Barcelona fa mèrits per ser “ciutat literària”
ParísEncara que Barcelona formalitzés la candidatura per entrar a la xarxa de ciutats creatives de la Unesco el 15 de juliol, aquesta setmana la ciutat ha fet un pas crucial per donar-la a conèixer: una delegació de l’Ajuntament -encapçalada pel tinent d’alcalde Jaume Asens i un dels directors de l’ICUB, Carles Sala- s’ha desplaçat a París per fer dos actes importants “de seducció” i dues trobades informatives per conèixer millor les estratègies en matèria de foment i preservació del dens teixit de llibreries. La candidatura ha sigut exposada a Teresa Lizaranzu, ambaixadora delegada d’Espanya a la Unesco, i a Alfredo Pérez de Armiñán, un dels cinc subdirectors de cultura de l’organització internacional, que el dia 11 de desembre farà públic si la ciutat entra o no a la xarxa de ciutats creatives en l’especialitat literària: actualment en formen part, entre d’altres, Dublín, Melbourne, Praga, Reykjavík i Iowa.
La Unesco limita la distinció de ciutats creatives a tres ciutats per estat i que tinguin més de 150.000 habitants. A Espanya, Barcelona s’afegiria a Granada si la candidatura prospera. “El projecte ha de servir per definir les polítiques de la ciutat en matèria de literatura -avançava Esteve Caramés, membre de l’equip de la candidatura-. No ens ho prenem com un reconeixement a la capitalitat editorial de Barcelona, sinó com una acció de futur. Ara per ara impulsem molts projectes isolats, però volem unir-los”. A Barcelona conflueixen escriptors, editors i professionals del sector, a més de les institucions dedicades a connectar amb els lectors, des del mateix ICUB fins a la Institució de les Lletres Catalanes, el CCCB -que gràcies a “festivals com el Kosmopolis ofereix una mirada innovadora sobre la transmissió de la literatura”-, el PEN català i la xarxa de Biblioteques de Barcelona, un model a seguir per a molts altres països. Es dóna el cas que el llibre és protagonista també de festivals com BCNegra, la Setmana del Llibre en Català i, molt especialment, durant la diada de Sant Jordi, el 23 d’abril.
Hi ha dues iniciatives que es tiraran endavant en els pròxims mesos i que volen mostrar el compromís de l’Ajuntament amb el seu patrimoni literari. La primera és l’obertura, l’abril del 2016, de la Casa Verdaguer de Vil·la Joana, reconvertida en “centre literari de divulgació i recerca”: acollirà conferències públiques sobre literatura local i internacional, i congressos acadèmics; impulsarà un projecte de museografia de la literatura i, finalment, fomentarà les trobades d’escriptors i cicles per estimular la creació literària. “Barcelona és un lloc on hi ha un gran know-how del sector editorial -recorda Caramés-. És per això que volem promoure la celebració d’una trobada periòdica i internacional d’editors”. La vocació seria recuperar un model similar al del desaparegut seminari d’estiu de la Universidad Menéndez y Pelayo.
Estudiar les llibreries franceses
La ciutat de París, preocupada pel futur de les seves llibreries, ha invertit en l’última dècada gairebé 90 milions d’euros a través de l’empresa Semaest, que ofereix lloguers a un preu reduït -i per deu anys- a botigues de proximitat en barris afectats per la gentrificació, entre les quals hi ha els comerços dedicats a la venda de llibres. Aposten, sobretot, pels establiments especialitzats o per les llibreries vinculades a petites editorials. De moment, només un de cada cinc establiments estaria en condicions de pagar el preu normal del lloguer o podria arribar a plantejar-se la compra del local.
Una altra estratègia per tornar els lectors a les botigues és la que s’ha marcat l’associació Paris Librairies, una plataforma que en tres anys ha aplegat un centenar de llibreries independents. Ofereixen un catàleg en xarxa amb un fons total d’un milió i mig de volums: així, el lector pot localitzar quin dels establiments més pròxims a casa seva té el llibre que busca, reservar-lo i passar-lo a buscar. A Barcelona, on el comerç de proximitat ha perdut pistonada, estudia de quina manera podria adaptar l’exemple francès.
