El Barnasants homenatja Teresa Pàmies a ritme de bolero

Barcelona"El Barnasants és el festival idoni per estrenar aquest espectacle", assegura l'actriu Tilda Espluga. Ella i la pianista Elisabeth Raspall protagonitzen Teresa Pàmies. Cròniques a ritme de bolero, el concert que s'estrena aquest divendres al Casinet d'Hostafrancs (19.45 h), a Barcelona. Dirigides per Anna Güell, Espluga i Raspall interpreten clàssics populars (de Chan chan a Tú me acostumbraste) i hi intercalen fragments de diferents escrits de Teresa Pàmies (1919-2012). Com diu el director del Barnasants, Pere Camps, no es tracta només de recordar "l'escriptora" sinó de "posar en valor els milers de persones que van haver d'anar a l'exili". "Volem fer memòria democràtica recordant una gran escriptora i gran activista política", ha explicat Camps aquest dijous en una roda de premsa telemàtica.

Teresa Pàmies. Cròniques a ritme de bolero s'estrena el 2021 perquè és ara quan es compleixen 50 anys del retorn de Pàmies, que vivia exiliada des del 1939. "El 1970 va guanyar el premi Josep Pla de narrativa amb Testament a Praga, i un any després va aconseguir un visat per tornar a Catalunya i rebre el premi. Celebrar aquests 50 anys és recordar l'exili d'una part important del nostre poble", diu Camps, la mare del qual també va haver d'exiliar-se. Tota aquesta memòria és present en un espectacle "de petit format però lluminós sobre una dona molt valenta i un referent a seguir", segons explica el promotor Yanni Munujos.

Per engegar l'espectacle, Anna Güell va partir de la biografia de l'escriptora de Balaguer, buscant-hi "els punts d'inflexió". "I no va ser fàcil perquè la vida de Teresa Pàmies va ser una vida plena de molts moments importants. Un cop feta la tria, vam buscar textos seus que reflectissin els moments vitals de la seva història, que a més formen part de la nostra història col·lectiva", diu Güell. El llibre Coses de la vida a ritme de bolero (1993) de Pàmies va acabar d'ajudar a perfilar l'espectacle. "Més que un concert, és una mena de simfonia que evoca el món de Teresa Pàmies, que en realitat és el nostre món", assegura Espluga, que destaca que l'autora de Quan érem capitans (1974), "tot i ser una dona molt dura i molt seca, en els seus textos no hi ha ressentiment". Per a Raspall, és "un goig" posar banda sonora a la història de Pàmies, a "uns textos tan commovedors".