Bàrcino, posa’t guapa

Barcelona“Viuen en palaus de marbre, van encongits de tant or com porten al damunt, arrosseguen cues de seda, van pintats de carmí i, a més, no falten jardins i llocs de repòs al costat del mar, vins exquisits, banquets esplèndids, i un descans per a la vellesa”, escrivia Pacià. El bisbe de Barcelona entre el 360 i el 386 estava escandalitzat amb els romans. Però el llegat d’aquesta Bàrcino opulent que creixia i s’enriquia amb el comerç és immens. Aquest any, quan se celebren 2.000 anys de la mort de Cèsar August, l’emperador romà que va fundar el 10 aC la Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Bàrcino ex novo, el consistori vol presumir de ciutat romana.

El Pla Bàrcino vol fer visible el que és invisible. El coneixement acumulat és molt gran -es fan excavacions des de fa 80 anys-, però sovint els espais passen desapercebuts. Molts indrets ni tan sols es poden visitar. Aquest any s’han engegat diferents projectes per fer-los accessibles. La història de Bàrcino continua, en bona part, oculta perquè de jaciments se’n descobreixen cada dia.

L’últim que ha sortit a la llum és al subsòl del Mercat de Sant Antoni. Es tracta d’un ramal de la Via Augusta. Segons els arqueòlegs, la via està molt ben conservada i confirma la presència romana al mig de l’Eixample barceloní. Les primeres investigacions indiquen que és una via sepulcral. Els romans enterraven els morts fora de les ciutats, arran dels camins. En aquesta via s’ha localitzat un mausoleu del segle I dC. Una troballa que confirma l’existència d’una important àrea de necròpolis vinculada amb la via marítima d’entrada a la ciutat.

En els pròxims mesos s’aniran revelant més coses de la ciutat que Cèsar August va fundar amb veterans de les guerres càntabres. Carme Miró, responsable del Pla Bàrcino del consistori, assegura que amb la tecnologia actual es pot saber gairebé tot, fins i tot la dieta detallada dels coetanis d’August. Al llarg dels pròxims mesos s’investigarà la muralla, i es farà molt més visible. La domus del carrer Avinyó obrirà les portes l’any 2015. Fins i tot Bàrcino es podrà visitar de manera virtual. El consistori prepara un mapa intel·ligent. El projecte Smart Bàrcino inclourà una nova web i noves aplicacions per als telèfons mòbils.

Els dos baptisteris romans

A Barcelona hi havia dues catedrals: la catòlica i l’arriana

No és cap secret que, entre els segles V i VI, a Barcelona van conviure dos bisbes. El bisbe oficial, el que exercia per a l’elit governant visigoda, practicava el culte arrià. Els arrians eren, als ulls catòlics, uns heretges, perquè negaven la divinitat de Jesús. L’altre bisbe era catòlic. Fins al gener del 2013 no s’havia pogut demostrar la convivència dels dos cultes. Ni tampoc s’havia pogut afirmar, amb proves arqueològiques, en quina església es practicava cadascun. La troballa d’una segona piscina baptismal al subsòl de la sagristia de l’església dels Sants Just i Pastor -la primera piscina és a la catedral de Barcelona- aporta proves irrefutables: durant 173 anys, a la catedral, les misses eren arrianes. Els catòlics practicaven la seva fe a l’església dels Sants Just i Pastor. A partir de desembre del 2014 es podran veure les dues piscines baptismals: la de Sant Just i Pastor i la de la catedral de Barcelona, que es conserva al subsòl del Museu d’Història de Barcelona però que fa 10 anys que està tancada. “S’explicarà aquesta dualitat i el poder que tenia el bisbe en aquell moment”, detalla Miró.

La domus del carrer Avinyó

Es museïtzarà i es descobriran al públic les pintures murals

La casa número 15 del carrer Avinyó, de propietat municipal, obrirà les portes el març del 2015 i per primera vegada es descobrirà el conjunt de pintures que s’hi van trobar el 2004. “És un conjunt mural únic a la ciutat. Tant en l’aspecte artístic com de pigmentació, és de gran qualitat. S’ha recuperat el mural del sostre que representa el rapte de Ganimedes i les pintures de les parets”, explica Miró. Entre altres coses, el visitant podrà veure la primera representació d’un instrument musical a Barcelona. Es tracta d’una noia tocant una lira.

No només s’exposaran les pintures restaurades. “La domus romana del carrer Avinyó es museïtzarà i s’explicarà de manera molt sensorial com vivien els romans benestants”, detalla Miró. Aquesta casa pertanyia a una família adinerada. La van habitar des de finals del segle I a mitjans del segle II, i es va abandonar entre mitjans del segle III i mitjans del segle IV. El seu estudi va permetre documentar, a petita escala, la solució urbanística per compatibilitzar muralla, torre i cases de la colònia de Bàrcino. Amb la recerca també es va obtenir informació sobre l’estructuració dels habitatges romans i la seva decoració.

Barcelona era una ciutat peculiar. “Hi havia molts lliberts [esclaus a qui l’amo havia alliberat], molts més que en altres ciutats romanes. Això és perquè Bàrcino era un centre comercial molt important, i hi havia grans fortunes”, apunta l’arqueòloga responsable del Pla Bàrcino. A la domus del carrer Avinyó es podrà conèixer qui formava part de l’elit d’una societat formada per senadors, cavallers, militars, magistrats municipals, ciutadans, lliberts i esclaus.

La dieta dels romans

Menjaven anxoves de viver i ostres, segons la matèria orgànica

El carrer Sotstinent Navarro és una mina. Amb l’ajuda d’Alexandra Livarda, una de les millors especialistes d’Europa en bioarqueologia, s’investiga la matèria orgànica que hi ha al fossat defensiu. “Se’n pot aprendre moltíssim. La matèria, tractada al laboratori pot explicar tot un relat sobre la història romana. Sabem que menjaven figues, raïm, petúnies, moltes ostres i anxoves, que segurament eren de viver”, detalla Miró. Les restes òssies expliquen com tallaven la carn i com cuinaven els romans. “Menjaven molt porc i molt xai, sobretot bullit i a la brasa”, afegeix Miró.

Premses d’un vi exquisit

La importància vitivinícola de la Sagrera i Sant Martí

Entre la Sagrera i Sant Martí, fa uns dos mil anys, es produïen i s’exportaven milers de litres de vi laietà. “Fins ara s’ha pensat que era vi de poca qualitat, però les noves descobertes demostren que aquí es conreava també vi exquisit”, detalla Miró. El comerç va enriquir els propietaris: a la Sagrera s’hi va localitzar un espectacular mosaic i un bust de Sileni, fidel company de viatge de Bacus, el déu del vi. Però el més important: fins ara s’han descobert onze premses de vi, i les excavacions continuen. “La producció de vi estava ben organitzada. És un jaciment espectacular. Estudiarem 500 anys de la vida d’una casa, ens permetrà saber moltes coses”, explica Miró.

La ruta de l’aqüeducte

Les restes monumentals arriben fins al Besòs per Sant Andreu

Era una obligació de l’emperador garantir que l’aigua pogués arribar a tothom. “No només es tracta d’explicar com funcionava l’aqüeducte, sinó també el canvi de públic a privat”, explica Miró. Es començarà a treballar en el projecte a la primavera. Es coneix el traçat de l’aqüeducte: des del Besòs fins a l’entrada a la ciutat per la plaça Nova. Mostrar l’aqüeducte ajudarà a portar el Pla Bàrcino fora de Ciutat Vella, ja que es conserva un bon tram de la conducció soterrada a Sant Andreu.

Una muralla més visible

Es farà un passeig i es documentarà tota la fortificació

La de Bàrcino és una de les muralles romanes més ben conservades d’Europa, però està mig oculta: “La tenim però no la veiem”, diu Miró. La fortificació romana fa uns 1.400 metres lineals i més de 3 metres d’amplitud. “Quan es va començar a construir, amb August, era més una muralla simbòlica que defensiva, simbolitzava el poder imperial. No va ser fins a finals del segle III, amb les incursions bàrbares, que la muralla va créixer i s’hi van construir 76 torres defensives. A la nit tancava i per entrar es feia pagar un impost”, explica Miró. El Pla Bàrcino vol documentar tot el sector de la muralla des de la zona del castellum, el carrer Avinyó i el carrer de la Palla, fins a la plaça Nova. Es vol saber quins edificis i cases encara conserven part de la muralla i s’establirà un protocol d’intervenció. El 2015 es farà un nou passeig, de 560 metres, que aniria resseguint tot el llenç defensiu, des de l’avinguda de la Catedral fins a la plaça Traginers. Per fer més visible la muralla, s’enderrocaran els números 18 i 20 del carrer Sotstinent Navarro i s’estudia fer un pas per sota del 22 al 26.