LondresLa mort de George Floyd a mans d'un policia de la ciutat nord-americana de Minneapolis a finals de maig també pot haver impactat en un dels esdeveniments culturals més populars del Regne Unit: l'última nit dels Proms, el tradicional festival estiuenc de música que des del 1941 organitza la BBC i que, en condicions normals, sense covid-19, s'hauria allargat durant vuit setmanes fins al 12 de setembre.
En una decisió anunciada a l'inici d'aquesta setmana, la BBC ha desestimat, oficialment per raons de seguretat davant la pandèmia de coronavirus, el cant de la lletra de dues de les peces més tradicionals que cada any clouen el programa: Rule, Britannia! i Land of hope and glory. A l'escenari hi haurà menys intèrprets dels que hi ha habitualment, fet que dificultarà la grandiosa sonoritat de les cançons amb el cor tradicional, argument clau de la resolució. El concert, que es retransmetrà en directe per televisió a tot el país, se celebrarà sense cap espectador present al recinte del Royal Albert Hall.
"Crec que [els organitzadors] han arribat a la conclusió correcta", ha dit l'encara director general de l'ens, Tony Hall. "És molt i molt dur que en un Albert Hall on hi caben més de 5.000 persones s'aconsegueixi [sense la presència del públic] l'atmosfera de l'última nit dels Proms, quan tots els presents normalment canten; és força difícil des d'un punt de vista creatiu fer que artísticament [l'espectacle] funcioni", sense els milers de veus dels acompanyants. Però amb anterioritat a l'anunci de la corporació, un article publicat diumenge al Sunday Times suggeria que la interpretació només instrumental de les dues esmentades peces era deguda a la pressió exercida pel moviment Black Lives Matter per suprimir definitivament del programa el que alguns consideren expressions desfasades de l'imperialisme i el racisme britànic.
L'article del Sunday Times apuntava que la directora encarregada d'oficiar la funció final, Dalia Stasevska, creu que ha arribat l'hora de "fer un canvi" al Royal Albert Hall, especialment en uns moments en què el moviment contra el racisme ha pres volada global arran de l'assassinat de Floyd. La directora finesa, de 35 anys, a la qual se sumarà la soprano Golda Schultz i l'orquestra simfònica de la BBC per a l'esdeveniment, s'ha negat a comentar les informacions de manera directa. Per la seva banda, la BBC ni confirma ni nega la validesa de l'article del Sunday Times. Stasevska ha rebut desenes de milers de missatges ofensius a Twitter després que aparegués la informació del diari.
Crítiques del primer ministre a la BBC
Sigui com sigui, per raons del covid-19 o del Black Lives Matter, la salomònica posició ha aconseguit fer enfadar a tothom: tant als fervents partidaris de la tradició i de mantenir el xou en el seu format habitual com als defensors d'alterar-lo completament i eliminar Rule, Britannia! i Land of hope and glory. I fins i tot el primer ministre, Boris Johnson, hi ha ficat cullerada responent a preguntes dels periodistes. "No m'ho puc creure... Que la BBC digui que no canten la lletra de Land of hope and glory o Rule, Britannia!… Crec que ha arribat el moment que hem d'aturar la nostra lamentable vergonya per la nostra història, per les nostres tradicions i per la nostra cultura, i hem de posar fi a aquesta lluita general d'autoincriminació. Volia buidar el pap, sobre això", diu Johnson. Tony Hall, que deixarà la direcció de la BBC l'1 de setembre, espera que l'any vinent sí que es cantin les dues cançons. El precedent, però, donarà força als que les volen suprimir. Un portaveu del Partit Laborista també s'ha sumat a les crítiques: "El programa és una qüestió dels organitzadors i de la BBC, però gaudir de cançons patriòtiques no hauria de ser un entrebanc per examinar el nostre passat i aprendre'n lliçons".
Sonarà la música, doncs, però sense que es cantin les lletres. Les preguntes que cal fer-se, però, són si les dues peces –i especialment el Rule, Britannia!– són racistes o tenen un to racista, i si, malgrat això, es poden cantar prescindint d'aquest presumpte biaix; en resum, prescindint del context històric en què van ser concebudes, fet que les deixa coixes per entendre-les millor. Però és important, realment, el context o l'ús que el nazisme va fer d'algunes òperes de Wagner?
Alguns comentaristes de la premsa més tradicional, com Charles Moore, del Telegraph, han afirmat que el Rule, Britannia! és un tema sobre la "llibertat, no sobre l'esclavitud". I encara afegia: "Ja fa anys que grups de pressió es queixen d’aquestes cançons. Després del moviment Black Lives Matters, les protestes s'han intensificat. També s'està exhibint l'excusa del covid-19. Suposadament, la gran quantitat de cantants necessaris per crear la sonoritat adequada podria escampar el virus al voltant del Royal Albert Hall. Els crítics del Rule, Britannia! es contraresten ràpidament amb poques paraules. Una estrofa rebutja els "alts tirans". Segons Chi-chi Nwanoku, contrabaixista i catedràtica de la Royal Academic of Music, els britànics descriuen aquells que envaeixen la seva terra. De fet, el significat és exactament al contrari: adverteix contra els tirans, les potències europees no parlamentàries de mitjans del segle XVIII, com França i Espanya, que potser volen envair-nos".
Però també es pot interpretar d'una altra manera. Perquè la tornada del Rule, Britannia! fa: "Governa, Britània! Britània governa les ones [els mars]: els britànics mai, mai, mai no seran esclaus". Però l'imperi que glorificava aquest himne patriòtic sí que en va fer durant segles, fins al 1833, i encara algunes companyies i territoris, com la East India Company, Ceylon i Saint Helene, van estar exemptes de la prohibició de l'esclavatge fins a deu anys després.
Guerra cultural
Més enllà de les raons concretes en el cas dels Proms, el debat sobre la censura d'obres culturals, o sobre la retirada d'estàtues, continua obert i forma part del que alguns interpreten com una guerra cultural. L'últim episodi ha tingut lloc amb la reobertura del British Museum. Aquesta setmana el director de la institució, Hartwig Fischer, ha anunciat que s'ha tret un bust del seu pare fundador del seu pedestal, s'ha reubicat i ha sigut etiquetat com a "propietari d'esclaus" per deixar clar els seus vincles amb el colonialisme. La semblança de Sir Hans Sloane s'ha col·locat en un espai al costat d'altres objectes que expliquen la seva obra en el "context explotador de l'Imperi Britànic".
Sloane va finançar la col·lecció que va servir com a punt de partida del Museu Britànic, la Biblioteca Britànica i el Museu d'Història Natural de Londres amb els beneficis obtinguts de la plantació de sucre de la família de la seva dona. Els responsables del museu han assegurat que el moviment Black Lives Matter ha sigut un catalitzador per destacar les activitats imperialistes de les quals s'ha beneficiat el museu.
