Becky G i C. Tangana canten junts al Poble Espanyol

BarcelonaA la mare de Becky G hem d'agrair-li, com a mínim, dues coses: la manera com camina la seva filla i la forma del seu cul. Això canta la californiana d'origen mexicà a 'Booty', la cançó amb què va obrir divendres el concert del Share Festival, la trobada de música i solidaritat del Poble Espanyol, centrada en la seva jornada inaugural en propostes de pop urbà, rap i 'reggaeton'. Tot i que amb aquesta oferta es podia esperar certa multiculturalitat entre el públic, sobretot més presència de la comunitat llatina, la concurrència que va fer cap a Montjuïc era majoritàriament blanca i d'estètica força 'normie'. Samarretes imitació de Supreme, del magazín de skate 'Thrasher' i pantalons curtíssims d'una audiència amb la mitjana d'edat tan baixa com alta era la dels pares que s'esperaven als bancs de la porxada.

Abans que les estrelles apareguessin a l'escenari, la tasca d'escalfar l'ambient va ser per a Don Patricio (membre dels canaris Locoplaya) i Lola Índigo. L'andalusa, que va recordar-nos la caloreta del termòmetre més alt del que portem d'any, va acabar el seu efectiu espectacle ple de ball (portava quatre coristes) amb el seu tema més popular, 'Yo no quiero ná' i l'estrofa, cantada 'a capella' de 'Me quedo', la cançó que comparteix amb Aitana Ocaña.

Però qui realment va posar a prova els malucs de l'audiència va ser la menuda Becky G. Vestida amb un bodi rosa i amb dos ballarins i dues ballarines a cada banda, va oferir un espectacle potser menys vistós del que es podia esperar. L'estatunidenca, que suma bilions de reproduccions en 'streaming', va fer un bon concert, alternant pop i 'reggaeton' sense reivindicar el gènere de cada cançó (com va passar amb J Balvin al Primavera Sound) però lleugerament allunyada de l'estàndard que se suposa d'una artista amb els seus números. És cert que el seu repertori dona pel que dona –una horeta justa de concert perquè sonessin, entre d'altres, les col·laboracions amb Maluma ('Mala mía', 'La respuesta') i Daddy Yankee ('Dura')– i que va acabar millor de com avançava, amb 'Mayores' i 'Pijama'. Divertida, simpàtica, amb veu correcta i ballarina de primera, molt se li haurien de torçar les coses per no acabar omplint auditoris més grans a Barcelona.

Per acabar, era el torn de l'ídol local. Agradarà més o menys, però, deixant de banda l'èxit planetari de Rosalía, no hi ha ningú a Espanya com C. Tangana, ahir de blau impol·lut, per revolucionar una audiència generacional com la del Share Festival. Espectacle rodó d'Antón Álvarez, que quan hi posa una mica de ganes, com divendres, pot oferir concerts excel·lents. El d'ahir va estar ple de moments estel·lars: 'Caballo ganador', 'Persiguiéndonos', 'Guerrera', 'Un veneno', 'Antes de morirme', 'Mala mujer'. El final, a més, va ser amb 'Booty' compartint escenari amb Becky G. Segona vegada que sonava a la nit, aquesta vegada interpretada per tots dos junts. Un recordatori final: visca la mare de Becky G, i la de C. Tangana també.