Barcelona presumeix de plaça de la República

BarcelonaEl passat 17 d'abril, tres dies després de la commemoració de la proclamació de la II República, va ser la data escollida pel consistori barceloní per celebrar amb una festael canvi de nom de la "plaça de Llucmajor" a "plaça de la República", al districte de Nou Barris. Aquest dimarts, 19 de juliol, quan es celebra el 80è aniversari de la sublevació militar a Barcelona, que la Generalitat i les forces populars van fer fracassar, el canvi s'ha fet oficial: s'han descobert les plaques on es pot llegir "plaça de la República".

"És important poder inaugurar la primera plaça de la República de Barcelona, la primera que hi ha en una gran ciutat de tot l'Estat, recollint un clamor dels veïns de Nou Barris de fa molts anys", ha dit el primer tinent d'alcaldia, Gerardo Pisarello. "El nostre és un govern republicà. El republicanisme significa moltes coses. En primer lloc, l'absència de monarquia, una anomalia en termes democràtics, així com la defensa dels valors de llibertat, igualtat i fraternitat entre els pobles, valors que estan més vigents que mai al segle XXI", ha afegit.

"El d'avui és un acte de justícia i de memòria, per la dignitat i en record de les persones que van defensar la democràcia i van assumir aquest compromís personal", ha dit la regidora de Nou Barris, Janet Sanz.

A la plaça també hi ha des de 1990 l’estàtua original de la República ('La flama'), que encapçalava el monument original dedicat a Pi i Margall que hi havia a la cruïlla de l’avinguda Diagonal amb el passeig de Gràcia. L’escultura de bronze la va fer Josep Viladomat. A la base s’hi va col·locar un medalló de marbre de Pi i Margall de l’escultor Joan Pié. Va tenir una vida curta: el monument es va acabar el 1934 i, amb els Fets d’Octubre i la detenció del president català Lluís Companys, no es va poder inaugurar oficialment fins a l’abril del 1936. Amb la victòria de Franco, l’estàtua es va tapar amb tendals. Afortunadament no es va destruir sinó que es va guardar a un magatzem municipal del carrer Wellington, juntament amb altres estàtues retirades per les autoritats del nou règim. Amb l'arribada de la democràcia, l'Ajuntament de Barcelona va descartar tornar-la a la seva ubicació original, a la cruïlla de l'avinguda Diagonal amb passeig de Gràcia, i la va recol·locar a Nou Barris.

Una de les plaques retirades amb l'antiga nomenclatura de plaça de Llucmajor es lliurarà a l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris per conservar un record de la denominació que ha tingut fins ara la plaça.