...i Beckett va aparèixer a Dau al Sec

'Homenatge a Samuel Beckett'

Dau al Sec. 22 de desembre.

Quina seria la relació entre Samuel Beckett i la seva criatura Godot? Què es dirien? Com es tractarien? Doncs per saber-ho cal llegir l’obra Beckett i Godot, del dramaturg xilè Juan Radrigán (1937-2016), de la qual l’actor Pepe Zapata i el director Boris Rotenstein en van fer una lectura la setmana passada al nou Dau al Sec que Mercè Managuerra ha obert al Poble-sec, a Barcelona. Una lectura per recordar que el mateix dia de feia trenta anys va morir el gran dramaturg irlandès.

Juan Radrigán és un il·lustre desconegut entre nosaltres. Coses del teatre. I això malgrat un gruix de textos que han guanyat tots els premis del seu país amb un teatre de marcat caràcter social protagonitzat pels desposseïts. En aquest sentit, Beckett i Godot s’allunya aparentment d’aquest temari per recrear el teatre de l’absurd en un homenatge no exempt d’humor que dona bon compte de la gran qualitat literària de l’autor, així com del seu profund imaginari. I, com no podria ser d’altra manera amb qui va crear un gruix de personatges que esperen sense saber mai què, el Beckett de Radrigán espera alguna cosa en el subsòl d’un vell escenari abandonat. Segurament la mort. Godot no és Déu ni res que s'hi assembli. És el seu secretari, potser, el seu ajudant de càmera, el que neteja i planxa la roba i el que aixeca el vol per sobre del trist existencialisme del mestre. Una conversa entre el creador i la seva criatura en què hi ha una mica de la biografia del Nobel i un conjunt de reflexions filosòfiques sobre l’ésser humà i, també, sobre Déu.

No sé si Rotenstein, al marge d’alguna aparició en les seves propostes, havia assolit mai un personatge. A Beckett el coneixia bé. La seva posada en escena de L’última cinta de Krapp en els temps de l'extinta URSS li va suposar seriosos problemes, ja que Beckett era considerat un autor decadent i, en conseqüència, prohibit. Li escau. Controla els silencis i és rotund quan el text ho demana. Juga bé amb la innocència, quasi ingenuïtat, del Godot de Pepe Zapata. Tots dos volen que d’aquí en surti, si els déus els són propicis, una funció sens dubte de notable interès.