La novel·la d'espies torna a agafar embranzida

BARCELONAAquesta tarda, la primera taula rodona de la BCNegra s'ha volgut fixar en un dels subgèneres negres menys cultivats a casa nostra, les novel·les sobre els serveis secrets d'intel·ligència. José Luis Caballero, autor de El espía imperfecto ha recordat, fent referència a la feina dels agents del CNI en la investigació d'ETA, que "el fenomen d'ETA, el terrorisme més antic d'Europa juntament amb l'IRA, no ha tingut un reflex en la literatura". "En qualsevol altre país" –ha afegit– aquest fet hauria donat lloc fins i tot a una espècie de subgènere literari, però estranyament aquí no ha passat".

Tant Caballero com Fernando Martínez Laínez han comentat que "Espanya està recuperant el temps perdut en l'àmbit de la novel·la d'espies, després que perdés el tren a principi del segle XX, quan irromp amb força el subgènere en tot Europa".

Eduardo Martín de Pozuelo, que ha escrit juntament amb Jordi Bordas la novel·la Sin cobertura –sobre la participació d'Espanya en la segona Guerra d'Iraq– ha aclarit que "els espies són les persones pagades i els agents d'intel·ligència són els que paguen i processen la informació que els passen aquells; i el resultat final, la 'intel·ligència' és traslladada als governs o als presidents".

"Per al novel·lista –han coincidit tots– és millor que hi hagi un infiltrat en un grup terrorista o en una organització delictiva, però per als serveis secrets d'intel·ligència no és necessari, perquè avui dia la informació que obtenen en un 80% prové de fonts obertes com els mitjans de comunicació o la intercepció de trucades o correus electrònics".

En parlar de novel·la d'espies ràpidament vénen a la ment del lector autors britànics com John Le Carré i el seu personatge Smiley, l'agent 007, creat per Ian Fleming o la novel·la The Day of the Jackal, de Frederick Forsythe, un dels llibres més venuts durant la dècada dels 70.