Barcelona 1914-1918 La modernitat en una ciutat neutral
La Fundació Joan Miró explica amb 500 obres l’impacte de la Primera Guerra Mundial en la capital
BarcelonaA les seves memòries, Josep Maria de Sagarra va afirmar que Barcelona havia liquidat “el seu segle XX” durant els anys de la Primera Guerra Mundial. De fet, molts historiadors situen el començament del segle XX amb aquesta guerra. La neutralitat espanyola també va marcar el canvi de segle a Barcelona, tal com es pot observar en l’exposició de la Fundació Joan Miró Barcelona, zona neutral (1914-1918),comissariada pels historiadors de l’art i professors de la UAB Fèlix Fanés i Joan Minguet.
La mostra, que compta amb el patrocini de la Fundación BBVA, aplega prop de 500 obres, entre documents, pel·lícules, fotografies, dibuixos, pintures, escultures i cartells, provinents de 90 col·leccions públiques i privades nacionals i internacionals. Hi ha representats prop de 70 artistes, com Anglada Camarasa, Josep Brangulí, Pablo Gargallo, Manolo Hugué, Joan Miró, Josep de Togores, Joaquim Torres-García, Ricard Urgell, Pablo Picasso, el matrimoni Delaunay, Albert Gleizes, Fernand Léger i Filippo Tommaso Marinetti.
“La Primera Guerra Mundial va ser la primera guerra industrial i tecnològica”, va dir Fanés. “Barcelona tenia molts contactes amb França i, a través del port, amb tot Europa. L’impacte de la guerra és molt evident”, va afegir el comissari”. El recorregut arrenca amb imatges dels combats i de la maquinària bèl·lica que s’hi va utilitzar. Moltes estan extretes de publicacions de l’època, que es van convertir en un mitjà de propaganda. L’última sala està dedicada a la pel·lícula de Charles Chaplin ¡Armas al hombro!, del 1918, la primera visió satírica de la guerra. De fet, Barcelona, zona neutral sembla que està impregnada de la complexitat que Juan José Lahuerta ha imprès en la nova presentació de la col·lecció permanent del Museu Nacional d’Art de Catalunya. “El repte de l’exposició era com podíem representar una ciutat en un període determinat, mostrar una societat complexa”, va afirmar Minguet.
Una ciutat en transformació
A més de l’art, els nou àmbits de l’exposició també expliquen el desenvolupament que la indústria automobilística va experimentar durant aquells anys, a través d’un Hispano Suiza; el desplegament de la xarxa telefònica que va impulsar la Mancomunitat, i el sorgiment de l’oci de masses. Pel que fa a les conseqüències socials de la guerra, Fanés i Minguet han agafat la cruenta vaga del 1917 -en les representacions de la qual només apareixen soldats i guàrdies civils i no els treballadors en vaga- com a exponent de les tensions socials i polítiques que es van produir a la ciutat i que la guerra va contribuir a aguditzar. “Una part de la burgesia es va enriquir precipitadament, i la classe obrera es va començar a sentir molt incòmoda”, va explicar Minguet.
Els anys de la Primera Guerra Mundial van ser també el moment en què l’ideari artístic noucentista es consolida. Els comissaris han trencat amb les convencions i han col·locat una obra de Joaquim Sunyer, Paisatge de Fornalutx, l’artista noucentista per excel·lència, a l’entorn de la influència de Cézanne, a partir de la qual es va desenvolupar el cubisme. La ciutat d’ivori, que va preconitzar Guerau de Liost, va conviure amb una Barcelona nocturna molt activa, on, per exemple, la cocaïna va esdevenir una droga molt popular.
Després del viatge de formació que nombrosos artistes catalans van fer a París, el 1917 les Galeries Dalmau van acollir l’Exposició d’Art Francès, en suport dels artistes que no podien comptar amb l’aparador dels salons oficials. També es van refugiar a Barcelona artistes internacionals que van introduir l’avantguarda en un ambient conservador, com Francis Picabia i la mítica revista 391. En canvi, també va ser la ciutat on Picasso va combinar el cubisme amb obres neoclàssiques quan s’hi va instal·lar amb els Ballets Russos aquell mateix any.
Tres curiositats de ‘Barcelona, zona neutral (1914-1918)’
9 inèdits de Josep Clarà
La mostrainclou nou apunts inèdits de Josep Clarà fets al front el 1917, com Impressions de carretera (01), que formen part del fons que té l’Arxiu Nacional del metge i polític Joan Solé i Pla, fundador del Comitè de Germanor amb els Voluntaris Catalans. Clarà va visitar Verdun convidat per l’estat major francès amb uns 15 intel·lectuals. Es va trobar amb els voluntaris catalans per casualitat.
Francòfils vs. germanòfils
La guerra es va colar fins a publicacions com L’Esquella de la Torratx a i La Campana de Gràcia. Aquesta il·lustració de Feliu Elias titulada ¡Otra primavera! (02) es va publicar el 27 d’abril del 1918 a la revista Iberia. Aquesta publicació, probablement pagada per l’estat francès, reflecteix la confrontació ideològica que es va produir a Barcelona durant la guerra entre el bàndol francòfil i el germanòfil.
La boxa i l’avantguarda
El combat entre Jack Johson i Arthur Cravan a la Monumental el 23 d’abril del 1916, immortalitzat per Josep Brangulí (03), és un dels esdeveniments mítics de l’avantguarda a Barcelona. Nebot d’Oscar Wilde i poeta, Cravan no era un as de la boxa. Johnson havia perdut l’any anterior el títol mundial dels pesos pesants. Johnson va guanyar al sisè assalt. Diuen que s’havien posat d’acord abans de pujar al ring.