La Barcelona de Francesc Rovira Beleta arriba a la Filmoteca
L’exposició aborda tota la biografia i trajectòria, obviant només els seus treballs televisius i aturant-se en els inicis professionals a la productora Cifesa, la seva escola de cinema on va treballar en tots els àmbits de l’ofici
BarcelonaQuan després de la mort de Francesc Rovira Beleta, el 1999, la Filmoteca de Catalunya va rebre l’arxiu del cineasta català, hi va trobar un llegat extens: fotografies de rodatge, cartes, guions, cartells i material promocional, fotos personals, rebuts... “Ho conservava tot”, apunta Anna Fors, que ha organitzat el llegat i ha comissariat la mostra Rovira Beleta. Més enllà de Los Tarantos, que es pot veure a la sala d’exposicions de la Filmoteca fins al 31 de març del 2016. Com s’apunta en el títol, sovint la figura de Rovira Beleta ha quedat eclipsada per la importància de Los Tarantos, el seu Romeu i Julieta en clau gitana a les barraques de Montjuïc i el Somorrostro que va estar nominat a l’Oscar a la millor pel·lícula del 1964.
L’exposició aborda tota la biografia i trajectòria, obviant només els seus treballs televisius i aturant-se en els inicis professionals a la productora Cifesa, la seva escola de cinema on va treballar en tots els àmbits de l’ofici. L’afició de Rovira Beleta a retratar-se amb vips ocupa un espai destacat a la mostra. “Tenia per costum anar a esdeveniments socials acompanyat del seu fotògraf i fer-se fotos amb les celebritats”, explica Fors. El cineasta apareix retratat al costat d’estrelles internacionals però també d’actrius i actors catalans, polítics de diferents partits i figures de la televisió: hi ha Sylvester Stallone, però també el menut Galindo, de Crónicas marcianas. “Era un home presumit i val a dir que força atractiu: sabia estar davant la càmera”, comenta Fors. En dóna fe el vídeo del director picant l’ullet coquetament a la càmera que rep el visitant i les nombroses fotos del cineasta exposades.
La ciutat com a plató
La mostra destaca la predilecció de Rovira Beleta pels escenaris reals, fugint de l’artifici dels platós. Influenciat pel neorealisme, va treure la càmera al carrer i va retratar una Barcelona que avui només es conserva en les seves pel·lícules i algunes fotos. Fors s’ha entretingut a identificar tot d’escenaris dels seus films i fotografiar-los en l’actualitat, elaborant un mapa de localitzacions del cinema de Rovira Beleta en què no poden faltar el Somorrostro, la plaça Reial i els carrers laberíntics del Casc Antic i el port. Pel que fa a la seva obra, Los Tarantos rep l’atenció adequada, així com la seva seqüela espiritual El amor brujo, també nominada a l’Oscar. I no falta la seva trilogia de cinema negre, integrada per la neorealista Hay un camino a la derecha, El expreso de Andalucía i la punyent Los atracadores, que inclou la primera execució amb garrot vil en el cinema espanyol. Rovira Beleta també va ser pioner del destape ( Los Tarantos inclou el primer nu femení permès per la censura) i ja el 1953 experimentava amb el 3D en el curt El lago de los cisnes. De difícil accés, la Filmoteca està fent els possibles per incloure’l en la gran retrospectiva que dedica aquest octubre al cineasta.
