Història de Barcelona. L'estiu passat, amb un pressupost de 3,7 milions d'euros, el consistori barceloní –en aquell moment governat per CiU– va començar les obres de remodelació per convertir la masia, ubicada a Collserola, en un espai cultural dinàmic que acollís els artistes durant les seves estades temporals a la capital catalana. Està previst que a la masia on va morir el poeta Jacint Verdaguer hi puguin viure prop de 70 persones durant el procés de creació literària. En paral·lel, l'edifici ha de seguir allotjant un espai museístic relacionat amb l'obra de Verdaguer i també incloure activitats culturals. La programació museística inclou visites d'autor, casals literaris infantils, visites escolars i itineraris literaris per la ciutat. Hi haurà conferències sobre literatura local i internacional, projeccions de cinema literari i tallers de noves tecnologies aplicades a la literatura i trobades d'escriptors per estimular la creació literària.
La lectura, en l'era digital
En els propers quatre anys, l'objectiu del consistori és que Biblioteques de Barcelona posi en marxa un pla de promoció de la lectura en l'era digital. Es llançarà el servei de préstec electrònic eBiblio, que es complementarà amb un club de lectura electrònic i un programa destinat als més joves amb aplicacions mòbils de narració de contes i préstecs de llibre infantil digital per a tauletes.
Trobades internacionals
“En l’àmbit internacional, altres cites literàries previstes per a aquest any amb l’esperit de ser una Ciutat de la Literatura activa dins de la xarxa internacional són la Fira del Llibre de Varsòvia (Polònia), en la qual la ciutat i la literatura catalana són convidades d’honor; la trobada anual de la Xarxa de Ciutats Creatives Unesco a Östersund (Suècia); o la celebració de l’Eurocon Barcelona, la convenció bianual de literatura fantàstica a Europa, que tindrà lloc al CCCB”, assegura el consistori barceloní.
També està prevista una trobada internacional d'editors i s'està preparant la candidatura de Barcelona per acollir el Congrés Mundial de la Federació Internacional de Traductors (FIT) el 2020.
Al setembre, una delegació de l'Ajuntament de Barcelona va viatjar a París per presentar el projecte de Barcelona Ciutat Literària a la Unesco. En aquell moment, Esteve Caramés, membre de l’equip de la candidatura, va assegurar que el projecte havia de servir per definir les polítiques de la ciutat en matèria de literatura: "No ens ho prenem com un reconeixement a la capitalitat editorial de Barcelona, sinó com una acció de futur. Ara per ara impulsem molts projectes isolats, però volem unir-los”.
Barcelona s’uneix aquest any, juntament amb Bagdad, Ljubljana, Lviv, Montevideo, Nottingham, Óbidos, Tartu i Ulyanovsk, al grup de metròpolis que aposten per la literatura com a centre de la seva creativitat. Ja formen part de la xarxa: Edimburg, Melbourne, Iowa City, Dublín, Norwich, Reykjavik, Cracòvia, Praga, Heidelberg, Dunedin i Granada. En aquests moments, la Xarxa de Ciutats Creatives la formen 116 ciutats en les disciplines de cinema, música, arts digitals, gastronomia, disseny i artesania.