Bárbara Lennie, abandonada a ‘La enfermedad del domingo’
L'actriu protagonitza la nova pel·lícula de Ramón Salazar, estrenada al Festival de Berlín
BerlínA 'La enfermedad del domingo', el retorn de Ramón Salazar al Festival de Berlín setze anys després de participar-hi amb 'Piedras', Bárbara Lennie és el passat que torna quan menys t’ho esperes. L’actriu interpreta una dona que reapareix en la vida de la mare (Susi Sánchez) que la va abandonar fa trenta anys. La mare, que ara és una gran dama de l’alta societat i té una nova família, va fugir sense donar explicacions quan la nena tenia 8 anys. Però la filla no busca respostes. Només té una petició: passar deu dies amb la seva mare.
“El meu personatge la vol matar i alhora la necessita –explica Lennie–. L’anhela i la menysprea. I es va espantant a mesura que comença a veure que sota la roba cara hi ha una dona, quan comença a veure la seva mare. I tot i haver pres una decisió important, veu com la seva voluntat trontolla”. Construïda al voltant del treball interpretatiu de Lenni i Sánchez, 'La enfermedad del domingo' es recrea en els diàlegs secs i el silencis incòmodes de les dues protagonistes. “Tot i la distància dels personatges, la Susi i jo hem treballat molt a prop l’una de l’altra –diu–. Hi ha directors com Jaime Rosales que si dos personatges no tenen relació els demana als actors que no parlin entre ells. Cadascú té les seves teories, però a mi em sembla molt més divertit estar a prop dels meus companys i compartir”.
La pel·lícula aborda un dels tabús més estesos en les diferents cultures: el vincle entre una mare i un fill. “D’un home es tolera que abandoni un fill; no està ben vist, però es tolera. Però si una mare ho fa és el dimoni –reflexiona l’actriu–. Però cal comprendre que una mare abandoni un fill sense demonitzar-la. No és una decisió fàcil”.
Retorn a Berlín
Lennie va visitar Berlín per primer cop el 2012 amb 'Dictado', el 'thriller' d’Antonio Chavarrías. “Sembla que hagi passat una vida, com si fos el 2002 –exclama–. Aleshores no m’oferien protagonistes, per això vaig fer la pel·lícula. Jo vaig començar en el cinema però de sobte tot es va acabar i durant molt temps només vaig fer teatre i una sèrie. 'Dictado' va ser un intermedi en què no sabia cap a on tirar però amb 'Magical girl' les coses es van accelerar”.
Fa dos anys, compromesa en mil projectes, l’actriu explicava a l’ARA que no volia frenar, que estava gaudint l’oportunitat de treballar amb autors que admirava i de triar projectes. Però la seva visió ha canviat. “Ara vull frenar. Porto dos anys sense parar, he treballat massa. I m’han passat coses que m’han canviat les prioritats. La meva feina és molt exigent, passes molt temps fora de casa i això et desgasta. Vull parar per tenir cura de mi i dels altres. A més, si estàs sempre en la ficció, no et pots alimentar de la vida. I ara tinc més necessitat d’estar en la meva vida que en la dels altres”.
Tot i l’aturada de motor, Lennie serà una de les protagonistes de l’any cinematogràfic, ja que estrenarà tres pel·lícules més: 'Petra', de Jaime Rosales; 'El reino', de Rodrigo Sorogoyen, i 'Todos lo saben', de l’iranià Asghar Farhadi. Continua estant una mica tipa d’interpretar papers de dona intensa i dramàtica però s’il·lusiona pensant que de cara al futur té en vista una comèdia teatral. “De vegades pots decidir més i de vegades menys, però com tothom, intento trobar el viatge que em ve més de gust”, diu.
