Barcelona estrena un monument impulsat pels veïns a la plaça de la Gardunya

Els monuments acostumen a ser encàrrecs oficials, però aquest matí s'ha presentat a Barcelona un fris fotogràfic de Jorge Ribalta al voltant de la plaça de la Gardunya que va ser una iniciativa dels veïns que s'hi van instal·lar el 2018, després que s'acabés la reforma de la plaça i la construcció de dos blocs d'habitatges i de l'Escola Massana, tots ells obra de l'arquitecta Carme Pinós. "La plaça va tornar a estar habitada per primer cop i l'art va ajudar els veïns en l'aterratge en aquest lloc", diu Jorge Ribalta.

La peça, que va rebre el suport del departament d'Arquitectura Urbana i Patrimoni de l'Ajuntament de Barcelona, també permet fer dialogar l'arquitectura i la fotografia "sense passar pel model de la publicitat". Les fotografies "no idealitzen i tenen una certa cruesa", com diu el mateix Ribalta, i també inclouen "la violència implícita" en la transformació de la ciutat. Ribalta també ha volgut experimentar amb "la tradició de la fotografia documental" i convertir "el document el monument". En lloc del poder dominant, aquest treball representa "la microhistòria, la memòria d'allò oblidat". També la memòria de la gent corrent. "Vam començar a organitzar-nos per crear espais de relació entre nosaltres, i també amb la plaça i el barri", diu Míriam Hidalgo, membre de la comissió de cultura de la plataforma veïnal #veïnsgardunya.

Un recorregut en bucle des del neolític fins avui

Les fotografies es van poder veure en una exposició a La Virreina el 2018 titulada Àngels nous, i les converses amb els veïns van començar aleshores. El recorregut, l'arquitectura del qual és de l'arquitecta Marta Poch, comença a l’escala 1 dels habitatges, al carrer Floristes de la Rambla número 10, davant de la placeta dels Jardins del Doctor Fleming i al costat de l’entrada actual de l’aparcament subterrani, amb imatges de les excavacions arqueològiques del 2009 d’una necròpolis neolítica en aquest mateix emplaçament, i acaba amb l’inici de la repavimentació després del soterrament, el 2013.

A la paret del fons, els maons signats al·ludeixen al portal contigu de l’escala 2, on estan col·locats. S’hi superposa una seqüència que representa la història del Corralet, l’antic cementiri de l’Hospital de la Santa Creu i l’Acadèmia de Medicina, que estava situat als actuals Jardins del Doctor Fleming.

Al mural de l’escala 2, a la mateixa plaça de la Gardunya número 5, es combinen imatges d’excavació arqueològica i de construcció dels pisos: des de les primeres excavacions el 2006 fins a la inauguració, l’estiu del 2018, passant per la festa d’inici d’obres i la signatura de maons de l’estiu del 2016. L’escala 3, al carrer Jerusalem número 9, està dedicada a la història de l’antic monestir de Santa Maria de Jerusalem. El mural de l’entrada combina les imatges d’una investigadora que estudia in situ la història del monestir amb les d’una noia disfressada de monja al Carnaval del 2018. Al fons es representen elements del monestir que han sobreviscut, com ara el claustre (és en un col·legi de l’Eixample), sobre una imatge del seu emplaçament actual a Vallvidrera. A la part alta de diversos quioscos de la part posterior del mercat de la Boqueria hi ha instal·lada una seqüència temporal que correspon als anys 2005 i 2006.

Al vestíbul posterior de l’Escola Massana, adjacent al carrer Jerusalem, el mural està dedicat a la Dama de la Gardunya. Es tracta de la troballa arqueològica més antiga de la zona: les restes d’un enterrament neolític d’una dona jove amb el seu aixovar que van aparèixer el 2011 justament en aquest mateix emplaçament. Finalment, a la sortida de l’aparcament subterrani de la Gardunya al carrer Hospital, que correspon a la part posterior de la Massana, el mural representa l’excavació de la necròpolis neolítica davant dels Jardins del Doctor Fleming. Aquesta imatge és la mateixa que inicia el fris al voltant de la plaça a l’escala 1, de manera que el recorregut tanca així el bucle.