La Batalla de l’Ebre suma 79 nous noms de víctimes

BarcelonaA un quart d’una de la matinada del 25 de juliol de 1938 va començar la Batalla de l’Ebre. Va ser una batalla de desgast, un infern per als gairebé 250.000 combatents que s’hi van enfrontar durant 115 dies. El balanç: 120.000 baixes entre els dos exèrcits (30.000 morts, 75.000 ferits i 15.000 presoners). Hi havia joves de 16 anys i pares de 40. Les restes de molts d’aquests soldats descansen al memorial de les Camposines, un immens ossari, que ahir va acollir un homenatge a les víctimes i a les seves famílies. Les últimes investigacions han permès incloure 79 persones més al memorial, que ja té 41 plaques amb els noms de 1.623 víctimes.

Entre els nous noms de víctimes hi ha el d’Amadeo Nerozzi, que va ser alcalde de Marzabotto, un poble del sud de Bolonya, des del setembre de 1920 fins al novembre de 1921, quan Benito Mussolini va prendre el poder a Itàlia. Nerozzi va formar part de la XII Brigada Internacional, que després seria coneguda com la Brigada Garibaldi. Va morir el setembre de 1938 durant la Batalla de l’Ebre a causa d’un projectil d’artilleria que va impactar prop de la tenda hospital on treballava com a portalliteres.

“Ho he dit moltes vegades, que arribem tard, perquè moltes de les persones que ens podrien ajudar ja no hi són”, va recordar la consellera de Justícia, Ester Capella. La consellera va insistir en el compromís del Govern per dur a terme “la feina ingent” que està pendent: localitzar les víctimes, extreure’n mostres genètiques i encreuar-les amb les de les famílies. “Posar noms i cognoms a les restes que trobem és important, sobretot per lliurar els cossos a les famílies i que puguin tancar dols i començar a recordar les persones”, va apuntar Capella.

El passat sis de novembre es van tornar a les Camposines 4.200 ossos que corresponen a 166 soldats sense identificar morts durant la Batalla de l’Ebre. Els arqueòlegs van retirar les restes el febrer de 2017 i se les van emportar al laboratori de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) per extreure’n l’ADN. Els treballs al laboratori van permetre extreure l’ADN de 60 individus. Les restes dels altres 106 soldats no van poder ser analitzades pel desgast dels ossos. Les mostres aconseguides s’afegiran a la base de dades del Programa d’Identificació Genètica, on hi ha perfils genètics de familiars de víctimes i perfils genètics de restes humanes localitzades en fosses o en zones de combats. Si hi hagués alguna coincidència genètica, la víctima podria ser identificada.

Marzabotto és un poble italià especialment sensible amb la feina i les polítiques a favor de la memòria i la pau. La vila va patir el 1944 l’anomenada Massacre de Marzabotto, en què les tropes nazis van anar durant tres dies casa per casa per matar a sang freda totes les persones que hi trobaven i després van cremar les cases. Van morir 770 persones, la majoria dones i gent gran. 216 eren nens. “Va ser una guerra contra els civils”, va recordar l’alcaldessa de la població italiana, Valentina Cuppi. “La nostra història i la vostra és dual -va dir-. Aquí veiem que el feixisme va fer el mateix fora del nostre país i estem orgullosos dels italians que van venir a ajudar la resistència”.

Unes 200 persones van assistir a aquest acte d’homenatge que se celebra cada any. Al memorial de les Camposines, les famílies hi han anat deixant al llarg dels anys cartes i fotografies a familiars que mai van poder conèixer. “Tots recordem la foto d’un soldat que tenien els avis. Quan preguntàvem qui era, ens deien que l’oncle Miguel, que va morir a la guerra. Sempre ens van dir que va morir, mai que el van matar. Tampoc sabíem amb certesa on era. Només que va morir a la Batalla de l’Ebre”, van escriure els familiars d’un soldat.