Els barrets que van inspirar des de Picasso fins a Palau i Fabre
La Fundació Palau explora amb la mostra ‘Chapeau!’ la relació entre art i moda al segle XX
Caldes D’estracJosep Palau i Fabre lluïa un barret de palla esfilagarsat durant el rodatge d’ El salari de la por (1953). Fora de càmera, Picasso l’havia dibuixat com un home barbut amb un fedora negre. I dècades més tard, quan enfilava la vellesa, l’escriptor va convertir en inseparable una gorra verda de quadres amb la qual apareix a moltes fotografies. Com molts altres artistes, Palau i Fabre va mantenir una estreta relació amb els barrets, que el van acompanyar tota la vida. El vincle, poc explorat fins ara, és el fil conductor de l’exposició temporal Chapeau! De Casas i Picasso a Balenciaga i Pertegaz, que acull la Fundació Palau de Caldes d’Estrac fins al 9 de juny. Comissariada per Josep Casamartina, és la primera retrospectiva sobre barrets que es pot veure a l’estat espanyol.
“Hem revisitat la col·lecció d’art que Palau i Fabre va heretar del seu pare i hem descobert que, darrere de tots aquests barrets, hi ha molta part de l’escriptor”, afirma la directora de la Fundació Palau, Maria Choya. Les obres de la col·lecció encapçalen la primera part de la mostra, titulada Casas, Picasso, l’Alquimista i la Divina. A través de peces provinents del fons de la fundació i de cessions del Banc Sabadell i del Museu Picasso, la mostra enllaça art i barrets a partir d’obres d’artistes del segle XX. De l’estreta relació amb Palau i Fabre, Picasso va deixar-ne nombroses dedicatòries en què, segons Casamartina, “sempre hi apareix el barret” i que serveixen per “donar a conèixer l’amistat entre els dos artistes”.
Capells, pameles, bombins i boines són els protagonistes de les creacions d’Ismael Smith, Pablo Gargallo, Ramon Casas, Joan Ponç i Josep Mompou que exposa la fundació per fer evident el vincle entre els barrets i l’art. “En aquella època, la dona amb barret es va convertir en una icona”, explica el comissari, que posa com a exemple Retrat de Maria Caralt, de Ramon Casas, obra que forma part de l’exposició. Una mica més enllà, Jacqueline amb barret de flors, de Picasso, reafirma el missatge i demostra la influència de Casas en el pintor malagueny. “Picasso falsificava els retrats femenins de Casas”, afirma el comissari.
A la majoria de les obres, la presència dels barrets està carregada de significat. Antoni Tàpies, per exemple, va imaginar un home malèvol amb un barret de copa al quadre Capitalisme, i per a Pep Duran aquest objecte va servir d’inspiració cubista a la sèrie Suite Magma, elaborada amb materials del taller de Nina Pawlowsky.
Els barrets masculins també van tenir un protagonisme important per al grup avantguardista Dau al Set: Joan Brossa va utilitzar-los per parlar de transformació, i a Joan Ponç, en canvi, li van servir per explorar la màgia. “Van ser elements amb molta rellevància com a símbols de poder i de creativitat. També com a elements de transformació de les identitats”, assenyala Casamartina. La part dedicada a l’art i els barrets culmina amb un homenatge a Greta Garbo i a la fascinació que despertava en Palau i Fabre, que fins i tot va escriure el guió d’un documental sobre l’actriu que no es va arribar a rodar mai. “La figura de Garbo no es pot separar dels barrets”, apunta el comissari, que recorda com aquests elements es convertien en “objectes d’erotisme i pecat” a la pel·lícula Ninotchka.
Un segle en 250 barrets
Els barrets adopten tot el protagonisme a la segona part de la mostra, que pren el nom Ells i elles. La fundació exposa prop de 250 barrets procedents de la col·lecció d’Antoni de Montpalau que plasmen l’evolució de la moda des de principis del segle XX fins a l’actualitat. D’entrada, es fa evident el contrast entre la uniformitat i la seriositat dels barrets masculins i la creativitat i l’explosió de colors dels femenins. “Es pretenia distanciar al màxim la moda dels homes de la de les dones”, diu Casamartina.
El negre, de fet, és gairebé omnipresent entre els canotiers, els barrets militars, els de copa, les boines i les gorres masculines. A l’altra banda de la sala, en canvi, la moda femenina adopta les formes més diverses. “En el cas dels barrets femenins no hi havia normes. Alguns són estèticament delirants”, subratlla el comissari. Entre les peces de la mostra hi ha creacions de grans cases de costura com Balenciaga, Asunción Bastida, Lolita Galtier i Maria Estera de Galera. Pameles florejades, capells estampats i gorres de grans dimensions comparteixen la sala amb dissenys encara més sorprenents, com el d’un barret amb una gran rosa que va pertànyer a la vedet Maty Mont d’El Molino o un altre que imita un ocell ajagut. “El barret és l’objecte més esbojarrat del món de la moda -assenyala Casamartina-. A banda de tapar el cap, no té cap mena de servitud”.
