Barceloneta: L’orgull del surf petit

Quan dius que ets surfista al Mediterrani, o més concretament que surfeges a Barcelona, són molts els que aixequen una cella i et miren amb suspicàcia. Agafes el mòbil, recorres a Google i tecleges “gran dimecres Barceloneta” o “temporal Barceloneta”, gires la pantalla amb orgull i deixes anar un satisfactori: “Ho veus?!” No tenim res a envejar a altres regions del món on es practica el surf; excepte, potser, perquè pràcticament no tenim onades. Però, això sí, ningú ens guanya en passió!

Segons diverses pàgines web dedicades al món del surf, Barcelona té una mitjana de 130 dies de surf a l’any. Però les xifres no ens acaben de quadrar. Els surfistes mediterranis ens passem més temps mirant mapes entre l’ànsia i la frustració i enviant missatges als grups de Whatsapp que surfejant. Ja ho diuen webs com TodoSurf: “Som els més incansables i determinats, persones que mirem les previsions cada dia, ànimes que recorrem infinits quilòmetres buscant l’onada perfecta”. O una onada, si més no. En entusiasme tampoc ens guanya ningú!

El surf a la Barceloneta és relativament recent, i diuen que van ser els treballadors australians que, a cada descans, mentre construïen la Vila Olímpica, s’escapaven a surfejar aquesta onada verge, i van inspirar tota una nova generació de surfistes catalans. Però ha sigut en els últims anys quan han emergit una sèrie de webs, negocis i emblemes que denoten l’orgull de ser surfistes al Mediterrani i, més concretament, a la Barceloneta. “Barcelona és la ciutat europea amb més surfistes, de totes les edats i professions. Des dels nois que van a la platja després de classe fins al directiu d’una gran empresa que s’escapa al migdia. Un dia d’onades veus arribar surfistes en cotxe, bicicletes, skate, bus i metro. Hi ha una gran diversitat dins de l’aigua”, assegura Dani López, responsable actual de la web Surfcatalunya.

La web va sorgir “a principis del 2000, a partir de la petita comunitat anomenada Surfbcn”. El projecte Surfcatalunya “ben aviat es va convertir en el referent a internet del surf català”, punt de trobada per controlar les webcams de la platja, llegir notícies o vendre i comprar material de segona mà.

Arran de mar hi trobem una proliferació de negocis, com la Pukas Surf Eskola Barcelona, de la coneguda marca de planxes de surf del País Basc, que compta amb centres a Zarautz, Getaria i Sant Sebastià. És una escola on pots aprendre a fer surf “hi hagi onades o no” amb cursos grupals de 12 hores per 95-125 euros. Això sense esmentar els Groupons online per fer paddle surf, paddle ioga o sortides a la posta de sol per només 12 euros. Una oferta que inevitablement ha contribuït a l’augment de gent dins l’aigua i, com a conseqüència, de les tensions. “El tipus d’onada i la massificació de les platges de Barcelona els dies que hi ha bones onades no és compatible amb la presència de surfistes sense gaire experiència i, encara menys, d’escoles. Aquí, a Califòrnia o a Hawaii, surfegem l’onada apta per al nostre nivell, i tenim prioritat davant de qualsevol escola que facturi 200 euros l’hora. Que una escola de surf faci classes a un grup de 20 alumnes un dia bo d’onades a la Barceloneta és com fer classes d’esquí per a principiants en una pista negra. Cal que entre tots ens fem respectar de manera que els pocs dies d’onades que tenim ens provoquin un somriure i no un mal moment per culpa d’un inconscient que ens posi en risc”, argumenta Dani López, de Surfcatalunya.

El surf està de moda, només cal donar un cop d’ull a qualsevol anunci de cotxes o tanca publicitària de roba. El surf ven. I també Barcelona. Però són molts els que reivindiquen l’essència pura del surf, més enllà d’un simple esport o d’una moda. És el cas del festival SurfCity, ideat fa tres anys pel surfista català Marc Conca, que vol mostrar la dicotomia entre el surf de ciutat i la cara artística d’aquest hobby digne dels déus. Exposicions de fotografia, projeccions de vídeo, escultura, concerts, mercats o demostracions són algunes de les activitats que es poden trobar al festival, que ja porta tres edicions. I coincidint amb SurfCity va sorgir Bcn Wax, la primera marca de parafines -la cera perquè la planxa de surf no rellisqui- catalana amb forma de panot (llosa del paviment). Lluís Safont, el seu creador, ens explica com va néixer la idea: “Volia exposar alguna cosa a SurfCity i no trobava res que tingués relació amb l’art i el surf i que estigués a l’altura. Fins que un dia sortint de casa per anar a surfejar vaig trepitjar un panot amb els peus descalços i vaig veure clar els antònims: surf i ciutat”.

Aigua freda i cel tapat

Cada cop més podem dir que som surfers i que el nostre spot (lloc on hi han onades) és la Barceloneta. “Fins que internet no va començar a ser popular, existien poques referències del nostre surf i la majoria dels que sentien a parlar del surf a la nostra costa es mostraven força incrèduls. Actualment hi ha molta informació a la xarxa i quan expliquem les nostres onades ja les podem documentar perquè deixin de ser fruit de la nostra imaginació”, comenta Dani López. Poca gent coneix la fúria que pot arribar a tenir la Barceloneta, la potència de les seves onades; cosa que no diries quan la veus com una bassa d’oli inundada de guiris i xiringuitos plens a vessar. “El surf al Mediterrani no es practica amb banyador en ple estiu com molts voldríem. És un surf per a patidors, mirant sempre el mar, amb aigua freda i cel tapat...”, assegura el creador de Bcn Wax, i en són testimonis professionals Aritz Aranburu i Mario Azurza.

No existeix un prototip de surfista de la Barceloneta, més enllà de l’esperit incansable i perquè som els que tenim la millor remada -m’atreviria a dir- del món! Agafar onades de mig metre requereix cert know-how. La marca de surf catalana Firmamento va captar-ho amb el seu eslògan Surf petit. Un “homenatge al surf de Barcelona, amb poques ones i petites”, segons la seva web. Potser, en un futur, quan anem de surfari pel món, la gent ja haurà sentit a parlar de la Barceloneta. De moment, la World Surf League (la lliga mundial dels professionals del surf) ha anunciat el Barcelona Surfing Weekend, del 13 al 15 d’octubre, que segurament ens situarà en el panorama internacional. Però que no s’estengui el pànic, encara! Com assenyala el responsable de Surfcatalunya, “el turisme només fa que algun turista surfista llogui una planxa, però amb la poca freqüència d’onades que tenim no serem mai a la llista de llocs del món per anar a fer surf”, tot i que és contradictori veure com des de les administracions públiques s’intenta explotar aquesta idea de Barcelona com a destinació d’esports extrems, com el surf, i, alhora, s’arriba a castigar els que el practiquen. “Per part de les administracions hi ha un desconeixement total del surf, fins i tot multen els surfistes quan hi ha bandera vermella. I a sobre tenint en compte que els surfistes rescatem més banyistes que els mateixos socorristes gràcies al nostre coneixement de la platja”, assegura Dani López de Surfcatalunya.

Àngela Turró, surfista catalana esponsoritzada per la marca CeCe i habitual dels vídeos i les competicions de long- board, ho té molt clar: “Surfejar aquí és poder seguir practicant l’esport que m’apassiona en el meu dia a dia. Surfejar al Mediterrani és no renunciar davant les dificultats, és força de voluntat i perseverança. A més, és un mar amb una història molt antiga i emocionant”. No us farem una llista de motius pels quals surfejar aquí és tan especial, perquè segurament després voldreu agafar una taula d'espuma i provar-ho, i això sí que no!