Barcelona Comic: nova etapa d’un Saló que torna a la vinyeta

BarcelonaNo és cap secret que, en els últims anys, hi ha gent del món del còmic que no s’ha sentit gaire representada pel Saló del Còmic de Barcelona. El protagonisme destacat de multinacionals de cinema o videojoc, els eixos temàtics sobre guerra, cotxes, westerns o avions, la preeminència del còmic més comercial... Un model emmirallat en la Comic-Con de San Diego que no convencia, per exemple, Mauro Entrialgo, un autor de còmic d’humor molt popular entre els lectors que va deixar d’assistir-hi fa 10 anys, en part perquè li semblava que el saló s’estava orientant cap a un públic que no llegia les seves historietes. “Un any que em van fer més males passades que de costum vaig decidir que gastar temps, diners i energia en anar cada any a una fira on no m’ho passava bé era fer l’idiota”, diu.

Meritxell Puig, directora des del 2017 de l’entitat que organitza el saló (Ficomic), va entendre que calia capgirar el Saló i atreure de nou aquells autors, editorials i aficionats que ja no sentien com a seu l’esdeveniment. I si l’anterior edició ja va prescindir d’un eix temàtic, la que arrenca avui a la Fira de Barcelona vol inaugurar una nova etapa plena de canvis. El primer és evident: la nova denominació Comic Barcelona; però potser és més significatiu encara el cartell d’Ana Galvañ, un dels noms clau de la nova generació d’autors sorgits del món de l’autoedició, en els marges de la indústria. El seu cartell marca un punt d’inflexió trencant amb l’estil comercial del Saló i dona l’oportunitat a una autora que tot just va publicar l’any passat la seva primera novel·la gràfica. El gest és una declaració d’intencions en tota regla que obre les portes a un tipus de còmic que fins ara només trobava escalf en festivals de còmic independent i autoeditat com el Tenderete de València i el Graf. “Volem un Comic Barcelona integrador que inclogui el còmic comercial i també altres realitats com la del Graf, que jo visito i que m’agrada molt”, diu Puig.

Un altre canvi més invisible per al públic però no per als autors és la potenciació de la zona professional de la fira, que a més de l’espai de trobada entre dibuixants i editors comptarà aquest any amb un petit mercat per vendre els drets d’obres al mercat internacional i una jornada professional amb xerrades sobre màrqueting a xarxes, autoedició, drets d’autor i conciliació laboral. Els creadors també seran protagonistes al nou espai Fòrum, pensat per acollir trobades en petit comitè entre els aficionats i els autors, que a més faran visites guiades a les seves exposicions, que enguany seran nombroses: a més de la gran retrospectiva dedicada a Stan Lee, que inclou derives sobre els dibuixants espanyols de Marvel i DC i sobre la influència de Lee en el còmic nord-americà, també hi ha mostres dedicades als guanyadors dels premis de l’edició anterior (Laura Pérez Vernetti, Ana Penyas, Ángel de la Calle), al fundador de l’escola Joso (Josep Solana) i a les relacions entre el còmic underground i el rock’n’roll, entre d’altres. La cirereta serà l’exposició sobre el Corto Maltès de Juan Díaz Canales i Rubén Pellejero que acollirà des d’avui fins al 21 d’abril el MNAC, organitzada en col·laboració amb Comic Barcelona.

L’altra gran novetat d’aquesta edició, la més agosarada en el fons, és que la fira passa a durar només tres dies i elimina la jornada de dijous. “Ho fem per concentrar i donar el màxim valor al públic i els expositors -diu Puig-. El dijous era un dia complicat per programar activitats, perquè costava de fer venir el públic. Però tres dies ens sembla un bon saló”. Comic Barcelona tindrà menys dies però més activitats: tallers, taules rodones, classes magistrals... Fins i tot un escenari per fer-hi concursos de cosplay, karaoke i actuacions a l’estil del festival germà, el Saló del Manga. Però el canvi més polèmic de tots ha sigut el del propi nom, que s’escriu sense accent. “Necessitàvem un logo que funcionés bé en català, castellà i anglès -defensa Puig-. I el nom anterior era massa llarg i generava problemes de comunicació”. Els canvis introduïts per Puig ja han aconseguit que editorials independents com Apa Apa, que publiquen Galvañ, vagin per primer cop a la fira. Però d’altres s’hi resisteixen. “Veig difícil que recuperi la posició de fira de còmics que ningú es podia perdre -diu Entrialgo-. I a causa de l’especialització actual de l’escena, tampoc crec que sigui factible”.

Sis noms imprescindibles del Comic Barcelona

Daniel Clowes

L’autor de Ghost World i Guante de seda forjado en hierro visita per primer cop el Saló i firmarà exemplars, oferirà una classe magistral (divendres, 16 h), farà una trobada amb els lectors (dissabte, 16 h) i participarà en una taula rodona sobre còmic i música (diumenge, 10.30 h).

Milo Manara

El ja veterà mestre italià del còmic eròtic presentarà a Barcelona la segona part de la seva biografia de Caravaggio i El arte del azote. A més, el dibuixant de Verano indio farà una trobada amb els seus lectors (divendres, 17 h) i oferirà una classe magistral (dissabte, 11.30 h).

Stan Lee

El guionista que va crear Marvel va morir l’any passat, però protagonitza l’exposició d’aquest any amb pàgines originals dels seus còmics clàssics, homenatges de dibuixants espanyols i un recorregut per la seva influència en el còmic nord-americà.

Joso

Batman no és l’únic que fa 80 anys el 2019. També els compleix Josep Solana, Joso, fundador de la famosa escola de còmic, a qui Comic Barcelona homenatjarà amb una exposició que recorre la seva feina com a dibuixant i la seva tasca pedagògica.

Aviador Dro

No és tan estrany veure els pioners de l’electropop en una fira del còmic: el seu fundador, Servando Carballar, té una cadena de botigues de còmic, Generación X. Oferiran un concert (divendres, 19 h) i participaran en la xerrada sobre còmic i música.

Miguelanxo Prado

El creador de Trazo de tiza és un dels imprescindibles del còmic europeu de les últimes dècades. Al Comic Barcelona oferirà una classe magistral (diumenge, 15h) i una trobada amb els lectors moderada per Ángel de la Calle (dissabte, 10.30 h).