"Animo les altres universitats a reconèixer i valorar els cineastes"

BarcelonaHi havia certa expectació a les portes de l'impressionant paranimf de la Universitat de Barcelona (UB) pocs minuts abans que s'investissin doctors honoris causa el cineasta Juan Antonio Bayona, els artistes Lita Cabellut i Jaume Plensa i l'actriu i directora Núria Espert, que finalment no ha pogut assistir a l'acte per motius de salut. "Potser és més alegre perquè normalment són químics i físics i avui són artistes", assegurava una dona del públic. La UB ha reconegut amb el títol d'honoris causa altres artistes com Maria del Mar Bonet, Joan Manuel Serrat i Jordi Savall, però potser no és el més habitual. La Leire i la Sara eren de les poques estudiants que assistien a la solemne cerimònia. Totes dues són grans admiradores de Bayona (Barcelona, 1975). "Ens agrada molt i ja el vam venir a escoltar quan va venir a fer una xerrada l'any passat. És molt proper", diu la Sara.

Els quatre artistes, precedits de catedràtics també vestits amb toga, musseta i birrets de diferents colors segons la disciplina, han entrat en processó al paranimf mentre el Cor de la UB interpretava el cant d'entrada. Tots quatre han rebut el títol, l'anell amb segell, la birreta i els guants blancs, símbol de puresa, en una cerimònia molt solemne. Tot sense oblidar l'abraçada de fraternitat del rector Joan Guàrdia. Bayona, que va formar part de la primera promoció de l'Escac, un centre adscrit a la UB, reconeixia des de l'atri del paranimf l'emoció que sentia: "Aquesta distinció em sobrepassa i em corprèn. Animo les altres universitats a reconèixer i valorar els cineastes", ha reivindicat el cineasta, que ha dedicat part del seu discurs a parlar del seu pare. Tenia talent per a la pintura, però no s'hi va poder dedicar. "Els seus fills hem reprès el seu somni. Ell va aprendre a dibuixar abans d'aprendre a llegir o escriure, i vull reconèixer tots els seus mèrits", ha dit Bayona, que també ha reivindicat el paper dels docents: "Són els herois anònims de la nostra societat".

Sobre professors se n'han fet moltes pel·lícules, però a Bayona li agrada especialment La pell dura (1976), de François Truffaut. Sobretot l'escena final, quan el professor, interpretat per Jean-François Stévenin, s'acomiada dels alumnes i els parla de la injustícia: "De totes les injustícies de la humanitat, la injustícia cap als infants és la més menyspreable", diu el professor al film. "S'ha de lluitar perquè no hi hagi tanta injustícia, i jo intento aportar alguna cosa a aquesta lluita amb les meves pel·lícules", ha dit Bayona.

Alumnes exemplars per als seus mestres

"Els artistes som força solitaris, i aquí em sento tan ben acollida...", ha dit Lita Cabellut (Sarinyena, 1961). L'artista multidisciplinària ha volgut relatar una llegenda del poble gitano per explicar què significa l'art per a ella: "És la voluntat d'aprofundir, entendre i compartir. A vegades em sento més a prop de la ciència que de l'art, perquè em considero una investigadora que intenta entendre i transformar..." L'artista, que va créixer al Raval barceloní, ha reivindicat el paper de l'educació, perquè permet als estudiants aprendre però també digerir-ho tot de manera diferent als professors. "La veritable educació és aquella en què els alumnes es tornen exemplars per als seus mestres. Els grans artistes sempre han dit que l'essència real és aquella que es manifesta quan els deixebles superen els seus mentors en les seves disciplines", ha afirmat.

L'artista plàstic i escultor Jaume Plensa (Barcelona, 1955) ha reivindicat l'espai públic i ha recordat la importància de la bellesa i de l'art: "Ha de ser un instrument que ompli la comunitat d'esperança, ja que en un moment com l'actual, en què hi ha guerres, desplaçaments, desinformació, atacs a la natura..., és més necessari que mai", ha dit. L'escultor ha deixat clar que és un "honor" rebre el reconeixement acadèmic, sobretot per a ell, que sempre va ser un estudiant pèssim. 

El rector de la UB, que és catedràtic de psicologia, ha reivindicat que a la seva facultat fos obligatòria la lectura de Shakespeare perquè ajudaria a "entendre l'ànima humana". "Núria Espert [l'Hospitalet de Llobregat, 1935] ens ha sabut transmetre l'ànima humana amb tots els seus matisos i amb totes les seves arestes. Les últimes escenes del Rei Lear són inoblidables", ha dit el rector, que ha recordat un diàleg entre els filòsofs Voltaire i Rousseau. Un li diu a l'altre que els animals no creen perquè no saben que s'han de morir. "Quan creem, donem missatges transcendentals, i això només es pot fer des de la passió. Els artistes tenen una altíssima responsabilitat, perquè són capaços d'enviar missatges complexos que tenen un gran poder. L'art no pot estar al marge del context en què es produeix", ha dit, i ha reconegut trobar-se astorat pel moment que vivim, en què "s'inventen arguments per justificar coses injustificables i es diuen i es fan barbaritats i no passa res". "Aquests artistes envien missatges durs i contundents i saben traduir l'ànima humana. En això han arribat molt més lluny que la ciència, ens porten un gran avantatge", ha conclòs poc abans que el cor tanqués la cerimònia amb Gaudeamus igitur.