La Barcelona bombardejada, al TNC

BarcelonaEl març del 1938 Mussolini, l'aliat de Franco durant la Guerra Civil, va voler castigar Barcelona i va ordenar que fos bombardejada sense descans durant tres dies. Entre el 16 i el 18 de març a la capital catalana hi van morir un miler de persones. Les bombes arribaven cada dues hores, els hospitals no donaven a l'abast i els carrers es van omplir de xiscles. Era angoixant: primer se sentien els motors dels Savoia-81, una remor greu i repetitiva, després els xiulets i finalment les explosions i el silenci. Aquell soroll, que esgarrapava l'oïda, es tornarà a sentir a partir d'avui al Teatre Nacional de Catalunya (TNC). Pere Riera estrena Barcelona , una obra que transcorre en una casa burgesa durant un únic dia: el 17 de març del 1938.

El dramaturg diu que va escriure Barcelona molt "enrabiat". "Estic espantat perquè ara no estem tan lluny d'aquella Barcelona; de la crisi que estem vivint en poden sorgir conflictes encara més greus". Barcelona , però, no és una obra apocalíptica. "És un homenatge a la Barcelona dels anys 30 i a la Barcelona que podia haver estat", afegeix Riera. Vol ser també una obra plena de vitalitat. Explica el dramaturg: "No té voluntat documental, ni és un espectacle històric, ni vol retre comptes amb ningú. És la història de vuit persones acorralades que lluiten per sobreviure i per passar-s'ho bé. Somriuen i no volen que els prenguin la il·lusió per viure". El director del TNC, Sergi Belbel, va ser qui va convèncer Riera perquè l'obra passés a Barcelona el març del 1938. L'autor, que confessa que desconeixia l'abast dels bombardejos, volia situar la història en una ciutat europea durant la Segona Guerra Mundial.

Ironia, mala llet i música

Riera va escriure l'obra -que s'estrena demà i es podrà veure a la Sala Gran fins al 22 de juny- pensant en dues actrius a qui volia veure juntes: Míriam Iscla i Emma Vilarasau. Elles són la Núria i l'Elena, les principals protagonistes de Barcelona. Totes dues, de joves, són llibertàries i es mobilitzen per la República. Amb l'esclat de la Guerra Civil, però, la Núria, amb dos fills i vídua, opta per quedar-se a casa i cuidar de la família i del que és seu. L'Elena, que és actriu, agafa les maletes i marxa a París. Aquell 17 de març del 1938 decideix tornar perquè tem per la seva amiga. L'obra explica el retrobament.

"A l'obra hi ha ironia, mala llet, música, ball i cançons -explica Riera-, i un sentit de l'humor sarcàstic de noi de poble", afegeix somrient el dramaturg, que és nascut a Canet de Mar. "El públic veurà tantes posicions com hi puguin haver en una situació tan horrorosa i veurà com conviuen tots els punts de vista", assegura Riera. Així, Pep Planas és el Simó, un pintor que creu que la guerra no està perduda i encara batalla fent pamflets. Pepa López és la Nati, que recorre les comarques buscant menjar i no defalleix mai. Joan Carreras és el Ramon, que vol que acabi la guerra, encara que després vingui l'ocupació franquista.

Popular i català, i amb orgull

"Per les dificultats econòmiques i polítiques que viu el TNC i també el país, fins i tot hem treballat gratis perquè creiem en el projecte", ha assegurat Emma Vilarasau. Per l'actriu el més terrible dels bombardejos va ser el que va venir després: "El silenci posterior és pitjor. La gent va patir molt, i després van haver de viure l'oblit. Ens hem posat en la pell d'unes persones que opten per tancar la porta i tocar el piano. Riure és una altra manera d'ensenyar les dents".

Pere Riera ja va passar pel TNC fa dos anys, en la cinquena edició del Projecte T6, com a autor i director de Lluny de Nuuk ( premi Crítica Serra d'Or). Amb Desclassificats (2011) va ser nominat als premis Max. És un dels autors de la seva generació més consolidat i de més èxit. Belbel l'ha elogiat: "Riera ha estat molt valent fent Barcelona . És el trencament definitiu amb la generació que s'avergonyeix una mica d'on ve: per primera vegada algú no només no se n'avergonyeix, sinó que es declara hereu d'una tradició, d'un teatre popular, català. I ho fa parlant de la Guerra Civil, perquè utilitza un tema històric per explicar el present, com feia Shakespeare".

Enguany es compleixen 75 anys dels bombardejos a la capital catalana. Mentre duri l'obra, al vestíbul del TNC hi haurà una exposició sobre els bomardejos i es farà una xerrada amb dues dones que van viure aquells dies de terror.