Baríxnikov s’endinsa en el cabaret mental de Nijinski

Barcelona‘Letter to a man’

TEATRE NACIONAL, 30 DE JUNY

El gran ballarí rus Vàtslav Nijinski va estar ingressat en un manicomi el 1919 a causa d’un trastorn mental diagnosticat com a esquizofrènia. Allà va escriure el que s’ha conegut com el seu Diari. Si és cert que alguns genis com Antonin Artaud van aconseguir fer llum a partir de la foscor de la ment, no és el cas de Nijinski, que s’aboca a una incontinència de reiteracions, de bucles i afirmacions tan absurdes com que coneix la guerra per les batalles amb la seva sogra.

El text mostra, això sí, els seus grans conflictes amb la religió, la fama, el sexe, la manca d’amor i sobretot la gran frustració de la seva relació amb Diaghilev. I aquest és el tramat textual d’un espectacle que evoca la personalitat trastornada del ballarí en un espai físic que Bob Wilson ha imaginat com una mena de cabaret habitat per un personatge singular. Es tracta d’una espècie d’entrecreuament entre els protagonistes del cine expressionista alemany de principis de segle XX i les màscares del teatre kabuki japonès. No ens trobem, per tant, davant d’una evocació biogràfica sinó d’un joc visual i gestual aclaparador, ple de sorpreses servit per un irrecognoscible i, aquest sí, genial Mikhaïl Baríxnikov convertit en un mim d’enorme expressivitat ja no amb el cos sinó amb el gest més petit i amb les expressions facials. La relació entre el text gravat, en angles, rus i francès, i el món visual de Wilson és força indestriable i a tot estirar episòdica, i malgrat l’aïllament i la confusió que les paraules desprenen, sobre l’escenari no hi ha dramatisme.

Finalment ens trobem amb una mirada visualment fascinant i freda i una delicadíssima interpretació que conviden a cercar alguna cosa més sobre el malmès Nijinski en altres àmbits.