El Ballet de Montecarlo converteix l’amor en somni

BarcelonaA Jean-Christophe Maillot no li costa gens decidir-se quan se li pregunta quina és la seva obra preferida. “Le songe és la meva favorita perquè és la que millor revela qui soc i, a més, em permet connectar tots els elements que m’interessen de la dansa en un sol muntatge”, afirma amb fermesa el coreògraf francès i director del Ballet de Montecarlo. L’espectacle, creat el 2005 i basat en El somni d’una nit d’estiu de Shakespeare, s’estrena demà al Gran Teatre del Liceu, on es podrà veure fins dissabte. La companyia, formada per 36 ballarins de 18 a 42 anys, torna així al teatre, on el 2013 va representar La belle.

Per aproximar-se a l’obra del Bard, Maillot fragmenta els diferents tipus d’amor del text i els transforma en dansa. Le songe s’estructura en tres etapes formades per l’amor dels atenencs, el de les fades i el dels artesans. El primer, que s’embolcalla amb música de Felix Mendelssohn, reflecteix “els casaments per pragmatisme i els sentiments ben regulats” a partir de “la dansa més tècnica i acadèmica” que interpreten els ballarins més joves de la companyia “perquè són coreografies d’una gran exigència física”, explica Maillot. L’amor de les fades apel·la a la sensualitat i el desig, que el coreògraf defineix com “una bogeria permanent” i que pren forma mitjançant la música electrònica de l’argentí Daniel Teruggi. Els ballarins d’aquest univers combinen “la fortalesa i les habilitats amb una maduresa intel·lectual” per interpretar una coreografia que s’allunya de la racionalitat i posa el focus en “l’erotisme i la carnalitat”, diu Maillot. La música de Bertrand Maillot, que és el germà del coreògraf, guia la manera d’estimar dels artesans, que reflecteix “el món de l’espectacle, on hi ha un amor per l’ofici i per l’art ple de passió”, assegura Jean-Christophe Maillot, que ha ideat una coreografia “molt còmica i desacomplexada” a càrrec dels intèrprets “d’edat més avançada”. Aquests tres universos es barregen sense difuminar el fil narratiu de la història de Shakespeare.

El repartiment per edats respon, diu Maillot, a la voluntat “d’aprofitar les potencialitats i les característiques” dels intèrprets. “He descobert que, com més grans ens fem, més ens divertim. Per això la part còmica recau en els ballarins més madurs, tot i que amb els anys aquesta classificació per edats ha variat una mica”, diu el coreògraf. L’escenografia, a càrrec d’Ernest Pignon-Ernest, es basa en estructures geomètriques que, segons Maillot, eviten recarregar l’escenari i destaquen el treball coreogràfic. Nascuda el 1909 i refundada el 1985 per la princesa de Hannover, el Ballet de Montecarlo és una de les companyies de dansa amb més renom internacional. Maillot, que la dirigeix des del 1993, en destaca “la capacitat per obrir-se al món” i “la plena llibertat per construir propostes trencadores”.