La Barcelona que va engabiar Colom

BarcelonaEl 1888, amb l'Exposició Universal, els barcelonins van haver de mirar cap amunt. D'una banda, es va edificar el monument a Colom, un projecte de l'arquitecte Gaietà Buïgas i Monravà i, de l'altra, es va enlairar, des del Parc de la Ciutadella, un globus captiu (un globus aerostàtic lligat a terra) que va permetre tenir una de les primeres fotografies aèries de la ciutat. De Colom el que va impressionar més als qui es passejaven pel Portal de la Pau era la bastida, i la premsa en va fer sorna: "Per acabar ha arribat Colom a la cima del seu pedestal. Però, com que encara no han tret la bastida, no fa l'efecte que demana. Un foraster exclama al veure'l: «Pobre senyor Cristòfol, el tenen engabiat!»", deia L'Esquetlla de la Torratxa. El fotògraf Antoni Esplugas va dedicar sèries fotogràfiques a totes dues atraccions, amb desenes d’imatges. La mirada d'Esplugas a aquesta Barcelona en plena transformació urbana, social i política s'entrecreua amb la d'altres fotògrafs de la segona meitat del segle XIX a l'exposició La ciutat davant la càmera. Imaginaris urbans al s. XIX, que es pot veure a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona (AFB) fins al 23 d'octubre. Aquell 1888 l'augment de fotografies que es van fer de la ciutat va ser brutal i van deixar testimoni d'alguns edificis efímers, com l'espectacular Hotel Internacional, que es pot veure a l'AFB.

L'incert destí de la primera fotografia de Barcelona

"Hem seleccionat fotografies del fons de l'AFB del segle XIX que mai havien estat exposades per mostrar com canvia la concepció de la ciutat amb l'arribada de la fotografia. Les imatges no són un mirall de la Barcelona del passat, sinó que urbanisme i fotografia es contaminen", explica la comissària de l'exposició, Núria F. Rius. Sobretot des de la dècada del 1860 fins a l'Exposició Universal del 1888, la fotografia va explorar diferents maneres de copsar la ciutat i representar-la. "La primera fotografia es va fer precisament al cor de la burgesia del moment", diu la comissària.

Aquesta primera fotografia, de Barcelona i de la península Ibèrica, es va fer la tardor del 1839. La Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts va organitzar una demostració pública del funcionament d'una càmera al Pla de Palau. "Aquesta foto, però, es va sortejar en una tómbola i es va perdre. Potser algun dia apareix", afegeix Rius. La càmera, que es va sufragar amb el sorteig, captava la plaça amb la Casa Xifré, aleshores acabada de construir, i el reformat edifici de la Llotja. "En aquell moment la fotografia ja era plural, no només hi havia el paper", diu Rius assenyalant uns binocles a través dels quals es poden observar les imatges estereoscòpiques que va fer Franck de Villecholle del Pla de Palau.

La Barcelona burgesa del Pla de Palau no és l'única que van voler captar els fotògrafs. Alguns també es van fixar en el desmantellament de la ciutadella militar, construïda després de la desfeta militar de 1714, o van fer panoràmiques amb vistes de Montjuïc sobre Barcelona, i des de la muralla de mar envers Montjuïc. Aquestes imatges són testimoni de la ràpida transformació i creixement de la ciutat, que a finals del XIX va arribar al mig milió d'habitants. A Barcelona, l’enderroc de les muralles es va iniciar el 1854, però va continuar el 1870 i el 1880 i els fotògrafs en van ser testimonis. Hi ha imatges força curioses, com una foto captada en un terrat on es veu un home i una dona i, al darrere, un estudi fotogràfic, edificat al mateix terrat.

"En aquell moment hi devia haver una seixantena d'estudis fotogràfics a Barcelona, però fotografies com aquesta obren noves línies d'investigació", detalla Rius, que porta anys investigant el fons i la història d'aquestes fotografies des de la Pompeu Fabra, universitat que ha fet possible l'exposició amb l'AFB.

La Revolta de 1868 té testimoni gràfic

"La Setmana Tràgica no és la primera revolta amb testimoni fotogràfic. Hem trobat imatges de la Revolució de 1868", diu Rius. Hi ha fotografies, per exemple, de la destrucció de l'església de Sant Miquel, i, en una, es veu un guàrdia, tot sol, custodiant les pedres. De l'església, una de les més antigues de la ciutat, tan sols en van sobreviure algunes escultures, que es conserven al MNAC, i un capitell que és al MAC. Aquella revolució va suposar el destronament i l'exili de la reina Isabel II i l'inici del Sexenni Democràtic. El fet que qui tenia i podia utilitzar una càmera era les elits es nota en com es relata aquella revolució: l’objectiu era denunciar les accions dels revoltats. En aquell moment es va canviar el nom de la plaça de Gràcia: fins aleshores s'havia anomenat Isabel II i, a partir de 1868, es va conèixer com a plaça de la Revolució.

A finals del segle XIX, els fotògrafs van anar deixant enrere la Ciutat Vella i es van centrar en el tema industrial i en el creixement de Barcelona. El focus el van posar en les estructures que simbolitzaven el progrés. Pau Audouard, fotògraf oficial de l'Exposició Universal de 1888, va fotografiar, per exemple, les obres del port de Barcelona el 1896. "Va aplicar el punt de vista nuclear. Comprimia grans estructures en els límits i l'espai bidimensional de la fotografia, al mateix temps que n’accentuava la tridimensionalitat", diu la comissària. A l'exposició se succeeixen les obres de l'Eixample, la plaça Catalunya, el Liceu o una fotografia espectacular de quan es va construir l'edifici de la Universitat de Barcelona el 1865.

A poc a poc, els fotògrafs també van fer fotografies dels grans esdeveniments amb persones, que fins a finals del segle XIX pràcticament no apareixien a les imatges. També corrien quan succeïa alguna cosa que s'escapava de la rutina, com la nevada del febrer de 1887. La cobertura gràfica d'aquella Barcelona inèdita, tota coberta de blanc, va ser extraordinària en diferents mitjans, tot combinant fotografies i dibuixos.