Bar España: un cas massa atroç per ser creïble

BarcelonaL’any 2008, Valentí Figueres, autor del premiat documental El Efecto K. El montador de Stalin, va desenvolupar el guió d’una ficció anomenada La depuradora. Ho va fer inspirat per les xafarderies que s’explicaven sobre un important càrrec polític del PP a Castelló. No va trobar cap productora que apostés pel seu projecte, principalment perquè, malgrat que es tractava d’una d’aquelles pel·lícules que es presenten amb un rètol que assegura que qualsevol semblança amb la realitat és una coincidència, la descripció del personatge i l’ambientació de la història evidenciaven a qui feia referència el protagonista del film, i la trama contenia passatges massa delicats.

Figueres volia distanciar l’espectador de qualsevol simpatia amb el personatge, i el va imaginar en la situació més deplorable i obscena en què el podia embolicar: una orgia amb drogues i abusos a menors. Tot responia a un rumor que el seu sogre li havia explicat sobre la presència d’altes personalitats de la societat castellonenca en un bar de carretera de Vinaròs on sovint es veien grups de nens entrant i sortint a hores intempestives. Amb el guió de La depuradora guardat en un calaix, el director va voler esbrinar què hi havia darrere d’aquella història de la qual tot Castelló n’anava ple. “Quan vaig descobrir què es comentava sobre el Bar España, el cor em va fer un salt. Tot el que jo havia imaginat podria haver succeït realment”, recorda.

La claveguera més pudent?

La claveguera més pudent? En els últims dos anys, Figueres s’ha endinsat en una investigació al voltant del cas, recollint els documents i testimonis que Reinaldo Colás, pare de dues de les suposades víctimes, va recopilar als anys 90. Segons la hipòtesi de La manada, el documental que il·lustrarà aquesta investigació, a finals dels 90 uns vuitanta nens de la residència de menors Baix Maestrat de Vinaròs van ser torturats, violats i gravats en vídeo en orgies que tenien lloc en aquest bar i a la masia Mas del Coll de Rossell, i en les quals haurien participat poderoses i conegudes personalitats del País Valencià. Es calcula que cinc menors van perdre la vida víctimes dels excessos dels seus botxins. “Si els fets són terribles, els noms que citen les suposades víctimes són realment preocupants, ja que si la seva vinculació és certa, posarien en seriós dubte els fonaments del nostre sistema democràtic”, afirma Figueres. De les vuitanta víctimes que haurien patit abusos durant aquella època, disset, de nou famílies diferents, van presentar denúncia. A més, tres persones s’han inculpat per haver presenciat aquestes orgies. Segons denuncia Figueres, “cap denúncia ha anat acompanyada d’una investigació rigorosa”. I és que els residents del Baix Maestrat eren nens de famílies desestructurades, vulnerables i amb un nivell sociocultural molt baix. Tots excepte dues nenes, filles del citat perruquer i empresari Reinaldo Colás.

Deixeble de Llongueras, Colás va tenir una gran popularitat al Castelló de finals dels 90. Però tot es va tòrcer quan les seves dues nenes, que llavors tenien 3 i 5 anys, van confessar que la nova parella de la seva mare, un empresari italià, havia abusat d’elles. La denúncia que va interposar contra aquest home va suposar la primera de les moltes vegades en què Colás va recórrer a la justícia. I és que destapar aquests suposats abusos va servir per obrir la capsa de Pandora: diversos nens del Baix Maestrat reconeixien l’italià com un dels homes que abusaven d’ells quan, nit rere nit, eren portats pels seus monitors als pisos superiors del Bar España.

La distorsió

Un dels fets que més sorprenen a Figueres és que, vint anys després, molts d’aquells menors mantenen invariable el seu testimoni. La justícia, però, no ha considerat mai que existeixi un cas Bar España. Ans al contrari, la jutge Sofía Díaz, identificada per les suposades víctimes com una de les participants en les orgies, ha interposat diverses demandes contra alguns dels denunciants i ha ordenat el tancament d’aquelles webs que la relacionen amb la trama, ja que considera que han vulnerat el seu honor.

Internet ha sigut sens dubte el terreny on s’ha cultivat aquesta llegenda negra. Les sorprenents interpretacions que des de pàgines com Un técnico preocupado s’han fet dels testimonis dels nens han acabat distorsionant la història, relacionant-la amb el satanisme o amb una conspiració d’escala molt superior del que les denúncies permeten imaginar. “No han fet cap favor al cas: sigui cert o no el que han publicat, l’han convertit en un relat de literatura fantàstica”, afirma Figueres.

Què se n’ha fet dels nens?

Què se n’ha fet dels nens? La vida dels que asseguren que han sigut víctimes d’abusos i vexacions s’ha convertit, en la majoria de casos, en un autèntic calvari. Molts han acabat caient en la delinqüència o la drogoaddicció, d’altres com Mari Carmen Moreno, que és entrevistada a La manada, sobreviu pidolant als carrers d’Orpesa, i els germans Miguel Ángel i Domingo Maura porten una dècada tancats a la presó d’Albocàsser condemnats per delictes menors. El desembre de l’any passat la vicepresidenta de la Generalitat Valenciana, Mónica Oltra, es va comprometre amb un grup de víctimes i familiars a estudiar el seu cas. Les coses no han anat gaire millor per a Colás, que, totalment arruïnat i malalt, va complir l’any 2008 quinze mesos de presó per denúncia falsa, delicte pel qual se’l tornarà a jutjar el 25 de setembre.

“Jo no sé si aquests fets són reals. Potser estic davant la història d’un gran manipulador, Reinaldo Colás, que ha aconseguit convèncer tota aquesta gent perquè segueixi dient aquestes coses vint anys més tard. O potser estic filmant un documental sobre una de les atrocitats més grans de la història d’aquest país”, explica Figueres, que té la intenció de començar a muntar La manada després de l’estiu.

Epíleg

Des que Antena 3 va tractar el cas en el reportatge Pederastas al descubierto el 2008, diversos mitjans com El Triangle, Aquí Actualidad o Kale Gorria l’han abordat en els últims anys. En els reportatges d’aquests tres mitjans es repeteixen diversos noms com a suposats implicats en la trama de Castelló: Bernard Alapetite, pederasta condemnat vinculat a l’extrema dreta francesa; Giuseppe Farina, empresari italià i expresident del Milan, i Carlos Fabra, expresident de la Diputació de Castelló, entre d’altres.