El barber dels Beatles

El 1967 la discogràfica EMI pressionava els Beatles, que estaven gravant el seu àlbum Sgt. Pepper’s, perquè feia massa temps que no tenien material nou. El grup de Liverpool va solucionar-ho traient un senzill de doble cara amb dues cançons: Strawberry fields forever i Penny Lane. Malgrat que el senzill no va enfilar-se fins a la primera posició de les llistes, els dos temes han acabat mitificats pels admiradors del grup. Especialment Penny Lane, escrita per Paul McCartney i que fa un recorregut pels escenaris d’infantesa del músic al sud de Liverpool. La cançó, per cert, acabaria inclosa a finals d’any en l’LP Magical Mystery Tour.

Un mapa irreal

Però el 1967, als veïns de Penny Lane, un carrer d’una zona modesta de la ciutat, els estava canviant la vida i no ho sabien. Aquest carrer tenia una estació d’autobusos molt transitada a la cantonada amb Allerton Road, un nus de transports al sud de la ciutat on se solien trobar McCartney i John Lennon, que vivien encara més al sud, quan quedaven per anar al centre. McCartney va decidir fer un homenatge a aquell barri, escenari dels primers anys en què somiava ser una estrella, però es va prendre la llibertat d’alterar una mica la realitat, perquè la cançó recorda negocis que, de fet, no són estrictament a Penny Lane. Com aquell “barber que ensenya fotografies de cada cap que ha tingut el plaer de conèixer. I tothom qui hi va s’hi para per dir «hola»”, tal com diu la lletra per referir-se a la perruqueria que Charlie Slavin tenia a la plaça Smithdown, just on acaba Penny Lane. Dels negocis que esmenta la cançó, aquest és l’únic que segueix obert. Els altres establiments, molts amb estètica beatlemaníaca, han nascut després per fer negoci en un carrer batejat en honor de James Penny, un comerciant del barri del segle XVIII. El problema era que Penny comerciava amb esclaus. Durant anys molts veïns van demanar de canviar el nom del carrer, però es trobaven encara amb més gent que preferien mantenir-lo perquè el carrer ja no recordava aquell esclavista. Ara recorda els Beatles.

Canvis de nom i de fortuna

Quan Paul McCartney era un jovenet el barber es deia Bioletti’s i tenia com a clients les senyores del barri. Però com que l’oferta no era gaire gran, McCartney hi va acabar anant, i hi va arrossegar els altres membres del grup primer, i altres músics després. El propietari, Charlie Slavin, va posar ben visibles les fotografies dels músics tallant-s’hi els cabells, i afirmava amb orgull que ell havia sigut el primer que va fer-los aquell pentinat d’escolanet que es faria tan famós. De fet, ja abans de la cançó del 1967 Slavin va obtenir beneficis gràcies al grup, perquè molts joves de la ciutat van començar a passar per les seves tisores per assemblar-se a John Lennon, Paul McCartney, Ringo Starr i George Harrison. Quan el Charlie va morir, el seu fill Tony va mantenir viu el llegat i va posar el seu nom al negoci. A més, Tony Slavin va tenir la vista, després de la cançó del 1967, de registrar la marca Penny Lane Barber Shop per evitar que algú en pogués treure benefici.

Guerra freda al barri

Però no ho va aconseguir, perquè algú altre n’ha tret profit. I és que a Penny Lane, el carrer, no hi havia cap barber. Fa set anys, Barry Hayden, un altre barber de la ciutat que portava anys estalviant, va aprofitar que el negoci que apareix a la cançó té l’adreça en una plaça per inaugurar, a tot just 150 metres, “l’únic barber de Penny Lane”, batejat com The Barbers, utilitzant clarament estètica relacionada amb els Beatles. Adele Allan, que porta el negoci històric després de la mort de Tony Slavin, no ho ha paït bé i no ha parat de moure’s a les xarxes reivindicant que ells, amb més de 80 anys de vida, són el veritable negoci on anava McCartney. I té raó. Fa poc el músic va participar en un programa de televisió amb el xòuman James Corden en què va tornar als escenaris de la infància i adolescència. I quan va tocar visitar un barber, va anar a Tony Slavin’s, on les seves fotografies segueixen penjades a la paret. Amb un pentinat d’altres èpoques, esclar.