Barcelona reconeix la vigència de Pau Casals
La primera diada dedicada al músic vendrellenc reivindica el seu llegat musical, cultural i humà
BarcelonaPot semblar que el record de la figura de Pau Casals (1876-1973) és ben present a casa nostra. El músic del Vendrell dóna nom a carrers de molts municipis catalans, a auditoris i fins i tot a una sala de l’aeroport i a una autopista. Tanmateix, la magnitud del seu llegat, i sobretot la seva importància en la música del segle XX, té més ressò en altres països que aquí. Com diu el director general de la Fundació Pau Casals, Jordi Pardo, “Pau Casals és tan popular aquí, se’l sent tan proper, que aquesta proximitat amaga un desconeixement”.
La persistència en la memòria col·lectiva d’ El cant del ocells i del discurs a la seu de les Nacions Unides l’any 1971 han deixat en segon pla la seva tasca com a revolucionari en la interpretació del violencel i la seva recuperació de les Suites per a violoncel de Bach, entre altres moltes coses. “Pau Casals va marcar un abans i un després en la interpretació del violoncel. Va canviar la digitació i la manera d’aprofundir en la música”, explica la violoncel·lista Anna Mora, directora del Grupcello.cat.
Aquesta és una de les raons que han dut la Fundació Pau Casals a impulsar la primera Diada Pau Casals Ciutat de Barcelona, amb el propòsit que se celebri el 16 de juny de cada any i no només a la capital catalana. “La voluntat és facilitar el coneixement de la seva obra i plantar una llavor que germini i creixi en el món i que la diada es pugui celebrar simultàniament en altres ciutats”, explica Pardo, que insisteix en el caràcter divulgador de la iniciativa: “És sobretot una mirada al futur. L’objectiu és mantenir viu el llegat musical i humanístic de Pau Casals, connectar amb les noves generacions i mantenir el compromís amb la música com a llenguatge universal capaç de mobilitzar el millor de les persones”.
La presència d’Ada Colau
Els actes de la diada, en els quals participarà la viuda de Casals, Marta Casals Istomin, es concentraran avui al Turó Park i a l’avinguda Pau Casals de Barcelona, i tenen el suport de L’Auditori, el Palau de la Música, el Gran Teatre del Liceu, l’Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc), el Conservatori del Liceu i el Conservatori Municipal de Barcelona. A més a més, compta amb la col·laboració dels ajuntaments del Vendrell i de Barcelona. De fet, tant l’alcalde vendrellenc, Martí Carnicer, com l’alcaldessa barcelonina, Ada Colau, seran presents en un acte que recorda el que es va fer el 16 de juny del 1934. En aquella Barcelona republicana, Pau Casals va ser nomenat fill adoptiu i l’Ajuntament va atorgar-li la Medalla de la Ciutat i va posar el seu nom a una avinguda.
Diu Jordi Pardo que cal mantenir “viu i de manera popular” el llegat de Pau Casals més enllà d’ El cant dels ocells i el discurs a les Nacions Unides, perquè és “molt més que això”. És, per exemple, un home que va entendre que “la música és molt més que un art” i que es va comprometre amb la pau i la justícia social. Per això la diada, a més d’una “exaltació de la música”, vol “projectar Barcelona com a capital de la música i de la pau”. I poques figures representen tan exactament aquest propòsit com Pau Casals.
El 19 d’octubre del 1938, mentre les bombes feixistes queien sobre Barcelona, Pau Casals tocava una suite de Bach al Liceu. En aquell moment, preludi de la desfeta, va demanar al món que no permetés el triomf del feixisme. “Vosaltres sereu les pròximes víctimes de la seva follia”, va dir anticipant la devastació que vindria després. Amenaçat de mort pels franquistes, va marxar cap a l’exili, i la fosca nit de la dictadura va estroncar la seva feina. I no era poca. L’any 1919 havia creat l’Orquestra Pau Casals, antecedent de l’Orquestra Municipal de Barcelona -fundada per Eduard Toldrà el 1944- i de l’actual Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya. També va crear l’Associació Obrera de Concerts el 1926 per difondre la música entre un públic que fins aleshores no hi tenia accés.
Val a dir que Pau Casals no ho va tenir fàcil per tirar endavant l’orquestra. “Va ser un feina molt ingrata, perquè no l’ajudava ningú”, recorda Anna Mora. De fet, Pau Casals va invertir els seus diners per pagar els músics, perquè en cap cas no volia renunciar a promoure el repertori simfònic a la ciutat. Per això Mora troba que la diada és una bona manera de retre-li “el reconeixement que mereix”.
La diada és, segons Pardo, “una peça més” en el rellançament de la Fundació Pau Casals. Una altra és la internacionalització de la beca per a joves violoncel·listes, que a partir del 2016 s’obre a tota la Unió Europea. També hi ha la voluntat d’insistir en la projecció del museu de Sant Salvador, “encara poc conegut pels catalans”, i “impulsar i millorar” el Festival Pau Casals que se celebra cada any al Vendrell. “Volem que el festival llueixi amb molta més força”, diu el director general de la fundació.
