'El bar que se tragó a todos los españoles': la metàfora de la llibertat

El bar que se tragó a todos los españoles

Teatre Lliure. 28 d'abril del 2021

Es pot canviar el destí. Podem escollir la vida que vulguem. Cal voler-ho. I cal lluitar-hi. No s'ha de tenir por d’explicar el passat. Això ens diu Alfredo Sanzol en aquesta amable, entranyable i divertida comèdia que conjuga l'aventura personal del seu pare amb la col·lectiva, de la societat espanyola. Una ficció al voltant d’un nen que als dotze anys és convençut pel clero (“no deus voler decebre Déu nostre senyor?") per ingressar al seminari i que vint-i-un anys després descobreix que li han robat la infància i l'adolescència i vol exercir la llibertat més enllà de qualsevol cadena.

Però no és fàcil deixar de ser capellà. Tret que t’humiliïs. Per això el protagonista es dedica a viatjar durant les –una mica excessives– tres hores d'espectacle tot esperant la dispensa papal que li permeti ser seglar. Una ficció basada en fets reals que en el primer acte ens transporta als Estats Units, on el bon rotllo del Jorge Arizmendi, amb l'energia, la ingenuïtat i la fam d’un adolescent, coneixerà una galeria de personatges característics del cinema nord-americà, descobrirà el sexe i s’enamorarà... d’una espanyola. Tant el protagonista com els qui l’envolten tenen un no-sé-què de còmic, de caricaturesc, que li mostraran el món com és, des de l'adorable parella de grangers d’Orange fins al negre que canta blues, passant per dos xèrifs corruptes i fins i tot el mateix Martin Luther King.

Al segon acte, amb unes maneres que ens remeten al teatre de Miguel Mihura, viatjarà a Roma a la recerca de la dispensa imprescindible per rematar el canvi vital i civil. I és aquí on Sanzol estreny el text i l’obra agafa embranzida. Per un costat, la crítica sense embuts al corrupte Vaticà i, per l’altra, a la dictadura de Franco. Sanzol esquitxa els diàlegs més o menys convencionals, quasi sempre enginyosos o bé directament còmics, amb monòlegs més filosòfics i polítics sobre la llibertat i, esclar, sobre la dictadura que va anul·lar tants i tants espanyols durant quaranta anys. Són les perles que donen densitat a una història entretinguda, simpàtica i molt ben dirigida per l’autor. Són nou magnífics intèrprets que s’encarreguen d’un munt de personatges en un espai escènic espectacular (Alejandro Andújar) que muta segons les necessitats de la història. Un bon espectacle.